Ahir va fer un dia excepcional per anar a la muntanya. Avui, en canvi, tot i que no ens podem queixar, no és ni de bon tros tan bo, fa una mica de fred. Déu-n’hi-do el vent que bufa! Això, als que ens agrada sortir a caminar no ens importa gaire, però com que aquesta vegada faig de guia de la caminada no em fa gens de gràcia.
Som una vintena llarga d’apuntats. Sortim d’Alforja pel camí que va resseguint la riera i poc després agafem el que s’enfila en una llarga pujada fins a l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver. Són 7 km de pujada bastant suau. De totes maneres, s’agraeix que quan arribis puguis trobar un foc per escalfar-te: tenim la sort que els ermitans, molt amablement, ens obren l’ermita i tothom qui ho vulgui pot visitar la Mare de Déu i seure al menjador per esmorzar.
Després d’agafar forces, continuem cap a la Miranda, i des d’allà podem veure que encara queda molt de tros per arribar al nostre objectiu: el Mirador encara és lluny.
Caminant per la carena, travessem boscos molt antics i molt ben conservats, on hi ha tota mena d’arbres mediterranis. Des d’aquí, el paisatge és idíl·lic. A un costat, les valls del riu Siurana, Cortiella i d’Arbolí, tot ben vigilat pel massís del Montsant, que ens saluda des de l’altra banda de les valls. A l’altre costat, tot l’encís de la vall que antigament s’anomenava Santa Maria d’Alforja. Després d’un esforç de tothom molt valorat pel cap de colla, s’arriba al Mirador o Molló, el punt més alt de la sortida, a 920 metres d’altitud. L’objectiu s’ha aconseguit, tothom està molt satisfet.
Enfilem el camí de baixada fins a arribar al poble, que era el punt de sortida. En total han sigut cinc hores de caminar. A més de caminadors de Montbrió, també n’han vingut Cambrils, Reus, Riudoms, Alforja i Barcelona. Gràcies al grup, podem viure i conèixer nous paisatges i noves amistats, alhora que regenerem el cos i l’esperit.