Hi ha situacions, en les que unes persones fan sentir malament a d'altres per actes que, no els afecten directament. Si un vol fer un acte de bona voluntat, no entenc perque algu t'ha de fer sentir malamment. El que denota, es que la persona recriminadora no te gens de cor.
No entenc com una persona pot haver estimat, i desitjat a una altra, i al cap d'un temps havent acabat la relacio, no tenir ni una minima comunicacio, es d'una fredor demolidora.
No vull esser extremadament dur amb tu, puc perdonar, i perdono tot el que calgui, no perque tu m'ho demanis, si no, perque despres d'assumir els desprecis, crec que ho haig de fer per la meva salut mental. Pero hi ha coses, i fets que encara que les pugui perdonar, no les oblido.
Hi ha moments i epoques en la vida en que un te mes capacitat per prendre decisions, pero n'hi ha d'altres en ja no es te mes força, i un comença una "mort" lenta, es com voler caminar i estar paraplejic.
Tornem a nosaltres. Crec, i ja t'ho he dit, que estas frustrada amb la nostra relacio, tu tens, o tenies, un projecte de vida que no s'adapta a les meves expectatives. Si t'empenyes en conviure amb mi, intenta no transmetre'm continuament la teva frustracio, o be, pren una decisio.
He volgut parlar amb tu alguna vegada, dels meus sentiments, o estat d'anim, no has volgut ni sentir-ne parlar, o no has trovat temps, en mesos!!!, m'he sentit sol, i encara em sento sol a vegades. Quan vull parlar amb tu, no vull discutir, i no se perque t'alteres pel simple fet d'escoltar-me. Si estic insatisfet, t'agradi o no, estic insatisfet. I, si no tinc ganes de fer coses, o estic desanimat com mai, es aixi, si no vols saber-ne res em sembla be, pero digue'm-ho.
Si no vols explicar-me els teus problemes, no m'els expliquis, pero no m'agrada la incomunicacio quan estem junts.
Jo, necessito sentir-me be amb mi mateix, necessito el meu temps, i el meu espai, tambe els meus moments. No vull renunciar a fer coses pel simple fet que a tu no et vingui be, no en tinguis ganes, o no et sembli be. No vull arribar a la conclusio de que estem junts i no compartim res. Prefereixo que no estem junts i que compartim les experiencies, i els moments, que no el temps.
A vegades la temor a perdre algu, fa que el perdem.
Antoni,
Mags 2009