Setmana del C�mic de Tarragona

Caricatures en directe

Josep Maria Blasco — Tue, 01 Jul 2008 23:46:50 GMT

També es van fer caricatures en directe, i transformat en espectacle. Es va instalar una pantalla a una paret, de manera que es projectava el procés d'el·laboració de la caricatura, i es podien veure alhora la pesona dibuixada i ben gran la seva caricatura, el que va fer les delícies del públic assitent...

Alhora es va fer la festa de les parelles de còmic!!! A cada consumició es repartia a la Barra una pegatina amb el nom d'un personatje de còmic. El joc era buscar a la corresponent parella: de Batman, Robin; de Super López, Luisa Lanas; de Spirou, Fantasio... I el premi, es clar, era f+poder fer-se la caricatura!!!

En resum, una MEGAFESTA DEL CÒMIC!!!

Tintinabulum

Josep Maria Blasco — Tue, 22 Jul 2008 09:17:08 GMT

Aquesta és la silueta d’una petita figura romana del segle I d C. que hi ha al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), és la peça número 542. El “Diario de Reus” del 17 de juliol de 1861 en relata la troballa a les excavacions del fòrum de la colònia.

Representa un homenet grotesc amb cara de nen dolent i que té atributs priàpics, segons consta a la seva fitxa, es a dir, un fal·lus de proporcions exagerades. Tan exagerades que fa que els visitants del museu es donin cops de colze i se’ls escapi el somriure quan passen pel seu costat. La figura està exposada d’esquena a les finestres que donen cap al mar on hi toca el sol bona part del dia així que quan un es va

apropant a la vitrina on hi ha la petita escultura, més que altra cosa, el que veu és una silueta provocada pel fort contrallum.

Aquesta és la silueta que us hem presentat, reproduïda amb meticulositat a partir d’una fotografia frontal de la peça.

Sota la figura hi ha una etiqueta on hi diu TINTINNABULUM.

Es el nom genèric amb que s’anomenen uns objectes ben quotidians entre els romans. Els penjaven a les entrades de les seves cases per a que els donés bona sort i prosperitat, com un talismà protector. S’han trobat tintinnabulum de formes moltdiverses. Els elements que tenen en comú tots ells són:

Un gran penis (a vegades, més d’un) que representa la fertilitat del déu Príap i per extensió prosperitat i fortuna.
Una campana (o més d’una) que també era considerada com a propiciadora de bons auguris.
I, una anella a la part de dalt de la peça per tal que es pogués penjar en alt.

El nom de l’objecte tintinnabulum li ve del sò onomatopèic de la campana: tin tin!

Príap era un déu assiàtic que van adoptar els grecs i també els romans. La mitologia explica que quan Hera va saber que el seu espòs Zeus havia deixat embarassada a Afrodita, en un atac de gelosia va maleir el nen que com a consequència va néixer amb un membre desproporcionat. La mare Afrodita no es va veure amb cor d’anar a l’Olimp amb aquell nen deforme i el va abandonar al

camp. Una familia humil el va acollir, el va criar i amb el temps aquell gran penis va anar deixant de ser motiu de mofa per convertir-se en l’atribut del Príap venerat com a símbol de fertilitat relacionat sobretot en tot el referent al camp i les collites, però, també propiciador d’un bon futur i de prosperitat en general.

Els romans, a més de posar tintinnabulum als rebedors de casa també posaven símbols fàl.lics als camps de conreus que solien ser de pedra o fusta, sempre representant a Príap.

A molts museus arqueològics s’hi troben peces molt diverses amb motiu fàl.lic com petits penjolls per portar com si fós una medalleta, gerros decorats, làmpares, etc. Cal entendre tots aquests objectes dins de la més absoluta normalitat a la societat

romana, associats més a la idea d’invocar protecció i bona sort que no pas associats a un significat propiament sexual.
Destaquen els Tintinnabulums trobats a les escavacions de Pompiea, a la Campania italiana, que a més de tenir les mateixes característiques que el de Tarragona, es dona la circumstància de que estan complerts: es poden observar tant la figura com les campanetes... TIN TIN!

Caricatures a famosos

Josep Maria Blasco — Thu, 03 Jul 2008 17:12:09 GMT

Projeccions

Josep Maria Blasco — Tue, 01 Jul 2008 23:35:14 GMT

Darrera del grup, i en altres espais, es van fer projeccions dels còmics dels autors de Deliròpolis, us deixem unes mostres:

Aquest és d'un còmic d'Hugo Prades, titulat Museum:

Aquest altre es del còmic de Ramon Sarlé:

Aquest de dibuixos de Miguel Vivllalba "elchicotriste"

Els c�mics de l'exposici�

Josep Maria Blasco — Thu, 03 Jul 2008 15:28:01 GMT

Es van realitzar posters i ampliacions de les vinyetes, pàgines i il.lustracions a color, així com documents fotogràfics que mostraven el desenvolupament del treball per part dels usuaris i els diversos passos previs al producte final que formen part de l’el.laboració d’un cómic (dibuix a llapis, entintat, etc.).

La mostra conté també els dibuixos originals dels usaris, fotos dels participants i un espai dedicat a la divulgació de l’Associació “El Pont”, que és l’entitat que aculleix aquesta iniciativa.

Com es va fer el Taller?

Josep Maria Blasco — Mon, 30 Jun 2008 10:43:25 GMT

El taller es va realitzar de manera individual amb cada usuari, degut a la dificultad de fer aquest tipus de tasca conjuntament amb més d'un usuari alhora. La metodologia variarà en funció de les capacitats de cada usuari, així com el seu nivell d’interés en la activitat i altres variants però principalment tindrà el següent procediment:

-Presentació del cómic a l’usuari. Familiarització amb el llenguatge visual del cómic i explicació del projecte especificant l’objectiu final: la mostra.

-Creació d’un personatge conjuntament amb l’usuari, sugerint o presentant exemples d’altres personatges coneguts o no per l’usuari i relacionats amb el mon del cómic. Per materialitzar-ho s’inclouran nocions bàsiques de dibuix assistit.

-Creació d’una petita història protagonitzada pel personatge elaborat, desenvolupable en un espai que vagi des de 3 ó 4 vinyetes fins a una pàgina. La mostra preveu també il.lustracions individuals.

-Muntatge i col.loració digital del cómic resultant, per donar-li un aspecte professional.La técnica digital combinada amb el dibuix bàsic dels usuaris pot crear un producte molt interessant a nivell estétic i experimental.

Totes aquestes activitats de carácter creatiu es portaràn a terme juntament amb el monitor, que recolçarà i supervisarà la tasca de l’usuari preservant al màxim possible l’iniciativa del participant, així com estimulant la seva imaginació per tal de crear un producte que li apartingui genuinament tant com sigui possible. Cal tenir en compte que és la primera vegada que els usuaris prenen contacte amb aquest tipus de llenguatge visual així com els seus diferents graus de discapacitat, amb la qual cosa es preveu un nivell de suport alt per part de l’educador.

Programaci� 1a Setmana

Josep Maria Blasco — Wed, 25 Jun 2008 22:37:34 GMT

Dimecres 7 de maig de 2008.

§ 12.00 h. Inauguració de la Setmana del Còmic. Inauguració de l’exposició Deliròpolis, Surrealisme i art seqüencial. Roda de premsa. Sala El Magatzem de la Cooperativa Obrera. C/Reding, 14.

§ 18.30 h. Inauguració Exposició Còmics del Pont. Taller de còmics amb disminuïts psíquics de l’Associació El Pont de Taragona. Exposició permanent a L’Hotel d’Entitats de Tarragona, C/ Pons d’Icart S/N – Parquing La Pedrera planta 6.

§ 20.00 h. Xerrada audiovisual "Tintín va néixer a Tàrraco" per Gual i Gual. Sala El Magatzem de la Cooperativa Obrera. C/Reding 14. A continuació trrobada amb les autores al bar La Cantonada.

Dijous 8 de maig de 2008.

§ 18.30 h. Conferència: El comic-book o novel·la gràfica, per Josep Zaragoza. Biblioteca Pública de Tarragona – C/ Fortuny. A continuació trrobada amb l’autor al bar La Cantonada.

Divendres 9 de maig de 2008.

§ De 10.30 a 14 h. Mercaricat. Caricatures als Voltants del Mercat Central. Col·laboren Associació Venedors del Mercat Central i Associació Humoralia d’humoristes gràfics.

§ 17.30 a 20.30 h. Mercaricat. Caricatures als Voltants del Mercat Central. Col·laboren Associació Venedors del Mercat Central i Associació Humoralia d’humoristes gràfics.

§ 20.30 h. Conferència audiovisual: Deliròpolis, surrealisme al còmic, per Miquel Villalba. Sala El Magatzem de la Cooperativa Obrera. C/Reding 14. A continuació trrobada amb l’autor al bar La Cantonada.

§ 23.30 h. Festa de la Setmana del còmic.

Presentació de l’Exposició Rock Stars, d’en Txapis Gómez.

Concert de La Soul Machine.

Caricatures en directe dels integrants de Deliròpolis, i projeccions dels seus dibuixos. Joc de Les Parelles de còmic.

Lloc La Vaqueria, C/Rebolledo, 11.

Dissabte 10 de maig de 2008.

§ De 10.30 a 14.00 h. Mercaricat Caricatures als Voltants del Mercat Central. Col·laboren Associació Venedors del Mercat Central i Associació Humoralia d’humoristes gràfics. Durant el matí, caricatures a diferents personalitats de Tarragona, a l’estand dins el Mercat Central.

§ 12.00 h. Conferència: NUFF SAID! Una mirada personal a l’Univers Marvel, pel David Badia. Teatre El Magatzem – C/ Reding 14. A continuació trobada amb l’autor al bar La Cantonada.

§ De 17.30 a 20.00 Mercaricat: Caricatures a la Rambla. Col·laboren Associació Botiguers del Mercat Central i Associació Humoralia d’humoristes gràfics.

Diumenge 11 de maig de 2008.

§ 20.00 h. Conferència: Historieta del còmic a Tarragona. Per Ramon Sarlé. . Teatre El Magatzem – C/ Reding 14. A continuació trobada amb l’autor al bar La Cantonada.

§ 21.30 h. Clausura de la 1a Setmana del còmic de Tarragona, al bar La Cantonada.

Les aventures i el tintinnabulum

Josep Maria Blasco — Tue, 22 Jul 2008 09:13:36 GMT

L’OREILLE CASSÉE - L'orella escapçada

L’orella escapçada és l’àlbum nº 5 de les aventures de Tintín. Hergé ens explica la història d’una figura, d’un fetitxe “arumbaia” (suposadament una antiga cultura sud-americana) que és robada d’un museu de Brussel·les. Tintín se n’adona que han canviat la figura autèntica per una altra perquè el fetitxe que suplanta el de

veritat no té l’orella trencada com el primer. S’ha explicat ja que el tintinnabulum té una anella al cap que servia per penjar-lo. En el cas del tintinnabulum de Tarragona, aquesta anella està trencada. L’anella trencada / l’orella trencada. Les coincidències entre el fetitxe arumbaia i el tintinnabulum de Tarragona:

Són escultures i objectes reals de cultures antigues -Estan exposades en un museu
Se’ls atribueix un significat màgic, són talismans - fetitxes
Guarden un secret
Com dèiem, tenen en el primer cas l’orella i en el segon l’anella trencada. Les dues coses estan situades al cap de la corresponen figura. Si voleu, són coses diferents però no hi ha dubte que de forma ben similar.

La forma. Hi ha alguna cosa més important per a un dibuixant? Hergé, al seu dibuix trenca l’orella del fetitxe que en l’objecte real (pertanyent als Reials Museus d’Art i d’Història de Brusel·les) està sencera, només té algun cop com també en té a d’altres parts del cos. Per què no li trenca qualsevol altra cosa que també li hagués anat prou bé amb l’argument de la història? Una altra coincidència encara. Les peces estan catalogades amb els següents números:

El tintinnabulum de Tarragona està catalogat des dels inicis amb el nº 542 i el fetitxe arumbaia és el nº 3542 del Museu de Brusel·les ideat per Hergé. Per tant el fetitxe inclou el número del tintinnabulum tot sencer dins del seu.

Creiem que l’autor també coneixia perfectament l’existència del tintinnabulum de Nàpols per altres indicis que es comenten més endavant, però per l’anella -orella trencada i per la similitud del número d’inventari de la figura “arumbaia” i de la peça de Tarragona, sembla clar que és en aquest tintinnabulum en el que es va basar

inicialment.

En comptades ocasions Hergé es dibuixa ell mateix a les histories de Tintín, també algun cop al seu germà i als seus amics. Es sorprenent com a la primera versió de L’Oreille Cassée ( i també a la pel·lícula que es va fer d’aquesta història) en una

mateixa escena que té lloc al museu, hi trobem el fetitxe, Tintín que se’l mira i Hergé dibuixat amb una càmera de fotografiar a les mans.

Hergé, Tintín i el fetitxe a la mateixa imatge. Per un moment tres realitats d’aparent impossible convergència es troben. Una genialitat més d’Hergé. L’orella de l’escultura, a més, no és una forma plena sinó que s’ha convertit en una perfecta anella, amb un forat al mig.

Si el fetitxe està fent de tintinnabulum, ¿no ens està revelant Hergé com es va emportar la silueta de Tintín cap a casa?

A Hergé no li agradaven les coses massa evidents i dibuixa a Tintín amb una gorra que li tapa el tupè. Devia semblar-li una exposició excessiva dibuixar el pentinat de Tintín tan a prop de l’anella -orella trencada. Tot plegat li devia semblar massa revelador, i amb el pas del temps i amb Tintín cada cop més famós, segurament, encara més.

El cert és que més tard aquesta escena on estan representats l’autor, el motiu inspirador i l’obra, és retirada de les darreres versions de les Aventures de Tintín i L’Orella Escapçada.

L’ALPH-ART

El final de la vida d’Hergé és també el final de la vida del seu personatge. Quan mor l’any 1983 deixa el darrer àlbum inacabat. Es L’Alph Art, l’àlbum nº 23. És una història esbossada fins la pàgina 42 quan tots els àlbums tenen 62 pàgines, sense cap

excepció, així que clarament falten vint pàgines per fer i de fet l’argument sembla quedar tallat, sense solucionar. Però Hergé feia temps que estava malalt i és d’imaginar que era conscient que el final no era massa lluny i pot ser que la història no estigui tant inacabada com sembla a primer cop d’ull.

A l’Alph Art hi trobem frases suggerents com: “és el retorn als orígens”, “els orígens de la civilització” que evoquen clarament el començament de tot. “De l’alfa a…l’omega”, de l’inici al final. A l’Art Alph, Hergé fa viatjar Tintín a Nàpols. Les aventures s’aturen quan Tintín és a Ischia, una petita illa al golf napolità des d’on es veu l’inconfusible silueta del Vesubi als peus del qual hi ha Nàpols i Pompeia.

Tintín en aquest darrer àlbum hagués pogut viatjar com sempre a qualsevol lloc del món, és casual que Hergé el faci anar al bressol geogràfic dels tintinnabulum?

El punt més alt d’aquesta illa d’Ischia, és un volcà, l’Epomeo. De fet tota la illa és aquest volcà. Un volcà veí del Vesubi. A l’àlbum nº 3 “Les Cigares du Pharaon” Tintín viatja en un vaixell que té per nom “Epomeo” i d’aquesta manera Hergé relaciona el

seu personatge amb el golf napolità 20 àlbums abans del darrer, posant de manifest que aquesta no va ser una idea d’última hora sinó que des dels inicis de Tintín ja era ben present. Hergé se’n va i deixa a Tintín a La Campania d’on van sortir els

tintinnabulum, tancant perfectament un cercle on inici i final es donen la mà. És el retorn als orígens.

A la pàgina 40 de l’Alph Art (dues només abans no s’acabi tot) Tintín és encanonat per la pistola del malvat i amenaçat amb unes paraules que adquireixen especial sentit si es té en compte la relació de tintinnabulum-Tintín: “us mullarem tot el cos amb un poliester líquid i us convertireu en una expansió que serà signada Cèsar, …després serà venuda a un Museu o bé a un col·leccionista molt ric. I alegreu-vos-en! El vostre cadàver estarà exposat en un Museu. I a ningú se li acudirà mai de pensar que aquesta obra, que podria dur per títol “reporter” constitueix la darrera residència d’aquest petit Tintín”, i afegeix: “la fi d’un reportatge” Hergé revela l’origen, convertint-lo en final. Està desvetllant el secret i per si no fos prou clar el lliga al nom del Cèsar.

Cèsar és un escultor molt reconegut a França, però qui no reconeixeria aquí també una clara referència als romans amb el nom del seu més universal personatge?, fins i tot Tintín ha dit: Què…Cèsar?... Juli? A la pàgina 42, Hergé remarca altra cop aquesta idea amb el que són ja les darreres paraules escrites i el darrer esbós de Tintín “Endavant, ha arribat l’hora de transformar-te en Cèsar” Ha arribat l’hora de transformar-te en escultura (Cèsar -escultor), ha arribat l’hora de transformar-te en romà (Cèsar -emperador). De fet, la traducció literal del comiat d’Hergé més aviat és “Endavant, l’hora ha sonat de transformar-te en Cèsar” Tintín serà reconvertit en escultura romana i tornarà a viure al Museu, altre cop i per sempre més dins el petit tintinnabulum i portarà una campaneta que sonarà tin tin. És “el retorn als orígens”,

“la darrera residència d’aquest petit Tintín”, “una obra que es podria titular, perquè no? Reporter”, el reporter que va néixer, va viure les seves aventures i torna a casa.

Es la fi de les històries i “la fi d’un reportatge”.

Herg� i el tintinn�bulum

Josep Maria Blasco — Tue, 22 Jul 2008 09:10:27 GMT

George Remi ( Remi George= R G=Hergé) era un gran amant dels enigmes, dels indicis i les coincidències i així, el seu personatge, també. Qualsevol lector dels àlbums de Tintín ho pot constatar. Criptogrames, contrasenyes, jeroglífics,… no falten en cap de les històries. També hi ha jocs de paraules, jocs fonètics i idiomes inventats. Ens sorprèn com s’assembla fonèticament la pronunciació en francès de tintinnabulum i Tintin et Milou. El caràcter d’amant dels misteris que comparteixen autor i personatge poden donar suport a la hipòtesi d’un inici enigmàtic de Tintín. Hergé no va fer mai referència explícita de com el va crear. Quan li plantegen una hipòtesi com la de que devia basar-se en el seu germà diu que potser sí, però mai trobem una afirmació categòrica i sempre és l’entrevistador el que suggereix el què i el com. Hergé no sembla voler comprometre’s del tot en aquest tema ni a aclarir-lo, sempre queda un alt grau de dubte i així de suspens. Segurament estava encantat amb les tantes teories que es formulaven i que es formulen encara sobre Tintín, sembla molt propi d’un gran amant dels secrets.

No tenim cap constància que Hergé entrés en contacte amb el tintinnabulum si no fos per la reveladora silueta de les dues figures i pel nom. Però no sabem com això va succeir. El tintinnabulum del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols forma part de les obres del que s’anomena “Il Gabinetto Segreto” i que formen tot un conjunt de peces considerades eròtiques i que per aquest motiu van ser amagades al públic general que visitava el museu durant molts anys. Només amb un permís especial es

tenia accés a veure-les.

Una cosa similar va passar al museu de Tarragona també amb les representacions eròtiques. Durant dècades l’accés era restringit a estudiosos (en general estudiants d’art) amb permís. Això és la teoria perquè al museu ens han explicat que era freqüent que el vigilant ensenyés les peces d’amagat a petits grups d’homes. Una oportunitat i una temptació comprensible de fer la gracieta. Seguim sense saber com va anar exactament, però, el que sí podem imaginar és la fascinació que la figura devia exercir en el jove Hergé fins al punt de captar i fer-se seu el caràcter formal de l’homenet per passar a ser el del seu personatge. Que el tintinnabulum sigui origen de Tintín no necessariament ha de suposar una contradicció amb altres teories existents dels seus inicis. Hergé busca sempre la convergència de moltes coses, sobretot intenta que cada indici es pugui llegir de moltes maneres. Aquesta és una característica que fa que la seva obra mantingui sempre un cert caràcter críptic. Tenint en compte les característiques de la figura del tintinnabulum, l’època en que va viure Hergé i també el caràcter i valors íntegres del seu personatge Tintín, ¿com podia l’autor revelar que el petit boyscout en realitat havia estat inspirat en el déu amb el membre viril més gran de l’olimp? Imaginem-nos el suspens latent en la vida d’Hergé que en un inici

difícilment podia haver imaginat la transcendència que arribaria a tenir Tintín en el futur. Mentre el seu personatge anava fent-se més i més famós arreu del món, ell havia de mantenir més i més amagat el secret, potser cada cop més convençut que no el podria donar mai a conèixer. I, malgrat això, Hergé tenia al seu abast un medi d’expressió privilegiat, les mateixes aventures de Tintín li proporcionaven la via per donar pistes, indicis que podien revelar, si volia, la historia de Tintinnabulum-Tintín.

Trobada amb les autores

Josep Maria Blasco — Tue, 22 Jul 2008 09:15:00 GMT

Després de cada conferècia se'ls hi oferia als assitents la possibilitat de parlar amb l'autor. El picapica i la proximitat feien que es trenquessin les barreres i sortissin preguntes i converses divertides. A més podien caure algun dibuixet, i la firma de les obres...

Van ser unes vetllades inoblidables. No us les perdeu a la propera edició!!!

De tintinnabulum a Tint�n

Josep Maria Blasco — Tue, 22 Jul 2008 09:09:52 GMT

L’inici d’aquest estudi és la silueta del tintinnabulum de Tarragona, un contorn sorprenent, un contorn extraordinari i familiar per molta gent, una silueta increiblement similar a Tintín.

Tintín és el personatge més famós de l’autor Hergé i les seves aventures han estat traduides a…però,…de segur que no cal que us expliquem quí és Tintín..

Si busquem diferències entre la silueta de Tintín i la de la figura romana potser podriem parlar de les cames, en proporció i posició.

Però com podriem passar per alt tota la resta? Els volums, el gest, el caràcter del contorn són els del personatge d’Hergé.

El tintinnabulum que s’assembla tant a Tintín és una peça de bronze de 26 cm, una figura humana amb una anella al cap per poder-la penjar. En el dibuix de Tintín aquesta anella correspon al seu característic pentinat. Cal dir, també, que el personatge de Tintín té un volum de cap i cos important en comparació amb uns peus més aviat petits, aquesta també és una característica del tintinnabulum que no ha de suportar el pes de la figura amb els peus. L’homenet porta a una mà una espècie de bossa que sembla reforçar la idea de riquesa i prosperitat pròpia de Príap. A l’altra mà portava una cadeneta amb una campaneta penjant. Al penis i, a cadascun dels peus hi ha unes anelles d’on penjaven també unes cadenetes que suportaven una llàntia d’oli.

De tintinnabulum dèiem n’hi ha amb diverses formes, el tintinnabulum-Tintín té com a particularitat pròpia, a més de la forma, aquesta llàntia. És un tintinnabulum lampadari.

Web mem�ria 1a Setmana del C�mic de Tarragona 2008

Josep Maria Blasco — Tue, 28 Jun 2011 08:49:58 GMT

La idea de fer una Setmana del còmic arrenca de fa 4 anys, amb el número 0 de la revista Deliròpolis. Des de l’Associació Cultural Ariadna ben aviat vam admirar i recolzar aquesta iniciativa, per sintonia amb els seus principis i la seva execució. Un buit molt gran hi havia en aquesta matèria. La proposta de col·laboració va ser la recerca de recursos per a què no morís aquest lloable projecte.

De les múltiples visites a les diferents institucions, es va anar forjant aquesta Setmana. Hem d’agrair a l’Ajuntament de Tarragona com a promotor principal, no només en lo econòmic, sinó que en cadascun dels seus interlocutors hem trobat la sintonia per arribar a la realitat que ja és.

L’ideari de la Setmana del Còmic de Tarragona es fonamenta en:

Que tingui un caràcter propi.
Enaltir la disciplina del còmic com ART.
Fer cadascuna de les activitats amb il·lusió, per amor al còmic.
Crear un esperit d’estudi seriós i promoció de l’art seqüencial com expressió amb potencial didàctic, cultural i experimental.

El còmic és art i un art complert, doncs aplega la vessant visual del dibuix, la seqüencialitat del cinema, la part literària de la narració i els diàlegs. Creiem que Delirópolis juga amb tots aquests components, doncs és filla d’aquesta intenció artística, i dins dels estils diversos dels autors, tots comparteixen el gust pel dibuix treballat, les temàtiques profundes i reflexives. És una manera de fer allunyada dels cànons estètics que imperen a les vies comercials, inundades de manga japonès o assimilats, amb temàtiques estereotipades tipus futurista infantilitzat i apocalíptic. Delirópolis en canvi es podria dir que fa còmic “a la occidental”.I això d’occidental dit en un sentit ampli i molts matissos, doncs dins la revista ens trobem tant dibuixants europeus (tarragonins la majoria, italians, francesos) i de l’altra banda de l’Atlàntic (Estats Units i Canadà), que intercanvien deliris mitjançant l’agrupació internacional “deviantART”. I també "occidental" com una manera d'entendre el còmic.

En resum: un material artístic i humà de primera, que pot ser el fil conductor de moltes inquietuds, i que tan sols necessita una empenta per trobar un públic fora de l’esfera freak, que de ben segur agrairà la proposta. A més, un material que pot enllaçar-se amb moltes arts: dibuix, pintura, literatura, cinema…
Amb aquestes idees, volem ser el punt de trobada dels qui dibuixen, els qui estimen el còmic i els qui tenen interès per conèixer aquesta disciplina artística. Estem oberts a tothom que comparteixi les idees que ens mouen.
Així que si tens alguna proposta, no dubtis en acostar-te i proposar en llibertat.
Ja estem preparant la segona Setmana. Molt aviat tindràs informació.
Sigui aquesta web el nostre punt d'informació.

Ariadna i Deliròpolis

Tu de siti

Josep Maria Blasco — Thu, 21 Aug 2008 10:31:41 GMT

Delir�polis

Josep Maria Blasco — Sat, 02 Aug 2008 20:42:00 GMT

Enlla�os

Josep Maria Blasco — Mon, 07 Jul 2008 15:20:32 GMT

Web del Miquel Villalba

Blog del còmic en català.

Blog sobre còmic, des de Tarragona.

Magazine electrònic compromés amb la causa

Premsa

Josep Maria Blasco — Fri, 18 Jul 2008 14:33:20 GMT

La primera Setmana a la Cara C, magazine d'actualitat de Canal Reus TV

Tenda

Josep Maria Blasco — Mon, 28 Jul 2008 10:07:40 GMT

Per adquirir les samarretes de la 1a Setmana del còmic, fes un correu aquí: setmanadelcomic@tinet.org

Aquest és el dibuix de les nostres samarretes!

Per adquirir mensuament la revista Deliròpolis, fes un correu aquí: setmanadelcomic@tinet.org

Ja tenim a la venda el número 33:

També pots demanar el números anteriors:

Exposici� caricatures del Napi

Josep Maria Blasco — Tue, 01 Jul 2008 23:17:55 GMT

Manuel Álvarez, més conegut a Tarragona com Napi, ens va oferir una exposició de caricatures al restaurant el Refugi, on repasava tot tipus de personatges famosos de la ciutat.

Festa del c�mic

Josep Maria Blasco — Wed, 02 Jul 2008 16:21:05 GMT

La festa va ser a la Vaqueria, en la que vam poder gaudir d'un concert de La Soul Machine, us deixem un vídeo perquè pogueu veure l'ambient que creen aquests mestres del Soul.

Exposici� Central - Delir�polis

Josep Maria Blasco — Sat, 02 Aug 2008 21:15:59 GMT

L'exposició era acollida, com molts altres actes de la Setmana, pel Teatre Magatzem de la Cooperativa Obrera Tarraconense, ocupant el Hall del teatre. Recollia 45 obres que són resum i tesi del que han sigut quasi 4 anys de la revista Deliròpolis. 31 números al carrer fins aquella data.

L'exposició pretén mostrar la diversitat d'estils de la revista, des del surrealisme galopant dels Miquel Villalba, Benjamin Constantine i Tomas Karlsson, l'estilisme misteriós i colorista de Laura Gual "Walto" o Audrey Ranty, els desternillants i gràfics Napi i Kap, l'excessiu Hugo Prades, el sarcàstic i impactant Ramon Sarlé, o els emocionants i sensibles Jose Zaragoza i Laura Camelli. Estils i motivacions diverses però tots beuen del mateix esperit: un còmic adult, madur, que fa relexionar a l'espectador.

L'exposició era presidida per la col·laboració de Moebius, i explorava originals i ampliacions de cada autor.

En alguns apartats podiem veure el procés de creació de cada autor: primer el llapis, després la el color, la tinta negra...