UNA EMPRESA MOLT NOSTRA Segons el diccionari, empresa és allò que hom emprèn, designi que hom posa en execució. Emprendre vol dir decidir, resoldre de fer una cosa. Posar-se a fer una cosa, especialment una activitat que puposa un esforç considerable, que inclou dificultats, riscs, etc… D’aquestes definicions es desprèn que una empresa només pot fer-se realitat si al cap-davant hi ha una persona o grup de persones emprenedores, o sia, amb iniciativa i coratge per a dur-la a terme. La iniciativa i el coratge benen de la font de la il•lusió i de l’optimisme, però també de la de l’esforç i de la constància. Perquè l’empresa vagi endavant li són totalment necessaris quests components. Tot i posseint-los, els riscs sempre existiran i les dificultats també. La lluita per superar els entrebancs serà constant. L’èxit, sovint es resistirà a aparèixer. L’èxit ¡. Totes les empreses, dintre de la seva enorme varietat, tenen el mateix objectiu: aconseguir-lo. L’èxit serà seu quan assoleixin uns bons resultats (sobretot econòmics) i si reben una gran acceptació. Ambdues coses solen anar lligades. Caldrà fer avaluacions periòdiques per tal de comprovar resultats i grau d’acceptació, detectar deficiències, corregir possibles errors i, si arriba el cas, aportar solucions pràctiques encaminades a millorar la situació ... Desprès d’aquest llarg preàmbul és el moment de parlar d’una empresa molt nostra: el Pedrís. Tot el que hem dit fins ara val per a la nostra revista. En quant al tema avaluacions, convé fer-ne una a “portes obertes” (el 2005 s’acaba i som a la volta d’un any nou). Així, doncs, qüestionem la seva “salut” : El Pedrís té 233 subscriptors residents al poble i 218 subscriptors de fora. Un total de 451 per a una tirada de 500 exemplars. Els costos van augmentant any rere any d’una manera, val a dir, moderada però imparable i amb els diners de les subscripcions, actualment, no n’hi ha prou per a cobrir despeses, ni de bon tros. Es cert que rebem subvencions oficials que ens ajuden força (sense elles seria impossible continuar publicant-la). Tot i amb això, arribem al final de cada exercici econòmic amb dèficit (no gaire escandalós, però prou significatiu). El podem superar gràcies a un fons que es va anar creant molt poc a poc i durant molts anys (eren temps d costos molt més baixos). Aquest fons solventa el problema, però està clar que no és la solució correcta (algun dia aquests diners s’acabaran). Per tant, cal que ens plantegem altres alternatives de financiació per tal de poder superar el dèficit. Podrien ser aquestes: Opció A): Augmentar el preu de la subscripció. Opció B): Admetre publicitat. Opció C): Aconseguir més subscripcions. Sincerament us hem de confessar que la que ens agrada més és l’opció C. Per què li domen prioritat sobre les altres ?. Perquè augmentant el numero de subscriptors s’assoleixen dos objectius: fer pujar el nivell dels ingressos i fer-nos pujar la moral. I és que ho temin molt clar: a més subscriptors, major grau d’acceptació de la revista. I, inevitablement, pensem en tota la gent jove que viu fora de Bot i que encara no rep el Pedrís. Fent volar la imaginació els veiem a tots convertits en els seus admiradors més incondicionals. Tant de bo fos així, perquè en el jovent està el futur, és llei de vida ... El cas és que aquest desig es podria fer realitat. Només caldria que a les cases on hi ha familiars escampats per quests mons els subscriguessin. D’aquesta manera es faria realitat el nostre lema: Cap Botenc sense el Pedrís. Arriba el Nadal, festa familiar per excel•lència. Ara més que mai ens demostrem l’estimació enviant-nos felicitacions i fent-nos regals. Bona ocasió per fer-ne un de molt especial: una subscripció al Pedrís. El Pedrís és una empresa molt nostra. Cal tenir-ho en compte.
HO HEM DE TENIR CLAR
El 2006 acaba de néixer i, com tot neògnat, comença ja amb exigències. Exigències d’atenció constant per tal d’aconseguir-li una qualitat de vida i unes perspectives de futur, com a mínim, acceptables. Frases com Feliç Any Nou, Pròsper Any Nou, Any Nou. Vida nova es repeteixen constantment durant els primers dies de l’any. Felicitat, prosperitat, una vida nova... Vida nova. Sembla mentida que dues paraules tan breus incloguin un missatge tan complexe. A veure. Emprendre una vida nova suposa per una part, abandonar tota una sèrie de pràctiques i comportaments que ens han resultat negatius, que han impedit el nostre desenvolupament a tots els nivells (psicològic, econòmic, individual, col•lectiu ...)i, per d’altra, buscar posant-hi tot l’esforç i tota la creativitat possibles, noves estratègies, maneres de fer que ens facin avançar cap al futur amb seguretat. Aquest “programa” l’hem d’aplicar a totes les activitats de la nostra vida. A Totes. Nomes així tirarà endavant el projecte. I no ens hem d’avergonyir si per a tirar-lo endavant hem de demanar consell o ajuda a qui té més experiència o més capacitat que nosaltres. Reconèixer les pròpies limitacions és un exercici d’humilitat convenient i, fins i tot, necessari. Som a les portes de les Festes Majors. Les hem d’incloure en el “projecte”?. Tot allò que hem estat dient fins ara és vàlid per a un dels esdeveniments més importants en la vida d’un poble?. Si sens dubte. Ara bé, caldrà concretar amb sinceritat i realisme allò que hem de desterrar per negatiu i perjudicial (desunió, desànim, desconfiança, desil•lusió, ...) Desprès a l’hora de buscar recursos i estratègies engrescadores s’haurà de tenir clar cap a on volem anar i quins objectius volem aconseguir. Les paraules de l’Artur Gaya Iglesias, músic i periodista, ens semblen molt aclaridores: La festa major ha de ser eminentment popular; això vol dir: del poble i per al poble. No existeix, però, la formula màgica de la festa popular. Cal conjugar tradició, modernitat, participació, cultura, divertiment i, sobretot, la convivència intergeneracional que posi fi a la festa que classifica els ciutadans per grups d’edat. Igualment com totes les activitats d’una petita societat, la festa cal elaborar-la. Cal preparar-la amb coneixement de causa per tal que obtingui la seua finalitat: que el conjunt de la ciutadania pugui compartir i gaudir en conjunt d’un període de temps dedicat a l’oci i a la distensió, però també a la gran oportunitat de cultivar col•lectivament la creació artística i de commemorar els grans motius. La festa és un període necessari. Una bona festa major pot canviar la vida d’una població. El sentit de la festa existeix... i cal recuperar-lo. Paraules assenyades d’un entès en la matèria. Desprès de llegir-les, ja tenim més clar quin és l’estil de festes majors que desitgem per al nostre poble? I si és així , estaríem disposats a treballar tots junts per aconseguir-lo? No podem ni devem fer nostra la dita “Aplega bona fama i gita’t a dormir”. Això si que està clar.