Replicació de l'ADN

Per reproduir-nos i originar nous individus, és necessaria la formació de còpies de l'ADN del progenitor. L'estructura en forma d'hèlix de l'ADN presenta una gran estabilitat i també és idònia per donar lloc a aquestes còpies.
Mecanisme de replicació o duplicació de l'ADN
1.- Hi ha una seqüència de nucleòtids a l'ADN que s'anomena origen de la replicació, que actua com a senyal d'iniciació de tot el procés.
2.- L'enzim anomenat helicasa trenca els ponts d'hidrogen que uneixen les dues cadenes i les separa per a que serveixin de motlle per la cadena nova.
3.- El desenrotllament de la doble hèlix provocat per l'acció de les helicases dóna lloc a l'aparició d'una tensió a la resta de la molècula. Les topoisomerases son les encarregades d'eliminar les tensions.
4.- A continuació, hi intervenen les proteïnes estabilitzadores, que mantenen la separació dels dos filaments complementaris. D'aquesta manera, es forma la forqueta de replicació.
5.- Hi ha una helicasa que treballa en un sentit i una altra que treballa en sentit oposat; per això diem que el procés és bidireccional.
6.- La ADN-polimarasa és l'enzim encarregat de crear la cadena filla complementària per a cada cadena mare. Ho fa afegint els nucleòtids a l'extrem de la cadena on queda lliure el carboni 3'. No és capaç de fer-ho en sentit contrari (on queda lliure el carboni 5'), per tant hi intervé una ARN-polimarasa que sí que és capaç de fer-ho. A aquest enzim l'anomenem primasa i sintetitza un fragment curt de RNA que actua com a encebador.
7.- Després hi intervé l'ADN-polimarasa III, que comença a sintetizar en direcció 5' - 3'.
8.- Hi intervé la ADN-ligasa que empalma els diferents fragments.
El procés continua fins a la duplicació total de l'ADN.