Cors i Orquestra Amics Catedral de Tarragona
.: RIPOLLÈS, Mn. Joan Crisòstom
Joan Crisòstom Ripollès (1680-1746)
El nostre compositor era nat a Torreblanca del Regne de València, vila propera a la ciutat de Castelló (Plana Alta). La possibilitat de conèixer amb exactitud les seves dades de naixement, i tanmateix la genealogia de la família i l'entorn social d’on aquesta provenia, es va extingir quan foren cremats els llibres sacramentals del segle XVII, custodiats a la parroquial de la seva vila nadiua.
Si bé és cert que no coneixem quin fou el primer centre musical que l’acollí en qualitat d’escolà de cota (l’inici del procés era gairebé sempre aquest, donada l'estreta vinculació entre la música i l’Església i la inserció d'aquesta última dins la nostra societat barroca) podem suggerir vàries possibilitats al respecte.
Les Capelles Musicals i centres de formació que el podien atreure eren diversos. En funció de l'orientació i la distància tenim en primer lloc l'eix Castelló-Sogorb-València, tres centres catedraticis importants dins d’una àrea relativament propera de Torreblanca, i segonament l'opció nord és a dir, les Seus de Tortosa i Tarragona.
Pel que fa a la primera possibilitat hom pot desestimar la seva estada d'escolà a la seu de València, atès que el seu nom no figura entre els escolans de cor o ”infantillos” admesos a finals del segle XVII per aquest rellevant centre. Qui sap si inicia el seu aprenentatge musical a la Seu de Tortosa o si ja des d'un bon començament va formar part de la Capella de Música de la Catedral de Tarragona, lloc on consagrà la major part de la seva vida.
La primera dada precisa que coneixem fa referència a la seva admissió, el 23 de maig del 1699, a la Capella de Música de la Catedral de Tarragona, en qualitat de cantor contralt primer. Potser caldria ara admetre la possibilitat de que el jove Ripollès accedís a ocupar la plaça de cantor contralt primer, després d'uns anys d'aprenentatge i pràctica de tiple -fins el moment en que es produí el canvi de registre- dins el grup vocal de la Capella, dirigida des de l'any 1695 per Josep Escorigüela.
D'ençà la seva incorporació com a contralt va conservar la seva plaça dins la Capella per un llarg període de vuit anys.
D'aquest lapse temporal hem servat la noticia d'una compilació manuscrita, datada a l'any 1704 i deguda a la seva iniciativa, en la qual hi recull 74 obres de diversos autors a cavall dels segles XVII i XVIII: "Libro de Música del Ldo. Chrisóstomo Ripollés, contralto de la Santa Metropolitana Yglesia de Tarragona, en el anno de 1704”.
De les obres recollides el nombre més representatiu correspon als mestres dels centres més rellevants de l’àrea catalana. Així per exemple d'en Francesc Valls, mestre de la catedral de Barcelona, en recull 14 obres; d'en Gabriel Argany, mestre que fou de Girona, n'hi han 10 i d'en Josep Escorigüela, sota el mestratge directe del qual estigué nou anys a la Seu de Tarragona, en recollí també 10 obres.
De la lectura dels documents capitulars de la seu tarragonina en el període en que Ripollès actuava com a contralt, i a mida que els anys avancen, hom entreveu la difícil convivència entre el llavors Mestre de Capella, Josep Escorigüela, i un sector del Capítol. La tivantor de les relacions entre aquell i certs canonges, els quals potser van afavorir la incorporació de determinats músics a la Capella a despit de l'opinió del seu director, induïren Josep Escorigüela a cercar una nova plaça on exercir el seu mestratge. Almenys així sembla palesar-ho el certificat de servei que aquell va sol·licitar del Capítol el 19 de desembre de 1705.
Josep Escorigüela però va continuar exercint el seu càrrec fins al mes de març de l'any 1708, en que es trasllada a Tortosa.
Al cap de nou dies de l’admissió d’Escorigüela a la seu de Tortosa, el dinou de marc de 1708, fou nomenat Mestre de Capella de la Catedral de Tarragona Joan Crisòstom Ripollès, fins ara cantor contralt de la mateixa.
El fons documental de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona, fou totalment cremat. Aquest fet limita i impossibilita poder detectar avui en dia el pols musical d’aquells llargs trenta-vuit anys en que Joan Crisòstom Ripollès fou el seu Mestre de Capella. Paradoxalment tan sols podem seguir les petjades del mestre Ripollès fora de l'àmbit de la Seu Tarragonina.
Ell, en qualitat de Mestre de Capella d'un dels centres musicals més importants de Catalunya, havia estat sovint invitat a formar part de diferents tribunals d'oposicions a Mestre de Capella. Així el trobem conjuntament amb en Lluis Serra, Mestre de Capella del Pilar, judicant els opositors al magisteri de Nostre Senyora del Pi de Barcelona a l'any 1737 i també amb el mateix Lluis Serra acomplí la tasca examinadora de les conflictives oposicions al magisteri de Lleida a l'any següent.
Cal remarcar la presència de Josep Carcoler a ambdues oposicions. Carcoler havia estat escolà de cota de la Capella de Música de la Seu de Tarragona amb posteritat a l'any 1708, és a dir, deixeble del mestre Ripollès. Sembla que la relació entre mestre i deixeble es perllongà molts anys.
Una de les múltiples facetes musicals de les nostres capelles musicals barroques eren les actuacions i concerts que oferien fora del seu habitual àmbit d'acció. Pel que fa a la Capella de Música de la catedral de Tarragona servem noticia d'una actuació que s'esdevingué a Barcelona a l'any 1743, sota la direcció de Joan Crisòstom Ripollès. Llastimosament cap dels tres Villancicos que en aquella ocasió es van interpretar els hem pogut identificar com a obres seves.
Després de quaranta-set anys al servei de la Capella de Música de la Catedral de Tarragona, Joan Crisòstom Ripollès lliurava la seva ànima al Senyor a mitjans de desembre de l'any 1746.
La seva obra és l’inequívoc testimoni de tota una vida consagrada a la música.
El nombre d'obres conservades fins al present del mestre Ripollès és molt reduït i més encara si pensem en les múltiples servituds i obligacions d'un Mestre de Capella del barroc pel que feia a l'aspecte compositiu.
La totalitat de la seva producció és de caire litúrgic i religiós: 23 obres pertanyen al primer apartat i 10 al segon.
El llenguatge de Ripollès si bé resta subjecte, com en tot compositor barroc, als diversos tractaments formals de l’època, conté una forta inspiració en la llibertat melòdica palesada, sobre tot en el procés d'adequació de la música als textos dels “Villancicos”, en el qual la imaginació del compositor prenia més volada.
El tractament harmònic i contrapuntístic l’evidencia com un profund coneixedor per una part de l’obra dels polifonistes hispànics, i alhora dels procediments policorals del primer i segon barroc italià introduïts precisament a través de l’àrea valenciana.
Des de les obres escrites amb una gran economia de mitjans fins a les que hi incorpora una rica instrumentació, presenten totes elles el savi ”métier” del compositor barroc i alhora la frescor, la senzillesa i la vivacitat d’un home plenament mediterrani.
(Joan Crisòstom Ripollès, Mestre de Capella de la Catedral de Tarragona – Josep M. Gregori i Cifré).
Peces d’aquest compositor incloses als nostres repertoris:
- Veni Creator – Himne de la litúrgia a 8 v.m. (Repertori de la Coral i Orquestra, amb transcripció de Joan Juncà i Albert).
 |
 |
.