Fundació Rei Jaume I
Publicació 2n llibre
Els annals del monestir i convent de Benifassà (1)
El passat mes de desembre es va publicar la transcripció del llibre "Anales del Real Monasterio de Nuestra Señora de Benifazá", que és la història del Convent, però també al mateix temps de tota la Tinença i fins i tot de bona part de tot el territori. S'ha realitzat gràcies a una subvenció del SERVEF que va aprovar un Salari Jove a la Mancomunitat de la Taula del Sénia. És el número 02 de la col.lecció Taula del Sénia de ONADA. El preu és de 28 € i es pot trobar a les Llibreries o a ONADA (Tel. 964.474641).
Els Annals de Benifassà van ser escrits per Miquel Joan Gisbert (1586-1604) i Joaquín Chavalera (1815-c.1819), tots dos arxivers i després abats del monestir. Aquet llibre que s'ha publicat correspon al relat fet per l'abat Gisbert, que va regestar els pergamins, va fer un llistat de les butles papals i els privilegis més importants i, en definitiva, va organitzar tots els documents existents fins a l'època. Va escriure, doncs, la història del monestir des de la seua fundació (1229) fins a la prelatura del seu antecessor (1586). El document compilador original es conserva a l'Archivo Histórico Nacional. En un segon lliurament es publicarà la part escrita per l'abat Chavalera, que va catalogar i modernitzar l'organització de l'arxiu, a la vegada que traduïa l'obra de Gisbert i la completava amb informació extreta de testaments i la continuava fins al 1808. Va afegir també un índez de tot l'arxiu. L'original es conserva al Col.legi de Jesuïtes de Sarrià.
La fundació del monestir formava part de la política colonitzadora que la Corona i l'Església portaven a terme als antics territoris d'al-Andalus, paral.lelament a la conquesta militar. En concret, cal contextualitzar-la en l'expansió materialitzada per l'orde del Cister al llarg del territori de la Corona entre finals del segle XII i principis del segle XIV. Tenint com a fil conductor els fets succeïts en cadascun dels abadiats, el text dóna compte de l'ampliació arquitectònica del monestir, de les relacions amb els seus propis vassalls, els dels pobles de la Tinença, i les disputes, no sempre amistoses i de bon veïnatge, amb els altres poders senyorials que l'envoltaven: Morella, Maestrat de Montesa, batlia d'Ulldecona i Tortosa. El llibre ens trasllada a uns temps pretèrits on el monestir actuava com a veritable centre econòmic vertebrador del territori.