G14.
MONTSERRAT SORBES.
Batlle de l'Alou (1600-1603). Hostaler; regentà la taverna-hostal de la Plaça.
Fill de Joan de Sorbes i Elionor.
Va néixer a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) al voltant del 1570.
Va morir a Sant Boi de Llobregat el 12 de gener de 1603.
Casat amb Elisabet Soler de la Torre el 20 de juny de 1587.
ELISABET SOLER DE LA TORRE.
Hostelera; regentà la taverna-hostal de la Plaça a la mort del seu marit.
Filla de Jaume Soler de la Torre Pasteller i Esperança (vegeu G13).
Va néixer a Sant Boi de Llobregat al voltant del 1570.
Va morir a Sant Boi de Llobregat el 1620.
FILLA:
ELISABET SORBES SOLER DE LA TORRE (*Sant Boi de Llobregat v.1591 - +Sant Boi de Llobregat 30/5/1635). G13.
Per l'historiador Jaume Codina sabem que Montserrat Sorbes fou un dels membres de la colla de Miquel Montmany: "Al maig de 1593 Miquel Montmany fou capturat amb els seus companys a causa del més escandalós dels fets relatats en el fragment del procés o processos arribat fins a nosaltres: l'escomesa a trets entre ambdós bàndols pels carrers de la vila santboiana... Els testimoniatges del fragment de procés que ens ha arribat semblen de 1593 i 1594. Hi apareixen els dos bàndols clarament definits: l'un, capitanejat per Miquel Montmany i compost pels cosins Palau (Jaume, Baldiri i Montserrat), Pere Bofill, Bernat Balaguer, Montserrat Sorbes, Magí Tintorer, Josep Malet, Esteve Argimon, Jaume Gili, Bartomeu Puig i Bartomeu Clapers; en l'altre figuren Joan Raurich, Francesc Tries, Baldiri Pugès, Francesc Costa, Pau Pi, Llorenç Puig, Joan Pugès i Jaume Pugès. Tots són joves entre vint i trenta-cinc anys, els uns casats i d'altres solters; pagesos, algun menestral, com Sorbes, que és hostaler, Tintorer i Malet, que són sabaters, Clapers, que és ferrer, i Argimon, que és fuster. La majoria són fills de la població; tots catalans (Sorbes, Malet i Gili són fills d'immigrants occitants)... Aquestes faccions, doncs, netament locals -francesos a part-, es combaten a mort amb les armes a la mà, però es parlen... Resulta sorprenent, però és així... Davant la justícia s'acusen mútuament de dur armes prohibides, d'exhibir-les en balls i pels carrers, de robar per les cases gallines i botifarres; la colla de Montmany, d'haver mort un pastor, d'agressió a l'autoritat, d'atemptar contra un sastre de Sant Boi, al qual foradaren la porta de la casa, i contra Baldiri Pugès, la capa del qual travessaren... Són delinqüents o, més exactament, delinqueixen; però Bernat Balaguer serà el batlle de l'Alou de 1596 a 1598 i després anirá a la presó; Montserrat Sorbes hi haurà passat abans i, tot i això, havia estat jurat (1597) i seria batlle entre 1600 i 1603 fins que el van matar" (Jaume Codina: Bàndols i bandolers al Baix Llobregat, p.142-143).
Montserrat Sorbes va morir assassinat d'una pedrenyalada al carrer de l'Alou.