BEAT ANDREU SOLÀ I COMPANYS MÀRTIRS
ORACIÓ
Déu omnipotent i misericordiós,
que otorgàreu als beats José Trinidad Rangel, Andreu Solà i Leonardo Pérez la gràcia de patir per Crist, socorreu també la nostra fragilitat amb el vostre auxili diví, per tal que la commemoració de llur victòria, ens ompli d’alegria i ens confirme en la professió de la vostra veritat.
OFICI DE LECTURA – SEGONA LECTURA.
Martiri dels sants Escil·litans
Essent cònsols Present per segon cop i Claudi, el dia disset de juliol, Esperat, Nartzal i Cití, Donata, Secunda i Vèstia, van comparèixer al despatx oficial. El procónsol Sadurní els va dir:
—Us podeu guanyar el favor del nostre senyor si torneu al vostre bon seny.
Esperat va respondre:
—Nosaltres no hem fet mai cap mal, no hem comès cap injustícia, mai no hem dit mal de ningú; al contrari, hem donat gràcies pel mal que ens han fet. Per això respectem el nostre emperador.
El procònsol Sadurní digué:
—També nosaltres som gent religiosa, i la nostra religió és senzilla, i jurem pel geni tutelar de nostre senyor l’emperador i fem pregàries per la seva salut, que és el que també vosaltres hauríeu de fer.
Esperat respongué:
—Si em vols parar orella tranquil·lament, t’explicaré el misteri de la senzillesa.
Sadurní li digué:
—No estic disposat a parar-te orella si comences maldient dels nostres cultes. Més aviat jureu pel geni tutelar de nostre senyor l’emperador.
Esperat respongué:
—Jo no reconec l’imperi d’aquest món; més aviat serveixo aquell Déu que ningú no ha vist mai ni pot veure amb aquests ulls. No he comés cap furt, sinó que, si compro res, en pago els impostos, perquè reconec el meu Senyor, emperador de reis i de totes les nacions.
El procònsol Sadurní va dir als altres:
—Absteniu-vos d’aquesta creença.
Esperat va respondre:
—És mala creença cometre un homicidi, dir fals testimoni.
El procònsol Sadurní digué:
—No participéssiu pas d’aquesta bogeria!
Cití respongué:
—No tenim ningú a témer fora de nostre Senyor que és al cel.
Donata va dir:
—Retem honor al César com a César. Però temor, només a Déu.
Vèstia digué:
—Sóc cristiana.
Secunda digué:
—Vull ser el que sóc.
El procònsol Sadurní va preguntar a Esperat:
—Et mantens cristià?
—Sóc cristià —respongué Esperat.
I tots els altres van estar d’acord amb ell. El procònsol Sadurní va dir:
—Voleu una estona per a deliberar?
Esperat respongué:
—En un assumpte tan just, no cal cap deliberació.
El procònsol Sadurní digué:
—Què porteu en aqueixa capsa?
—Uns llibres i les cartes del sant baró Pau —respongué Esperat.
El procònsol Sadurní va dir:
—Teniu trenta dies de respit per a repensar-vos-hi. Esperat digué un altre cop:
—Sóc cristià.
I tots els altres hi estigueren d’acord. El procònsol Sadurní va llegir la sentència:
—He decidit que Esperat, Natal, Cití, Donata, Vèstia, Secunda i els altres que han confessat que viuen segons la religió cristiana siguin passats per l’espasa, per tal com, havent-los donat la possibilitat de tornar a la manera de viure dels romans, s’hi han negat obstinadament.
Esperat va dir:
—En donem gràcies a Déu.
Nartzal digué:
—Avui serem, ja màrtirs, al cel. Gràcies a Déu.
El procònsol Sadurní va fer dir pel nunci:
—He ordenat que Esperat, Nartzal, Cití, Veturi, Feliu, Aquilí, Letanci, Gener, Generosa, Vèstia, Donata i Secunda siguin duts al suplici.
Tots a l’una respongueren:
—Gràcies a Déu
I immediatament tots foren degollats pel nom de Crist.