fons documental maria joana virgili

Reus

2018-08-16T05:44:15Z

Metge realitzant l'uroscopia

2018-08-15T22:43:33Z

A l’ala septentrional del claustre, a l’interior del jardí, localitzem el capitell perfilat a la part superior del tambor per l’àbac compost per un càvec de perímetre poligonal sobremuntat per un bordó, i limitat per un astragal sense ornamentació.

Metge

Metge realitzant l'uroscopia

2018-08-13T16:52:02Z

Casa Nav�s

2018-08-16T22:49:08Z

El Modernisme

En el tombant del segle XIX i XX, es difongué per Europa un moviment decoratiu, romàntic i individualista, que es conegué, com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Style Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille 0 Modernisme. L’estil inclogué nous procediments artístics i activà la incorporació de motius ornamentals inspirats en la natura, amb preferència per les formes vegetals i florals. Pel que fa a l’arquitectura, arraconà la tendència d’imitar estils anteriors, i introduí una construcció fundada en l’ornamentació. Es caracteritzà pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius fitomòrfics, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat, el dinamisme de les formes, i per la revalorització de les tècniques i dels oficis artesanals manifestada en les peces de pedra picada de difícil estereotomia, en la talla de fustes exòtiques, en els ferros forjats de baranes i reixes, a més dels revestiments de façanes i interiors amb ceràmiques, relleus de terra cuita i mosaics, finestrals amb vidres policroms i complicades cobertes. El triomf universal de l’estil fou sens dubte l’exposició Universal de París del 1900, però la consolidació del Modernisme arquitectònic a Catalunya es degué, sobretot, als arquitectes Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.

Casa Navàs

Casa Nav�s

2018-05-27T20:42:10Z

El Modernisme

En el tombant del segle XIX i XX, es difongué per Europa un moviment decoratiu, romàntic i individua-lista, que es conegué, com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Style Li-berty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille 0 Modernisme. L’estil inclogué nous proce-diments artístics i activà la incorporació de motius ornamentals inspirats en la natura, amb preferència per les formes vegetals i flo-rals. Pel que fa a l’arquitec-tura, arraconà la tendència d’imitar estils anteriors, i introduí una construcció fundada en l’ornamentació. Es caracteritzà pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius fitomòrfics, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat, el dinamisme de les formes, i per la revalorit-zació de les tècniques i dels oficis artesanals manifestada en les peces de pedra picada de difícil estereotomia, en la talla de fustes exòtiques, en els ferros forjats de baranes i reixes, a més dels revestiments de façanes i interiors amb ceràmiques, relleus de terra cuita i mosaics, finestrals amb vidres policroms i complicades cobertes. El triomf universal de l’estil fou sens dubte l’exposició Universal de París del 1900, però la consolidació del Modernisme arquitectònic a Catalunya es degué, sobretot, als arquitectes Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.

Modernisme

2018-05-27T16:19:59Z

Relleu del g�nesis

2018-05-25T21:30:12Z

La creació d'Eva.pdf La temptació.pdf Les Oblacions.pdf

El claustre

2018-08-15T22:09:50Z

El claustre gòtic del reial monestir cistercenc de Santes Creus, va ser sufragat pels monarques catalans Jaume II el Just i Blanca d’Anjou. Les obres s’iniciaren el 1313 i dinou anys després, l’abat Pere Alegre contractà el lapicida anglès Reinard des Fonoll pera les obres del claustre i el refetó. Fou finalment acabat i beneit el dia de sant Benet, l’onze de juliol, de 1341 durant l’abadiat de Pau Miró. Tanmateix, sabem que el 1502 treballaven en els calats del claustre G. Moreu i J. Ternats

Posseeix un esquema rectangular de nou trams per deu i els finestrals, mostren per damunt dels capitells riques traceries, molt refetes a les naus de septentrió i de llevant, on observem diferents fases estilístiques. En l’amplia varietat iconogràfica esculpida en els capitells, s’hi diferenciem tres estils. El primer correspon al lapicida britànic, Reinard des Fonoll -deixà el seu retrat en un capitell de l’ala est, sostenint la maceta i el cisell-, artífex de les imatges de gran format que omplen tot el capitell o fins i tot s’amplien a dos. Un d’anònim i possible deixeble seu, el qual realitzà tot imitant el seu estil, composicions amb més d’una figura i que requereixen el complement de fullatges; a l’igual que el seu mestre, esculpí la seva imatge en el capitell del pilar immediat, mirant al jardí. Un tercer, més arrelat a la tradició romànica i disposat a mostrar escenes amb al·lusions paisatgístiques, en relleus més baixos, és l’autor del cicle del Gènesis i s’identificà també, al fris del pilar oposat.

Rosassa costat Evangeli

2018-05-25T15:58:11Z

ROSASSA EVANGELI (Catedral de Tarragona)

Flanquejant la porta principal de la catedral de Tarragona es troben dues portes romàniques sobremuntades per bonics rosetons.

La porta de l’Evangeli, és feta en marbre blanc i posseeix un timpà esculpit amb diferents escenes religioses, entre les que destaca la de l’Epifania. Les arquivoltes, des de l’intradós, reproduei-xen un bordó, una trena de dos originada per cintes de doble solc que encerclen rosetes de sis pètals, alternativament còncaus i convexes, mig bordó, un bocell, un cavet i un bordó exterior. Al seu damunt veiem un formós rosetó.

Rosassa evangeli C,T,.pdf

Rosassa costat Epistola

2018-05-25T15:53:45Z

ROSASSA EPÍSTOLA (Catedral de Tarragona)

A la façana principal de la catedral de Tarragona, damunt de la porta lateral del costat de l’Epístola, realitzada en marbre blanc, que posseeix un timpà sense decoració i on es juxtaposen, des de l’intradós, un bordó, una sèrie de claus, mig bordó, un bocell, un cavet i un bordó exterior, si troba un bonic i treballat rosetó.

Rosassa epistola C,T,.pdf

Rosassa major

2018-05-25T12:14:56Z

ROSASSA MAJOR (Catedral de Tarragona)

El cos central de la façana de la catedral és de marbre flanquejat pels murs corresponents de les naus laterals de pedra del país. El portal major amb el seu rosetó d’àmplies proporcions, és d’estil netament ogival, construït a darreries del s. XIII i fou concebut indepen-dentment del projecte general. Un cos sortit d’ampla arquivolta forma el portal emmarcat en la part superior per una cornisa angular. Sobre la llinda de marbre hi ha l’escena del Juí Final, amb relleus realitzats per Jordi de Déu i un vitrall triangular actua de nimbe a la figura de Crist Jutge, acompanyat d’àngels amb instruments de la Passió. A sota descobrim la resurrecció dels morts i escenes de l’infern.

En el mainell una bonica imatge de la Verge amb l’Infant Jesús resta damunt d’un pedestal, amb animals fantàstics i escenes de la creació d’Adam i Eva. Completen l’orna-mentació de la façana figures d’apòstols i profetes, nou d’elles realitzades pel mestre Bartomeu i les restants per l’escultor Jaume Cascalls. Les portes, amb revestiments metàl·lics i de ferro forjat són de finals dels segle XV, realitzades per l’artesà Vergonyós, de La Selva del Camp i costejades per l’arquebisbe Gonzalo Fernández de Heredia.

Rosassa major C,T,.pdf

�ngels trompeters

2018-05-25T16:30:31Z

ÀNGELS TROMPETERS (Catedral de Tarragona)

El cos central de la façana de la catedral és de marbre flanquejat pels murs de les naus laterals de pedra del país. El portal major amb el seu rosetó d’àmplies proporcions, és d’estil netament gòtic, construït a darreries del s. XIII i fou concebut independentment del projecte general. Un cos sortit d’ampla arquivolta forma el portal emmarcat en la part superior per una cornisa angular. Sobre la llinda de marbre hi ha representada l’escena del Juí Final, amb relleus realitzats per Jordi de Déu i un vitrall triangular que actua de nimbe a la figura de Crist Jutge, acompanyat d’àngels amb instruments de la Passió. A sota descobrim, a un nivell superior, la resurrecció dels morts -l’estament civil a l’esquerre i eclesiàstic a l’oposat- i dessota, escenes de l’infern.

L’historiador P. Batlle, atribueix aquest relleu a Jordi de Déu (Jordi Joan) (1261-1348), escultor grec de la ciutat de Messina establert a Catalunya. A la documentació se’l cita durant uns anys com a esclau de Jaume Cascalls.

Angels trompeters

Fa�ana principal

2018-05-13T09:03:19Z

Llle�

2018-05-14T20:36:16Z

LLEÓ (Catedral de Tarragona)

L’animal, de perfil i amb forçada adaptació al marc estirat del cimaci, mossega la tija i mostra els narius marcats pel trepant, els ulls arrodonits i el cos cobert de pelatge, partit en llargs rínxols més llargs a la zona del coll. Les potes, que acaben en fortes urpes i mostren un pel més curt, apareixen doblegades les del costat esquerre i estirades enrera les del costat dret. La llarga cua, acabada en un plomall, es cargola sobre si mateixa.

Lleó.pdf

Drac

2018-05-14T20:31:31Z

DRAC (Catedral de Tarragona)

A la galeria septentrional del claustre, localitzem el drac ajagut sobre una superfície llisa de cavet. Apareix representat amb cara de rèptil i trets grotescos: llargues orelles punxegudes, ulls sortints sobre els quals recauen les escates que li cobreixen el cap, narius foradats i una boca exageradament oberta que mostra les dents inferiors i una part de la cama del personatge que està mossegant. Per sota del maxil·lar inferior observem una barba estriada i separada en flocs. El cos, també reptilià, bípede, amb ales i una cua molt llarga que li confereix aspecte de felí, és recobert d’escames.

Drac.pdf

Drac �pode

2018-05-14T20:25:31Z

DRAC ÀPODE (Catedral de Tarragona)

Les claus de volta o dovelles centrals cruciformes foren inserides al darrer moment a fi de tan-car les voltes En el claustre de la Catedral de Tarragona, malgrat les restriccions imposades pel marc i per la reiteració d’un mateix esquema circular en la successió de trams coberts amb volta de creueria de nervis diagonals amb perfil motllurat (dos bocells separats per un filet), hi descobrim una interessant varietat de temes iconogràfics.

Drac àpode.pdf

Testa trifacial

2018-05-14T20:17:13Z

TESTA TRIFACIAL (Catedral de Tarragona)

L’ésser monstruós s’ha identificat com a Satanàs. La representació, que no és única al claus-tre tarragoní, es pot relacionar pel tema amb d’altres de contemporànies molt similars a les façanes de la catedral de la Seu d’Urgell o de San Pietro de Tuscània. Tanmateix, en aquestes figures, l’ésser apareix de mig cos i els caps tenen llargues barbes i, en algun cas, una crescuda cabellera flamejant.

Testa trifacial.pdf

La process� del gat i les rates

2018-05-13T07:08:33Z

LA PROCESSÓ DEL GAT I LES RATES (Catedral de Tarragona)

El relleu esculpit en un àbac de la galeria nord-est del claustre de la catedral de Tarragona, conegut com La processó de les rates, data de mitjans del segle XIII. L’exemplar per la seva originalitat i pel seu tractament narratiu i anecdòtic, s’ha catalogat d’excepcional i és el més popular de tota la catedral.

Processo gat i rates

El claustre

2018-05-13T06:02:22Z

Sant Jordi (Casa Ametller de Barcelona)

2018-05-25T04:59:47Z

Localització del grup escultòric

Entre els anys 1860 i 1925, el passeig de Gràcia de Barcelona va ser el centre residencial de la burgesia més acabalada de la ciutat. Entre els carrers de Consell de Cent i d’Aragó, a l’esquerra, s’hi troba la famosa “illa de la discòrdia”, anomenada així pel contrast de l’arquitectura dels seus edificis, tots del primer decenni del segle XX. El del xamfrà inferior és la casa Lleó Morera, obra de Domènech i Montaner, a l’estil floral modernista. En segueixen d’altres de tipus Lluís XVI modernitzat d’Enric Sagnier; la casa Amatller, de Puig i Cadafalch, un edifici neogòtic amb ornamentació de ceràmica policromada al tester esglaonat; i la curiosa casa Batlló, amb façana de mosaic i coberta de ceràmica, d’Antoni Gaudí.

L’autor: Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort va néixer a Barcelona l’any 1864 i traspassà setanta anys més tard. Fou escultor i medallista. Com a escultor, s’inicià, el 1888, en el taller creat pels arquitectes Ll. Domènech i Montaner i A. M. Gallissà en l’obra del Castell dels Tres Dragons a Barcelona. Féu treballs d’escultura per a la casa Amatller (1900); per a la majestuosa xemeneia de la Fonda Espanya (1903), de Domènech i Montaner; i el fris en relleu, a la Casa de Lactància (1910) de l’arquitecte Falguera. Realitzà altres obres per al Parc de la Ciutadella, el Palau de Justícia i el cimbori de la catedral. És, amb Josep Llimona, un dels escultors més representatius del Modernisme i el creador d’un tipus de dona sentimental (Bes de la Mare, Bust de la dona, L’onada). Atent a les angulositats del cos i als plecs de les robes, creà un món escultòric fet de moviments i quasi transparències. L’escultura que presentem fou realitzada l’any 1901 i és emplaçada en una mènsula de la façana de la casa Amatller de Barcelona. Respon a una de les nombroses comandes que l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que sempre va voler un sant Jordi a tots els seus edificis, féu a Eusebi Arnau per a la seva aclaparadora obra barcelonina. Això fa que ell sigui l’escultor que més vegades ha representat Sant Jordi. La ciutat de Barcelona, en reconeixement a la seva obra, li ha dedicat una escultura de bronze de Josep Llimona, a la plaça de Sant Jordi, a Montjuïc. El monument és una de les millors interpretacions del personatge.

Sant Jordi i el drac

La tècnica, perfecta, que es tradueix en un gran detallisme i en el joc plàstic de les línies sinuoses i ondulants, aconsegueix un Sant Jordi formalment simbolista, capaç de representar la il·lusió i l’ideal. Així mateix, aquesta s’oposa a l’esfumat del compo-nent zoomòrfic, més simplista, tot i que rellevat per les articulacions i el rostre devorador de mirada ferotge accentuat pel moviment.

Sant Jordi, abillat per a la lluita, és representat ajupit i en una posició forçada a fi d’adaptar-se a l’espai. Les cames, cobertes per genolleres, gamberes, sabatons metàl·lics i cuixeres de malla, presenten diferent postura: la dreta és estirada i es recolza en una columneta embeguda i l’esquerra, per contra, es doblega sobre si mateixa. Aquesta posició atorga major realisme a l’escomesa empresa contra el drac. El Sant, a més de portar un casc amb clatellera, mostra la gorguera i l’ausberg de malles per sota del cenyit jaquès amb mànigues obertes que dibuixa acuradament el modelat dels volums representant els violents moviments de la lluita. Sosté, amb la mà esquerra, el pavès de camper llis quadrilong apuntat amb una concavitat superior i amb la silueta d’una àliga que té les ales esteses alçades als costats i la testa de perfil mirant cap al flanc destre de l’escut. Hi descobrim, també, una rodella en el centre i l’extrem inferior cobert per un devessall de fulles de roure centrades per dos glans. Amb l’altra mà subjecta per sota del braç dret una llança manesca que sosté amb el puny per l’asta i travessa, amb la contera, el coll del drac. El drac ajagut és representat amb cara de rèptil i trets exageradament grotescs: orelles petites, ulls sortints i trepants protegits per celles espesses, grans narius foradats i una boca exageradament oberta que mostra els plecs palatins transversals, quatre dents prènsils -repartits equitativament en els maxil·lars-, i una llengua bífida amb la punta cargolada cap amunt. Les dues extremitats anteriors, amb quatre dits proveïts de membranes interdigitals i acabats amb fortes urpes, es troben en diferent posició: amb l’esquerra, doblegada, intenta arrencar la llança que li entra per la boca fins a travessar-li el coll, mentre que la dreta, que eixampla desmesuradament els dits, mostra el dolor que experimenta. Descobrim, també a la part ventral, les ales plegades, que no dibuixen plomes, i un llarg metasoma, proveït de rastell inferior, que es cargola sobre si mateix deixant endevinar les vèrtebres. A l’extrem, un agulló verinós gros i fort, similar al dels escorpins, es dirigeix vers la testa.

Maria Joana Virgili i Gasol

Tarragona 6 de setembre del 2001