Osteopatia
L'Osteopatia és una ciència que va néixer a finals de selge XX als Estats Units gràcies al treball del doctor Andrew Taylor Still, que va comprendre que l'organisme és una unitat i que la salut depèn de l'equilibri funcional del conjunt de les estructutres que constitueixen el cos humà.
El bon funcionament d'ún òrgan depèn de que aquest tingui unes relacions mecàniques equilibrades amb les estructures que l'envolten (òssos, músculs, tendons, vísceres, etc.) i que aquestes estiguin en harmonia.
L'osteòpata utilitza les seves mans com a eina d'anàlisi i curació buscant les restricions o manca de moviment (lesió osteopàtica) que alteren el conjunt de l'organisme. No es limita només a tractar els símptomes, sinó que busca el seu origen i va mén enllà abans de tractar-lo.
Per fer el diagnòstic, s'explora cada estructura i els difernts moviments fins que es troba on és la causa del problema. Així mitjançant tests manuals i una palpació molt fina s'identifiquen les disfuncions articulars, miofascials, vasculars, neurovegetatives, viscerals que estàn alterant la bona funció d'algún teixit corporal.