BUROCRASIA FIU, FIU
TGNA TARDOR
Una mirada personal a la Tarragona que desperta
|
TARRAGONA QUAN EL SILENCI ET CAUTIVA |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
ENAMORAT DE TARRAGONA
Tarragona és una ciutat amb tota mena de sorpreses.
La seva historia ens reporta records d'èpoques glorioses. Es el que ens deixa a la vista els vestigis dels monuments, els edificis emblemàtics, els indrets destacats que brollen per cada carreró de la nostra ciutat. Però el que també cal recordar són les històries anònimes que van forjant el record de la vida humana en l'entorn urbà, i que se'ns dubte dona ráó de ser a tota ciutat.
Les històries són llargues d'explicar. Però això de vegades cal recórrer a les imatges per tal de trascendir la realitat oculta darrera la obvietat de les circunstàncies que ens rodejen.
Quan un es lleva d'hora a la ciutat de Tarragona, essent encara la tardor a les contrades, el fred atravessant cada racó amb neguit, tot buscant algú poc avessat, hom pot sortir al carrer i tractar d'enfrontar-s'hi a la foscor i al fred. I aquestes hores es produeixen a trencar l'alba, quan tothom encara es fa l'orni al llit.
La solitud de la ciutat, amb tu mateix, aboca sentiments contrapossats. Sens l'inquietud de la soletat, de la por a ser sorprès. I alhora, ets fa sentir més viu que mai. Tu i la ciutat, els seus carrers, les ombres. Quanssevol sorroll que passa desapercebut unes hores més enllà, et sorpren, et fa girar, i sospitar.
El sol encara no vol sortir, però l'essencia de la ciutat hi és a cada carrer, a cada carreró pel que passes, des de la Part Alta fins a la Rambla Nova. La humitat, sempre hi és present, com un company convidat sense ésser consultat.
Es respira millor, i a la cara es concreta la fredor, que no deixes d'agrair. Sóc viu, sóc aquí, amb la meva ciutat, amb la meva càmera. És hora d'inmortalitzar un moment, que en tot cas, mai tornarà a repetir-se, però que jo vull acotar a l'interior dels meus records, un matí perdut en el silenci de la Tarragona més bonica.
"A trenc d'alba et vaig mirar,
i no vaig saber sino contenir les paraules,
per tal de no trencar la màgia del moment"