POBLES DE CATALUNYA
Celler Cooperatiu
Obra del arquitecte Cesar Martinell
La història del Celler del Pinell es remunta al 1917, any en que van començar les gestions per començar a construir-lo. L'arquitecte encarregat de la seva construcció fou Cèsar Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí, nascut a valls el 1888.
Els agricultors del Pinell van comprendre que amb les seves plantacions, en general ben treballades i amb el règim cooperatiu, al que molts es van sumar des d'un principi, podien transformar el poble, i tot semblava poc per a que el nou edifici fos un ostentós exponent de la revifalla econòmica.
Molts dels materials utilitzats van ser els propis de la localitat: mamposteria i totxo, aquest d'excel·lent qualitat gràcies a l'argila refractària de que es disposava al terme.
El sustent de la coberta inicialment es va projectar amb armadures corrents de fusta recolzades sobre pilars interiors de totxo vist. Però davant de la insistència per fer un edifici vistós, i juntament amb el desig de l'arquitecte de no defraudar les seves aspiracions, Martinell va decidir substituir per arcs els elements sustentants de coberta, sense variar l'exterior. Per realitzar millor tal petició de bellesa, els va construir a rosca i amb totxos aplantillats, textura que va augmentar la seva categoria artística. D'aquí que el nom que rep aquest celler sigui el de “Catedral del vi”.
L'altra gran variació, en aquest cas de tipus ornamental, repercutí sobre el fris de rajola vidriada disposada en escatat de blau i blanc que havia d'anar al lloc que avui dia ocupa l'obra d'art de pintura sobre rajola realitzada per Xavier Nogués. La idea de la col·locació d'aquest fris sorgí del propi Martinell, al conèixer Nogués i admirar les seves pintures sobre rajoles.
El fris, però, no va ser col·locat a la façana fins al 1957, degut a que la financiació va passar per una sèrie de dificultats i es volia prescindir del fris. Les rajoles, però, ja estaven gairebé acabades, i es van guardar, fins que passada la guerra civil Martinell s'interessà pel seu estat i més tard es van col·locar a la façana.
