En aquest segon volum dels meus arxius de muntanya he recollit les principals activitats que vaig realitzar durant tretze anys, entre 1995 i 2007. Quan després d'escalar el Cerví el 1994 ja pensava que per la meva edat no emprendria cap repte similar ni extraordinari, tanmateix, em vaig apuntar a l'expedició del meu Grup Excursionista al Cerro Aconcagua a l’Argentina, el sostre d'Amèrica, que va tenir lloc el 1997. Després d'un any de preparació i esforços en tots els sentits, un edema pulmonar al camp base va fer miques les meves esperances i il·lusions i em va obligar a retirar-me. Vaig tenir més sort que d'altres, que hi van morir. El viatge posterior a la Terra del Foc i la Patagònia argentina em van compensar en part. He transcrit gairebé sense retocs el meu diari personal d'aquell viatge que permet reviure el que llavors vaig escriure, dia a dia, amb els preus encara en pessetes.
Amb l'any 2000 i el canvi de segle també va donar un gir la meva vida personal i familiar. Es compliren vint anys de l'inici de la meva activitat muntanyenca i vaig poder fer un primer balanç. És imprescindible no perdre la perspectiva. Vaig retornar als meus estimats Alps on els quatremils del Valais suís continuaven incomparables. Vaig descobrir els Pics d'Europa i les vies ferrades, al temps que les excursions tranquil·les i alguna escapada als Pirineus eren la norma.
L'encantador viatge de trekking en parella per la Patagònia xilena, amb la motxilla a l'esquena, obrí el camí a futurs projectes d'aquest tipus. I aquells anys acaben amb el millor regal, l'ascensió al Kilimanjaro, la muntanya més alta d'Àfrica, el meu rècord personal d'altitud, i que va culminar una etapa inesperada i feliç, amb la immersió a més a més en el cor fascinant de l'Àfrica oriental, una zona a la qual espero tornar quan passi la pandèmia.
L'afició a la muntanya és en el meu cas un estil de vida. Només he deixat de sortir d'excursió quan alguna lesió o malaltia m'ho ha impedit. A mesura que els anys van passant i el físic es ressent, l'activitat es modera i en comptes d'escalades o grans ascensions, vénen de gust altres objectius, com els trekkings de diversos dies o els viatges a paradisos llunyans que de jove no vaig poder tastar. Penso seguir fent-ho mentre em quedin forces i ganes.
Primavera 2021