Associació Amics i Amigues de l'Ebre

Una de les tasques més arriscades i complexes que Amics i Amigues de l'Ebre ha assumit des del seu naixement, és la defensa i la contribució a la definició de la identitat territorial i cultural de les Terres de l'Ebre, posant-hi en este objectiu central els millors esforços i iniciatives de què han estat capaços.

En termes geogràfics, el reconeixement de les Terres de l'Ebre, terres de frontera i de centralitat alhora, ha estat més o menys clar: foren la Ilercavònia, la diòcesi del bisbat de Tortosa, la regió de l'Ebre en les seues diverses accepcions històriques, avui dia la vegueria de l'Ebre que per les seues diverses vinculacions històriques de cultura i de llengua, lliga amb les comarques del nord del Regne de València i del Priorat.

Una altra qüestió és el reconeixement a les persones que hagen tingut una actuació destacada en la vertebració d'este territori o en la creació d'una obra cabdal que contribuïsca a la definició o establiment d'alguns dels trets de la nostra personalitat múltiple. Podriem destacar Salvador Videllet, "Blanquet", que amb la seua gesta de salvar la vida de 79 persones en la riuada de 1907 i amb la integritat de la seua biografia, es convertí en un dels representants més dignes del pagés i del barquer ebrenc.

També, d'intel-lectuals, artistes, politics, en tenim un bon assortit sobre tot si ens referim als del darrer segle i mig: Felip Pedrell, Fracesc Gimeno, Agustí Querol, Pau Gargallo o Ferran Arasa com a artistes; un Marcel-lí Domingo com a politic; un Mossen Manya com a intel-lectual; Joan Sebastiá Arbó, Artur Bladé i Desumvila, Carmel Biarnès com a escriptors,etc. serien part de la constel-lació de personatges que ha contribuït d'una manera més activa i positiva a perfilar el nostre ideari mental.

Amb motiu del bicentenari de la Guerra del Francès (1808-1814), Amics i Amigues de l'Ebre en colaboració amb el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Centre d'Estudis d'Ulldecona i l'Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre amb el suport de l'Institud Ramon Muntaner, van organitzar al llarg del 2008 tota una sèrie d'activitats que tenien com a finalitat oferir una visió del què va suposar aquest moment històric a les Terres de l'Ebre.

La relització d'itineraris a Tortosa, Móra d'Ebre i Ulldecona, així com l'exposició que va romandre oberta fins a final d'any a l'Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre, més la realització a mitjans novembre d'una jornada d'Estudis que centrà la seva atenció en els primers anys de la guerra, van oferir un mostreig variat i complet de les aportacions dels centres d'estudis ebrencs a l'anàlisi (dos-cents anys després) de la significació històrica del què va representar la Guerra del Francès.

La Comissió d'Història d'Amics i Amigues de l'Ebre, dirigida per l'historiador Roc Salvador, està treballant amb nous projectes dels que s'informarà pròximament.

RAMON CABRERA I EL FENOMEN CARLISTA

Tortosa, 26 - 29 d'octubre de 2006.

El juliol de 1998, dins de la UETE-URV, es va organitzar el curs "60 Aniversari de la Batalla de l'Ebre". El curs anà acompanyat d'una exposició al Museu de l'Ebre titulada "Un riu de sang", en homenatge a la definició que donà Marcel-lí Domingo d'aquesta batalla. Aquests actes , amb el recolzament de la universitat, foren el tret de sortida d'un allau d'iniciatives que es realitzaren arreu del nostre territori relacionades amb la batalla. Així es feren dues exposicions de material bèl-lic a Corbera, iniciatives a Gandesa i, el 2001 es creà el COMEBE.

Per commemorar el 70 aniversari de la batalla, es va preparar per l'agost del 2008 al Museu de l'Ebre, l'exposició 70 anys despres de la batalla, comissariada per Àlex Cervelló i Rafael Sampé amb material bèlic cedit per "La Trinxera" de Corbera.