Fundació Rei Jaume I
Exposició M. García Lison
El divendres 18 de febrer es va presentar a l'ajuntament de Benicarló l'exposició dedicada a Miguel García Lisón que ha realitzat la Fundació Rei Jaume I. Van estar presents l'Alcalde de Benicarló, la família, Arturo Saragossa i representants de la Fundació.
Miguel García Lisón (1941 - 2004), encara que nascut a Sobradiel (Saragossa), es va criar i sempre va estar molt lligat a Benicarló, i personalitat rica i polièdrica: catedràtic, arquitecte, pintor, dibuixant, conferenciant, President del Centre d'Estudis del Maestrat i molt actiu en tot el del seu poble.
Aquesta Exposició ha estat:
- A Sobradiel del 25 de març al 29 d'abril.
- Al MUCBE de Benicarló del 22 juny al 24 juliol.
- A Vallibona a les antigues escoles del 30 de juliol al 12 d'agost.
- A Morella amb motiu de l'Anunci a les Torres de Sant Miquel del 25 d'agost al 11 de setembre.
Miguel García Lisón va néixer a Sobradiel (Saragossa) l'1 de juny de 1941. El seu pare, Don Miguel García Ochoa, va obtenir la plaça de mestre a Benicarló l'any 1944. La seva mare Natividad Lisón Ezquerra, Miguel i les seves dues germanes es traslladen amb ell a Benicarló, però segueixen mantenint un fort vincle amb la seva ciutat natal. Durant els seus estudis de batxillerat, a Saragossa, resideix al CM San José Pignatelli, on organitza les activitats culturals i prepara el seu ingrés a la Universitat a l'acadèmia de dibuix i pintura "Cañada" i a l'escola d'Arts i Oficis.
Al 1963 inicia els estudis d'arquitectura a Barcelona. Resideix a CM Loyola on és l'encarregat de les activitats culturals, en especial de pintura, teatre i cinema.
L'any 1969 obté la segona menció a la VII edició del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i en paral.lel als seus estudis realitza algunes exposicions.
Al 1970 finalitza la carrera i des dels inicis, mostra especial interès per la restauració i per l'ensenyament del dibuix, la seva gran passió. Entre les restauracions realitzades destaquen les del Santuari de la Verge de la Penya a Graus, la ermita romànica de Sant Pere de Castellfort, realitzada juntament amb A. Zaragozá, el Santuari de La Font de la Salut a Traiguera realitzat amb l'Escola Taller, les muralles i el campanar de l'Església Arxiprestal de Sant Mateu, i l'Església Parroquial de Penyíscola, municipi del que també era arquitecte conservador.
Va estudiar i dibuixar durant gran part de la seva vida l'arquitectura popular i de pedra en sec del Maestrat. Dels seus dibuixos, alguns dels quals es poden veure en aquesta exposició, sorgeixen les publicacions, realitzades la majoria amb A. Zaragoza, al centre d'estudis del Maestrat i la seva participació a Congressos Internacionals sobre pedra en sec. El col.legi d'Arquitectes de València li va concedir l'any 2004 el "Premi especial a l'aportació a la Arquitectura".
Miguel García Lisón (1941 - 2004), encara que nascut a Sobradiel (Saragossa), es va criar i sempre va estar molt lligat a Benicarló, i personalitat rica i polièdrica: catedràtic, arquitecte, pintor, dibuixant, conferenciant, President del Centre d'Estudis del Maestrat i molt actiu en tot el del seu poble.
Aquesta Exposició ha estat:
- A Sobradiel del 25 de març al 29 d'abril.
- Al MUCBE de Benicarló del 22 juny al 24 juliol.
- A Vallibona a les antigues escoles del 30 de juliol al 12 d'agost.
- A Morella amb motiu de l'Anunci a les Torres de Sant Miquel del 25 d'agost al 11 de setembre.
Miguel García Lisón va néixer a Sobradiel (Saragossa) l'1 de juny de 1941. El seu pare, Don Miguel García Ochoa, va obtenir la plaça de mestre a Benicarló l'any 1944. La seva mare Natividad Lisón Ezquerra, Miguel i les seves dues germanes es traslladen amb ell a Benicarló, però segueixen mantenint un fort vincle amb la seva ciutat natal. Durant els seus estudis de batxillerat, a Saragossa, resideix al CM San José Pignatelli, on organitza les activitats culturals i prepara el seu ingrés a la Universitat a l'acadèmia de dibuix i pintura "Cañada" i a l'escola d'Arts i Oficis.
Al 1963 inicia els estudis d'arquitectura a Barcelona. Resideix a CM Loyola on és l'encarregat de les activitats culturals, en especial de pintura, teatre i cinema.
L'any 1969 obté la segona menció a la VII edició del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i en paral.lel als seus estudis realitza algunes exposicions.
Al 1970 finalitza la carrera i des dels inicis, mostra especial interès per la restauració i per l'ensenyament del dibuix, la seva gran passió. Entre les restauracions realitzades destaquen les del Santuari de la Verge de la Penya a Graus, la ermita romànica de Sant Pere de Castellfort, realitzada juntament amb A. Zaragozá, el Santuari de La Font de la Salut a Traiguera realitzat amb l'Escola Taller, les muralles i el campanar de l'Església Arxiprestal de Sant Mateu, i l'Església Parroquial de Penyíscola, municipi del que també era arquitecte conservador.
Va estudiar i dibuixar durant gran part de la seva vida l'arquitectura popular i de pedra en sec del Maestrat. Dels seus dibuixos, alguns dels quals es poden veure en aquesta exposició, sorgeixen les publicacions, realitzades la majoria amb A. Zaragoza, al centre d'estudis del Maestrat i la seva participació a Congressos Internacionals sobre pedra en sec. El col.legi d'Arquitectes de València li va concedir l'any 2004 el "Premi especial a l'aportació a la Arquitectura".