CantineoQueTeVeo, un blog de Joan Punset
Sobre CantineoQueTeVeo
El món de les arts i la cultura està ple de contradiccions i fets curiosos. Mirats un a un,costa de trobar projectes culturals rentables, però la cultura entesa com un tot sectorial esdevé un vector essencial per al desenvolupament econòmic català.
Analitzat individualment el món editorial representa el 5% del PIB català, i vistes globalment les empreses dedicades al que anomenem indústries culturals facturen més de 1.600 milions d'euros/any. Xifres molt potents que expliquen la profunda transformació empresarial catalana des de la manufacturació de béns físics a la producció de béns intangibles.
A vegades aquesta transformació ens fa perdre el món de vista. D'una banda apliquem criteris generalistes a l'hora d'observar la nostra realitat cultural obviant l'existència, encara majoritària, d'un nombre molt important d'associacions, individus i empreses petites immerses en el món de l'economia social, a qui les macroxifres del sector no només afecten poc sinó que ni tan sols els fan justícia. Un clar exemple ho tenim al concurs Cantineoqueteveo que es celebrarà el 6 de Maig a Madrid.
D'altra banda els criteris polítics que es van imposant a l'hora d'establir les regles de funcionament del sector cada cop són més industrialistes, convertint les activitats sense afany de lucre en una matèria més pròpia dels serveis socials que no pas de les polítiques culturals. Certament és imprescindible desenvolupar un fort aparell industrial al voltant de la producció de béns culturals perquè les exigències del mercat global demanden concentració i fortalesa empresarial, però cal estar amatents, en paral·lel, a les necessitats d'un teixit associatiu històricament essencial per entendre la fisonomia cultural catalana.