Els animals del món
::Inici >Mamífers
Mamífers
DEFINICIÓ:
Els mamífers (Mammalia) s
ón una classe de vertebrats. Les seves característ
iq
ues principals són el seu pelatge i l'alimentació de les cries amb llet per mitjà de glàndules mamàries. N'existeixen unes 5.500 espècies arreu del món que són classificades en tres subclasses: els monotremes ponedors d'ous (Prototheria), els marsupials (Metatheria) i els placentaris (Eutheria), als quals pertany l'ésser humà.
EL PEL:
Un pelatge compost de pèls és una de les característiques més importants dels mamífers.[2] Encara que algunes espècies (com per exemple les balenes) de fet no tenen pèl, evolucionaren d'avantpassats amb pelatge i mostren creixement capil·lar com a mínim durant el seu estat embrionari. La majoria d'espècies estan gairebé cobertes de pelatge durant tota la vida. Els pèls estan composts principalment de la proteïna coneguda com a ceratina. El pèl dels animals pot tenir diverses funcions:
- El pelatge contribueix a la regulació tèrmica, car aïlla el cos del fred i en certs casos pot protegir també de la calor. Aquest aïllament és quelcom d'important per mantenir la temperatura del cos a un nivell constant (homeotèrmia.)
- Una coloració i distribució especials del pelatge contribueix al camuflatge i a la cripsi tant per les preses com pels predadors. És per això que alguns mamífers canvien el color del pelatge segons l'època de l'any (com per exemple la llebre de les neus o la guineu àrtica). Una coloració cridanera del pelatge també pot servir com a advertència per als predadors (com en el cas de les mofetes)
- El pelatge també pot ser un tret distintiu dels dos sexes (les crineres dels lleons, o el pèl facial i del pit en els humans).
- El pelatge pot servir per a comunicar-se, com és el cas dels pèls eriçats del clatell dels llops o els pèls eriçats de la cua blanca del cérvol de Virgínia, que és un senyal de fugida.
- Els pèls també juguen un paper en el sentit del tacte. Això és especialment cert en el cas de les vibrisses, que es poden moure per mitjà de músculs especials i que estan dotades de fibres nervioses i mecanoreceptors.
- En alguns tipus de mamífers, com per exemple els eriçons, porcs espins i equidnes, una part del pelatge s'ha desenvolupat en punxes, que ofereixen una important protecció contra els predadors.
- Els pèls també poden fer la funció de filtre, protegint els òrgans sensorials, com ho fan les pestanyes, les celles i els pèls de les orelles. També atrapen els cossos externs de l'aire que es respira, mitjançant el pèl nasal.
DENTICIÓ
Els mamífers són majoritàriament heterodonts (tenen més d'un tipus de dents). Es caracteritzen per quatre tipus diferents de dents: les incisives, canines, les premolars i les molars. La quantitat de dents de cada tipus es representa amb una fórmula dental. Aquesta dentició heterodonta és un tret diferenciador important respecte a la dentició homodonta dels rèptils, i té una importància capital en la classificació dels fòssils. La majoria de mamífers canvien les dents una vegada (són difiodonts). Primer apareixen les dents de llet, que més tard són substituïdes per les dents permanents. Les molars no són substituïdes, car apareixen conjuntament amb les dents permanents.
* Els monotremes (Prototheria) adults no posseeixen cap dent, però les cries tenen una dent similar als telolècits dels rèptils i ocells, que utilitzen per obrir l'ou.
* La dentició dels marsupials (Metatheria) es diferencia en diversos aspectes de la dels placentaris. Totes les espècies tret dels uombats tenen un número diferent d'incisives al maxil·lar superior i inferior. Els marsupials primitius mostraven una fórmula dental de 5/4-1/1-3/3-4/4, amb cinquanta dents en total. Encara avui en dia, aquests animals solen tenir entre quaranta i cinquanta dents, una quantitat netament superior a la de placentaris comparables.
* Els placentaris (Eutheria) primitius tenien una fórmula dental de 3/3-1/1-4/4-3/3, amb un total de quaranta-quatre dents. Aquesta fórmula dental original encara es troba en algunes espècies. En la majoria de casos, el nombre total de dents s'ha reduït degut a una alimentació especialitzada. Algunes poques espècies, com l'ós formiguer o el pangolí, han perdut totalment la dentició.[14] El cas invers, una evolució que ha portat a un augment del nombre de dents, només ha passat en algunes ocasions: l'armadillo gegant (Priodontes maximus) té fins a cent dents en el seu musell tubular, més que qualsevol altre mamífer terrestre. Els odontocets representen un cas especial: les seves dents s'han tornat totes iguals (homodontes) i en algunes espècies de dofins poden arribar a ser 260.
OSSOS DE L'ORELLA I L'ARTICULACIÓ DE LA MARNDÍVULA.
* Els monotremes (Prototheria) adults no posseeixen cap dent, però les cries tenen una dent similar als telolècits dels rèptils i ocells, que utilitzen per obrir l'ou.
* La dentició dels marsupials (Metatheria) es diferencia en diversos aspectes de la dels placentaris. Totes les espècies tret dels uombats tenen un número diferent d'incisives al maxil·lar superior i inferior. Els marsupials primitius mostraven una fórmula dental de 5/4-1/1-3/3-4/4, amb cinquanta dents en total. Encara avui en dia, aquests animals solen tenir entre quaranta i cinquanta dents, una quantitat netament superior a la de placentaris comparables.
* Els placentaris (Eutheria) primitius tenien una fórmula dental de 3/3-1/1-4/4-3/3, amb un total de quaranta-quatre dents. Aquesta fórmula dental original encara es troba en algunes espècies. En la majoria de casos, el nombre total de dents s'ha reduït degut a una alimentació especialitzada. Algunes poques espècies, com l'ós formiguer o el pangolí, han perdut totalment la dentició.[14] El cas invers, una evolució que ha portat a un augment del nombre de dents, només ha passat en algunes ocasions: l'armadillo gegant (Priodontes maximus) té fins a cent dents en el seu musell tubular, més que qualsevol altre mamífer terrestre. Els odontocets representen un cas especial: les seves dents s'han tornat totes iguals (homodontes) i en algunes espècies de dofins poden arribar a ser 260.
OSSOS DE L'ORELLA I L'ARTICULACIÓ DE LA MARNDÍVULA.
Una característica exclusiva dels mamífers són els tres ossos de l'orella: el martell, l'enclusa i l'estrep.[16][17] Es troben a l'orella mitjana, reben la vibració de la membrana timpànica i la transmeten a la finestra ovalada de l'orella interna.
Segons el seu origen, es distingeixen els ossos de l'orella mitjana: l'estrep prové de l'hiomandibular, que en els peixos forma part del maxil·lar inferior i que en la resta de vertebrats terrestres pren la forma de modíol.[10] L'enclusa i el martell provenen de l'os quadrat i de l'articular. La membrana timpànica prové d'un os gairebé en forma d'anell, el timpànic.
En els altres vertebrats, l'os quadrat i l'os articular formen l'articulació de la mandíbula, que en els mamífers és substituïda durant el desenvolupament del fetus per una articulació temporomandibular que sorgeix a una altra part. Aquesta articulació es compon dels ossos dentari i esquamosal.
Segons el seu origen, es distingeixen els ossos de l'orella mitjana: l'estrep prové de l'hiomandibular, que en els peixos forma part del maxil·lar inferior i que en la resta de vertebrats terrestres pren la forma de modíol.[10] L'enclusa i el martell provenen de l'os quadrat i de l'articular. La membrana timpànica prové d'un os gairebé en forma d'anell, el timpànic.
En els altres vertebrats, l'os quadrat i l'os articular formen l'articulació de la mandíbula, que en els mamífers és substituïda durant el desenvolupament del fetus per una articulació temporomandibular que sorgeix a una altra part. Aquesta articulació es compon dels ossos dentari i esquamosal.