MUNTANYES I VIATGES
Bishorn
El Bishorn és un cim discret i accessible que es troba a la vall de Zinal, al cantó suís del Valais. S'accedeix des de Sierre, a la vall del Roine, prenent la carretera en direcció sud. Els 2.500m de desnivell entre la vall i el cim requereixen d'una etapa intermèdia al refugi anomenat Cabane de Tracuit, a 3.259m. Des del cim la panoràmica és impressionant. A l'estiu del 1999 hi vam fer una escapada. Aprofitarem també per coronar un cim proper, la Punta Burnaby, de 4.134m.
Juliol 1999. Al final de la carretera arribem al petit poble de Zinal, que dona nom a la vall. Està al costat de la invisible frontera lingüística del cantó del Valais. Cap a l'oest, la toponímia és en francès; cap a l'est en alemany.
Juliol 1999. En sender ben traçat i senyalitzat supera els 1.580 metres de desnivell entre el poble i el refugi. Primer a través del bosc i els prats on pasturen les vaques, després al costat dels torrents que baixen de les neus amb cascades que animen la pujada, mentre la panoràmica es va eixamplant.
Juliol 1999. Els prats d'alçada precedeixen el roquerar i la cresta mineral on es troba el refugi. L'equip d'alta muntanya que necessitarem demà el portem a la motxilla, una càrrega feixuga.
Juliol 1999. La Cabane de Tracuit és un refugi de 140 places que pertany al Club Alpí Suís (CAS). Està situat a 3.256m al coll del mateix nom, a la vora de la glacera Turtmanngletscher i a l'ombra dels quatremils. A la dreta s'alça l'aresta nord del gegant Weisshorn que acaba al Bishorn, a l'esquerra, el nostre objectiu de demà.
Juliol 1999. La panoràmica des del refugi en direcció sud permet destacar tres quatremils: el Zinalrothorn, l'Obergabelhorn i la Dent Blanche, tots tres amb vies d'accés complicat, d'escalada difícil. La glacera Moming es despenja sobre la vall.
Juliol 1999. La matinada del segon dia, el nostre grup de set remunta lentament la glacera Turtmanngletscher, continguda per la negra paret del Stiebärg, de 3.507m. Anem en dues cordades, amb piolet i grampons. La corda ens assegura en el sempre perillós terreny glacial. Ens cal superar 900m de desnivell fins el cim.
Juliol 1999. Tot i que el temps és esplèndid i la traça està ben delimitada, no hem de perdre de vista les esqueres amenaçants que s'obren al nostre pas.
Juliol 1999. Des del cim del Bishorn, s'estén cap el sud la rutilant aresta nord del gegant Weisshorn (4.505m), una via de dificultat (AD+) que exigeix salvar el Gran Gendarme (4.329m) intermig abans d'arribar a un dels cims més prestigiosos. La seva mola enorme ens amaga la visió del Cerví o Matterhorn.
Juliol 1999. Des del cim i mirant en direcció est, el massís de Mischabel es mostra esplendorós a l'altre costat de la vall de Matter (Mattertal). El Dom, el més alt, i l'Alphubel, ja els tenim a la butxaca (1992 i 1993).
Juliol 1999. Cap el sud-est, darrere l'aresta oriental del Weisshorn, treu el cap el conjunt de cims del massís fronterer del Monte Rosa, dominat per la Punta Dufour, que ja vam coronar l'any 1991. A la seva dreta, es desplega l'elegant cara nord del Lyskamm i els seus dos cims.
Juliol 1999. Cap el sud-oest, a la dreta de la Dent Blanche, sobresurt el Grand Combin i quasi a l'horitzó, el pic més alt dels Alps, el Mont Blanc.
Juliol 1999. Mirant en direcció nord, el massís de l'Oberland Bernès es desplega en la distància, amb cims mítics con l'Eiger, la Jungfrau i el Mönch, tots ells superats pel més alt, el Finsteraarhorn, de 4.273m.
Juliol 1999. De tornada al coll, la Punta Burnaby (4.134m) apareix temptadora i assequible a l'altre costat. No ens costarà gaire feina superar l'aresta de roca i apropar-nos a trepitjar el seu cim i apuntar-lo a la nostra llista abans de baixar al refugi i a la vall.