Sense llum, no existeix el grafisme d'una imatge però, al igual que una ploma, un llapis o un bolígraf, la llum ens donarà diferents maners de "escriure" aquesta imatge.
Quinze dies donen per molt al nostre estimat Delta. Un espai tant especial, tan nostre, tant de tots.......
Si un dia fa sol, perfecte, però si un altre dia plou, es encara més màgic.
Tant a la matinada com al crepuscle, aquest indret te quelcom que fa enamorar.
Us he fet una petitíssima sel.lecció de imatges, aprofitant l'estrena del meu nou objectiu, un tele que apropa molt més les meravelles d'aquest indret.
Una abraçada i no us perdeu la oportunitat de baixar.
Avui, hem fet una mena de recepta a veure que us assembla. Com a ingredients, em fet servir, un bona quantitat de bellesa i sensualitat, un xic de color, mar, terra, aire i una bona dosi de dansa, bastanta espontaneïtat i un bon toc de bon ambient I millor rotllo.
El dilluns, desprès d'un estressant cap de setmana, he quedat amb la Pili. Una nova amiga, que m'ha fet de model i realment m'ha deixar impressionat, amb l'art que es capaç de emanar del seu cos.
Si us confesso que no he agut de retocar les imatges, no us menteixo i encara m'ha donat més valor al treball.
Avui en acabar la meva jornada, les he obert, passat a jpg, i preparat per la web, res mes.
A part de que ens ho varem passar genial, el resultat espero us agradi tant com m'ha agradat a mi.
De fet, una de les complicació mes grans, ha estat intentar agafar dotze imatges, el resta..........buff, impressionants també.
Moltíssimes gracies Pilar.
Des-de l'any 2.007, assisteixo a aquest esdeveniment, mostra de les nostres arrels. A Tarraco, tenim la sort de poder gaudir d'aquest espectacle que any darrera any, apropa una mica mes els descobriments que per a molts de nosaltres, quedarien oblidats en aquell antic museu, o biblioteca.
Gràcies a molts que hi viuen I molts D'altres que ho fan per pura afició, a la nostra ciutat no es deixa oblidat tot allò que ens ha portat a ser el que avui per avui som. No ens enganyem, si no haguéssim viscut aquella època, avui en dia no seríem com som.
Tarravo ViVa 2.007, 2.008, 2.009 i ara 2.010, quatre dels dotze anys que aquest es compleixen.
Teniu mes material a http://www.facebook.com/ i us he deixat un fons d'escriptori sobre el Tarraco ViVa.
Moltes gracies a tota la gent que ho fan possible.
La fotografia, es una d'aquelles activitats que per molt que ho expliquis, mai saps si t'agrada més la seva pràctica o be el resultat. Si, es com una mena de sensació similar a la pesca, vas a pescar, però no saps si agafaràs un, dos , cent o cap de peixos, però com hi gaudeixes tant, hi tornes.
Heu pensat mai, si poguéssiu recrear dos cops el mateix instant, seria idèntic???, jo estic segur de un NO rotund. Ja pots mirar un objecte centenars de cops, que sempre el veus diferent.
Aquí teniu un resum de uns "instants", el mot te mes sentit que simplement fotos, instantànies o imatges.
Salut, companys.
Quan et decideixes a fer, el que a l'argot es coneix com "social", trobaràs que uns dies t'ho passes molt be i uns altres no saps ni per on agafar-ho. Docs be, tenim la sort de poder anar a indrets, on es fa d'una manera més fàcil, aquesta disciplina.
Aquest dissabte, vaig anar a veure al meu amic Carles, i em va convidar a conèixer com s'ho passen de bé a Ciutadilla, un poble amb un encant especial, i que s'ha transformat en gairebé una petita ciutat medieval.
Us deixo unes imatges, a fi de que es feu una petita idea. De totes maneres, l'any que be hi tornen, no s'ho podeu perdre.
Aquest cap de setmana, s'hem traslladat a la màgia del mon medieval. Una mica d'história, jocs, menjar i veure, es a dir part dels ingredients necessaris per entrar en la màquina del temps i fer una ullada al passat.
Ara que arriba el bon temps, hi ha molts pobles que, aprofitant el seu passat, guarneixen les seves viles i els seus habitants per recrear uns temps passats increïbles i màgics.
El que es clar, es que tots aquests indrets tenen coses en comú, però una d'elles es el bon ambient, la gresca i la xerinola que comparteixen entre propis i forans.
Encara teniu temps de visitar aquesta vil.la de Montblanc, ja que el proper cap de setmana, continuen amb els actes.
La Isa i jo no hi serem, ja que els dies 1 i 2 de maig, anem al poble de Ciutadilla, un dels altres pobles que, sota el meu modest punt de vista, mereix menció especial en la seva "Setmana medieval".
Programa setmana medieval Montblanc 2.010.
Programa setmana medieval Ciutadilla 2.010.
Una de les coses que mès m’agrada de sortir a fer fotografía social, es que quasi sempre coneixes a algú. A més per una persona com jo, el parlar i coneixer es tant enrriqudor. De tothom, podem aprendre, i avui en día amb la societat tant “autista” que tenim, es molt més valorable, el poder compartir una estona amb un desconegut.
La darrera sortida que vaig fer al Delta, vaig coneixer dos parelles, que feien un esport que es diu KITE SURF. Suposo que ens varem entendre i al menys jo, m’ho vaig passar genial.
Despres vaig anar a visitar als meus ocellets i d’altres coses, que fan tant especial aquest indret.
Gràcies als models........
Si us dic que el dijous hem sortir de marxa el Ferrán, el Juan Carlos i jo, varem tenir música de qualitat i fins i tot espectacles no massa aconsellables per menuts, de ben segur pensaríeu que hem estar a una sala de festes no aptes per menors.
Doncs bé, pot ser heu encertat una mica, mireu les imatges i jutgeu per vosaltres mateixos.
Ja se que fa mes o menys un any que no sabeu res de mi.
Suposo, que tothom necessita un temps de descans i que molts cops es important desaparèixer del mapa, tot i que la vida continua.
No penseu que he estat tant parat com he demostrat a la web, he continuant fent de les meves, però diguem que, en un segon pla.
Intentaré fer una miqueta de resum fotogràfic, posant un resum del que ha anat passant pels meus ulls.
Pels "nou vinguts", podeu passar per la secció de "reportatges anteriors" i veureu una mostra dels treballs passats.
Els que ja em coneixeu, aneu passant per les carpetes 2009 i 2010, a les que aniré col.locant carpetes de imatges, fins que em posi al día.
En fi, HOLA de nou i espero em perdoneu aquest empas.
Una abraçada a tots.
Llum, color i molta gresca, es el que va oferir el carnaval de Tarragona.
Molt qualitat, en quant a les disfresses i les coreografies que es varen poder lluir a la capital de Tarragonès.
Us deixo una sel.lecció de les imatges que més m’han agradat .
Durant el transcurs de la vida d’una persona, no parem massa sovint a analitzar qui som i de on venim.
La meva amiga Olga, m’ha deixat plasmar, les arrels d’un arbre que poc a poc s’està fent gran, a la torreta de la seva panxota.
Aquest hivern, ens està oferint estampes increïbles, i a pocs minuts de Reus o Tarragona.
El passat dia 10, amb la Paqui i el Franc, varem anar a fer un tomb per la Serra de Llaberia, aquí us deixo unes impactants, i fredes imatges mes pròpies dels nostres estimats Pirineus.
Gaudiu i tapeu-se.
Cadascú tenim certa debilitat per quelcom indret, i per a mi, sense dubte, es la ciutat de Tarragona. De fet, molt ha canviat, des de que fou l’imperi que diuen els llibres, però la màgia que la envolta es tant fantàstica que no cap dubte del seu caràcter especial.
L’altre dia, vaig donar un tomb, per la encisadora rambla nova.
Avui, hem matinal i amb el Carles, i cercant un floc de neu, sem dirigit cap a l’Alforja.
Després d’un agraït cafè i unes imatges del poble, emprenem la ruta cap al antic campament de Castillejos.
Fa molt de temps, vaig llegir una novel·la, d’un tal Carles Pastrana i Frances Valls, anomenada “ Estic morta, saps?” i us puc ben jurar que mentre mirava pel visor, m’he recordat de l’argument, lletra per lletra………………………pensant en la Peluda.
Si la heu llegit , sabreu del que us parlo.
Agafem els trastos, el cotxe i el bocata, i ens endinsem a prop del delta del nostra Francolí. L’espectacle no ens dona tot el que esperem, però la estona amb el meu millor amic, compensa amb escreix la manca de bones instantànies. Us deixo un recull, a veure que hi penseu. Bon Nadal i bones fotos.
Tots els nens, quan neixen diuen son macos, al menys, pels seus pares.
No obstant, el Miquel, no tan sols te la opinió dels pares, definitivament es una preciositat de nen, no creieu??.
El divendres 28 es va poder veure a les escales de l’ajuntament de Tarragona una projecció, amb el títol NO HI HA TRACTE, i que recreava la injusta però real situació de moltes persones, víctimes d’abusos, i de ultratges , per part de altres que es creuen superiors.
Un grapat de fotògrafs, varem posar el nostre granet de sorra, contra la discriminació i la violència de gènere.
Aquí, hi ha una mostra del meu treball, i si visites la pàgina del grup F10, et pots fer cinc cèntims de la projecció.
Aquest Diumenge, he decidit prendre un bany.
No es pas la Gemma Mengual, però de ben segur, serà la millor mami de Miami, gràcies Paqui i Franc, per deixar-me al Miquelet.
El dissabte, el Sergi patia per si plouria o bé, faria bon temps per fer fotografies al Delta, doncs jo crec que al Delat de Ebre, sempre fa bon temps i els espectacles que ens ofereix, superan amb escreix, les petites molèsties que poden generar unes gotes del apreciat líquid diví, provinent del cel, o les picades dels insectes mes sanguinolents. En fi una mica d’aigua i una mica de picor, es el preu a pagar per les imatges més increïbles. Gaudiu d’un dia de pluja al rei dels deltes.
Fa uns mesos, la meva amiga i companya, la Isa, em va proposar anar de vacances a Egipte. Vaig pensar, per que no?. Es un dels llocs que no em volia perdre a aquesta vida. Francament???. Em feina una mica de respecte, un altre cultura tant diferent i perquè no reconèixer-ho, tant distant de la nostra, no se una mica enutjós, i a l’agost, quina calor. En fi, el dia 2 de agost, ens embarquem a l’avió, al Prat, a les dues i mitja de
Val, anem a jugar una mica. Posem a la coctel.lera del cervell, un ou, un glaçó, una copa de vi i una pistola d’aire comprimit. Posem també una barrera d’alta velocitat de fabricació casolana (cedida per el meu amic Ferran). Ara posem un comptagotes un parell de
flaixos sincronitzats i un recipient d’aigua. Ara a passar les hores…………………..resultat, vosaltres mateixos, a la galeria d'"Alta velocitat".
Penso que una fotografia es bonica o lletja, segons els ulls crítics de la persona que
Ahir al vespre, varem anar amb la Carina, i el Sergi al delta, a veure que us sembla la posta de sol. S’ho varem passar de conya, us recomano, que si qualsevol dia d’aquests teniu una estona hi aneu.
El passat diumenge varem poder gaudir de la primera activitat, que posa en marxa el Grup F10.
A la serralada de Prades, ens reunirem una sèrie de espècimens molt estranys:
Uns tocats del “BOLET”, d’altres totalment “IL·LUMINATS”, d’altres “PENJATS” de les cordes i la resta no se, suposo que es van deixar portar pels aires de
Hispània Citerior fou una de les dues províncies en què es va dividir
La capital fou Tàrraco i eventualment Cartago Nova.
Tàrraco Viva és un festival cultural internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d’època romana.
El primer cop, es va celebrar al 1.999, enguany, fa 10 anys, així doncs, el 2009 serà un especial, que tindrà lloc del 21 al 31 de Maig. Us deixo unes imatges dels anys 2007 i 2008, per fer-vos cinc cèntims, romans.
http://www.tarracoviva.com/index.asp
Si ens preguntéssim, a nosaltres mateixos, que es el més gran que podem fer en aquesta vida, segurament tots estaríem d’acord en que es això mateix, donar vida.
Una imatge, diuen que val més que mil paraules, i realment a aquesta sessió amb la Paqui, el Franc i el futur Miquel, el que més sobren son les paraules…………un petó enorme pels tres.
No sabría, per on començar, però des de els nens i nenes que no passen dels vint-i-pocs, als iaios que s’apropen o ja em passat dels quaranta, un grup impressionant.
Tots i cadascun dels participants d'aquesta etapa, m’han ensenyat quelcom, tots i cadascun sense excepció. Pot ser m’he avingut més amb uns que altres, però del que no tinc dubte es que tots ells m’han enriquit d’una manera que mai m’agüés imaginat.