Cors i Orquestra Amics Catedral de Tarragona
.: Mn. Joan MAGÍ
Mn. Joan Magí, ens fa arribar aquestes reflexions:
Reflexions d’un membre de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral.
Des de l’experiència de la lectura bíblica i dels cants que compartim sobretot en els actes litúrgics, em plau escriure aquestes reflexions que em faig per a mi mateix i ofereixo als qui les vulguin contemplar.
Com a creient, alimentat per la Paraula de Déu, m’agrada llegir i escoltar en el meu interior aquestes paraules de Benet XVI:
“Déu se’ns dóna a conèixer com a misteri d’amor infinit, en el qual el Pare expressa, des de l’eternitat, la seva Paraula en l’Esperit Sant. Per això, la Paraula, que des del principi és al costat de Déu i és Déu, ens revela Déu mateix en el diàleg d’amor de les Persones divines i ens convida a participar-hi” (VD 6).
La Paraula ens crida a participar en la intimitat de la Trinitat Divina. Una intimitat que té el seu lloc principal d’expressió en el culte litúrgic. La Paraula ens condueix i ens prepara per aquesta intimitat, per això la fe i l’amor que ens fa anunciar la Paraula ja forma part del teixit d’aquest culte, com ens diu Sant Pau:
He rebut de Déu el do de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d’anunciar l’evangeli de Déu, perquè així ells es converteixin en una ofrena agradable, santificada per l’Esperit Sant (Rm 15,15b-16).
Déu, a qui dono culte en el meu esperit quan anuncio l'evangeli del seu Fill, m'és testimoni de com em recordo constantment de vosaltres (Rm 1,9).
El do que Pau ha rebut de Déu consisteix en ser servidor de Jesucrist: La paraula servidor està traduïda de l’original grec leitourgòn. Una paraula que en grec significa ministre públic i en la Bíblia es refereix al servei del culte de Déu.
Pau exerceix aquest servei.
Anunciar l’evangeli de Déu és la funció sagrada, relacionada amb el culte veritable que Déu espera de tothom.
La finalitat d’aquesta funció sagrada és que l’evangeli de Déu que s’anuncia, transformi els qui reben l’anunci, una transformació que els converteixi en ofrena agradable a Déu i santificada per l’Esperit Sant.
Benet XVI ens parla d’aquesta transformació obra de l’Esperit Sant:
“L’Església sempre ha estat conscient que, en l’acte litúrgic, la Paraula de Déu va acompanyada per l’acció íntima de l’Esperit Sant, que la fa operant en el cor dels fidels. En realitat, gràcies precisament al Paràclit, «la paraula de Déu esdevé fonament de l’acció litúrgica i norma i suport de tota la vida. Així, doncs, l’operació de l’Esperit suggereix al cor de cadascú tot allò que s’anuncia al poble sencer dels fidels en la proclamació de la Paraula de Déu i, mentre enforteix la unitat de tots, fomenta també la diversitat dels carismes i potencia moltes formes d’acció»”. (VD 52).
Una celebració litúrgica va tota plena de Paraula que s’experimenta i s’expressa en tots i cadascun dels qui hi participem i, sobretot, en la comunió de tots plegats ja que entrem en la comunió íntima de la Trinitat de Déu. La Paraula es proclama i es fa aliment en el Cos de Jesucrist entregat i la seva Sang vessada pel perdó dels pecats. Així, la Paraula, ens alimenta i es manifesta en nosaltres amb tota la gran varietat de dons que Déu ens concedeix. Entre aquests dons hi han les veus que s’uneixen cantant.
Benet XVI ens recorda:
“Per a enaltir la Paraula de Déu durant la celebració litúrgica, cal que es tingui també en compte el cant en els moments previstos pel ritu mateix, afavorint aquell que tingui una clara inspiració bíblica i que sàpiga expressar, mitjançant una concordança harmònica entre les paraules i la música, la bellesa de la Paraula divina” (VD 70).
El nostre cant a veus fins i tot és un signe que ajuda a entendre la riquesa d’expressió de la Paraula de Déu. Així ens ho diu també Benet XVI reflexionant en el pròleg de l’evangeli segons Sant Joan:
“De totes aquestes consideracions, que brollen de la meditació sobre el misteri cristià expressat en el Pròleg de Joan, cal destacar ara el que els Pares sinodals han afirmat sobre les diferents maneres en què s’utilitza l’expressió Paraula de Déu. S’ha parlat justament d’una simfonia de la Paraula, d’una única Paraula que s’expressa de diverses maneres: «un cant a veus»".
“Tota realitat expressa aquest misteri: «El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans» (Sl 19,2). Per això, la mateixa Sagrada Escriptura ens convida a conèixer el Creador observant la creació (cf. Sv 13,5; Rm 1,19-20). La tradició del pensament cristià ha sabut aprofundir en aquest element clau de la simfonia de la Paraula quan, per exemple, sant Bonaventura, juntament amb la gran tradició dels Pares grecs, veu en el Logos totes les possibilitats de la creació, i diu que «tota criatura és Paraula de Déu, en tant que proclama Déu».(VD 7-8).
En aquesta simfonia, la nostra presència i les nostres veus fan comunió de Paraula, units al solista Jesucrist que ens condueix en la manifestació del significat d’expressió en la Trinitat divina.
Benet XVI ens ho diu així:
“Tenint present aquests elements essencials de la nostra fe, podem contemplar així la profunda unitat en Crist entre creació i nova creació, i de tota la història de la Salvació. Per recórrer a una imatge, podem comparar el cosmos amb un «llibre» —així ho deia Galileu Galilei— i considerar-lo «com l’obra d’un autor que s’expressa mitjançant la “simfonia” de la creació. Dins d’aquesta simfonia es troba, en cert moment, el que en llenguatge musical es diria un solo, un tema encomanat a un sol instrument o a una sola veu, i que és tan important que en depèn el significat de tota l’òpera. Aquest solo és Jesús. El Fill de l’home resumeix en ell la terra i el cel, la creació i el Creador, la carn i l’Esperit. És el centre del cosmos i de la història, perquè en ell s’uneixen sense confondre’s l’autor i la seva obra»” (VD 13).
Joan Magí Ferré.
 |
 |
.