::Inici >PATO

PATO

El meu millor amic

La historia del Pato

Tot va començar amb una veïna nova (omitire el nom). Tenia un siamès (el Pato, encara ara no se exactament quants anys te però calculo que no tindria mes de 2 anys) i dos gossos. Com no hi havia problemes de trànsit, el Pato sortia al carrer sense cap problema. I de tant en quant, em feia alguna visita. Al principi, no deixava que t'apropessis molt. Però poc a poc ens vam fer amics. Un dia entrava al jardí, un altre va entrar a casa però va sortir de seguida.

Un bon dia, la veïna m'explica que ha de canviar de pis. Al nou pis no li deixen portar animals. Consegueix deixar el gossos amb la seva mare, però com veu que el Pato venia sovint a casa, em proposa quedar-me'l uns dies fins que pugui trobar-l'hi un lloc. Jo encantada (la mare no tant). Ell estava acostumat a dormir al seu llitet, però als pocs dies va començar a dormir amb mi. Com una persona mes, dormia dins dels llençols i tapat fins al cap.

Poc a poc, es va convertir en el meu millor amic. Reconeixia el soroll del meu cotxe i apareixia corrent des de la punta del carrer per veurem. A l'hora de dormir, només calia que digues: "Pato, anem a dormir?" i em seguia escales a dalt, només li faltava que em demanes un pijama per dormir!!

Al cap d'un o dos mesos (no ho recordo), va apareixe la veïna dient que se’l portava...no ho trobava just desprès de tant de temps que el vingués a reclamar. Però jo havia quedar així, no us podeu imaginar quin drama va ser donar-li al Pato. Recordo que li vaig dir unes quantes manies noves que havia agafat: l'has de moure el menjar perquè sinó no li fa cas, li has de pentinar cada setmana perquè sinó se li fan boles a l’estómac....la cara que ficava la veïna era per veure-la. Però al final aquella nit, se'l va emportar.

Fins que un dia, quant marxava a l'escola, me'l trobo assegut a la cadira del jardí. No m'ho podria creure, era ell: "Pato, que ets tu". Estava francament malament. Molt prim, amb ferides per tota la cara, amb sang a les potes...francament malament.

De fet no se que va passar exactament, perquè no he tornat a veure a la veïna. Potser el va porta ella, potser va vindré ell .. l'unic importat es que havia tornat a casa.

El vaig entrar a casa, el vaig netejar, li vaig curar les ferides i el vaig ficar al meu llit. Vaig marxar a l'escola i al tornar encara continuava al llit. El vaig portar al veterinari, em va dir que estava be.

Des d'aquell dia viu amb naltros. La relació va creixe cada dia mes (se que alguns pensareu que estic una mica tocada de l'ala), ens enteníem, m'entenia, li parlava dels meus problemes i de veritat us dic que m'entenia.

Poc a poc, es va fer l'amo i senyor de tots els gats del veïnat. Però quant vaig començar a veure Patitos iguals a ell, vaig pensar que era el moment de "capar-lo". Aquest es un tema delicat, que penseu?. Però en aquell moment, vaig pensar que era lo millor. No era just veure gatets perduts i prims per tota l'urbanització.

Molts us preguntareu perquè es diu Pato. Doncs la veritat no tinc ni idea, però suposo que de petit seria un patosillo. Vaig pensar que el millor era mantindré el seu nou (a ningú l'hi agrada que li canviïn el seu nom oi?).

Fa tres anys (2004), vaig haver de pendre una decisió molt important per mi. Vaig fer-me gran (tinc casi 30 anys) i vaig comprar-me una casa amb la meva parella al mateix poble (Hospitalet de l'Infant). La casa esta al mig del poble i no es com on vivia abans. Cotxe per aquí, carrer transitat....que faria amb el Pato. La decisió em va costar molt plor i baralles amb la parella i la mare. No podia abandonar al Pato, no li podia fer allò que ja li havien fet. Però pensant lo millor per ell, vaig decidir deixar-lo a la seva casa amb la meva mare. Va se molt dur per a mi. Es el meu millor amic, però no podria canviar-li la llibertat que tenia i tancar-lo a un pis.

Ara, quant vaig a veure a la mare i me'l trobo ..no es lo mateix. Crec que no ha entès que li deixes allí (no se). No deixa que li toqui, no ve quant el crido, inclòs fuig del meu costat. Encara ara no se si vaig fer el millor, se que esta molt ven quidat (encara que es comença a fer vell esta esplèndid). Segons m’explica la mare, continua dormint al llit amb ella tapat fins al cap. Espero que hagi fet lo millor per ell.