MUNTANYES I VIATGES
Allalinhorn
Muntanya de 4.027m situada damunt de Saas-Fee, al Valais suís. És l'emblema local com el Cerví ho és de Zermatt, ja que domina l'horitzó proper i la glacera de Fee es despenja sobre la vall. Al setembre de 1993, després d'un dia de mal temps, vam gosar atansar-nos. Té fama de pic fàcil per turistes. El telefèric de Felskinn i el Metro Alpí subterrani et deixen a 3.500m, a les pistes d'esquí, obertes també a l'estiu. A l'estiu del 2005 vam tornar a trepitjar el seu cim.
Setembre 1993. Estació Mitelallalin del Metro Alpí a 3.500m. Vam veure molta gent jove amb uniforme d'esquí amb les banderes de Japó, Noruega, França i Austria, equips oficials que s'entrenen, sembla.
Setembre 1993. Cara nord de l'Allalinhorn, la via normal la rodeja per l'oest en direcció al Feejoch.
Setembre 1993. Deixem enrere l'estació de Mittelallalin. Al fons a l'esquerra el Weissmies.
Setembre 1993. Tot i que el dia és clar bufa un vent molt fort.
Setembre 1993. Les ràfegues del torb són tan intenses que de vegades ens hem d'aturar i agenollar-nos. Els cristalls de neu són com agulles que castiguen la cara i la roba.
Setembre 1993. A poc a poc arribem al cim, marcat amb una creu metàl·lica. Amb el dia tan net, disposem d'una talaia de primera magnitud per poder identificar l'entorn.
Setembre 1993. Mirant cap al sud, la propera cara nord de l'Strahlhorn.
Setembre 1993. Cap el sud-oest, al fons el Mont Rosa i en primer terme el Rimpfischhorn.
Setembre 1993. Més al sud-oest, la cresta fronterera amb Itàlia guarnida de pics.
Setembre 1993. Cap a l'oest, podem guaitar des del Cerví fins França i el Mont Blanc.
Setembre 1993. Cap al nord-oest: Täschhorn, Dom i Lenzspitze.
Setembre 1993. Cap al nord-est el Lagginhorn a l'esquerra i el Weissmies a la dreta.
Agost 2005. Els esquiadors d'estiu continuen pujant en el primer telefèric del matí fins els peus de la gran mola de l'Allalinhorn. A la dreta es veu el Feejoch, per on s'escola la via normal que seguirem.
Agost 2005. La via normal no és complicada i està bastant freqüentada, però cal no menystenir els perills objectius com les esquerdes de la glacera, algunes poc evidents. Piolet, grampons i corda de seguretat són imprescindibles.
Agost 2005. Al cim rocós s'hi arriba en unes dues hores i mtja. Gairebé hem de demanar tanda per fer-nos la foto de rigor amb la creu cimera.
Agost 2005. Els núvols ens amaguen avui gran part de la panoràmica, és una pena. Les cresta fronterera dels Breithorns treu el nas per un moment entre esquinçalls de boira.
Agost 2005. Des de la pujada a l'Egginer, de 3.369m, magnífic panorama dels tres quatremils del massís de Mischabel situats més al sud: Allalinhorn, Rimpfischhorn i Strahlhorn. Es poder localitzar també el refugi Britanniahütte (des d'on vam atacar l'Strahlhorn l'any 2001) i les estacions superiors del telefèric de Felskinn i del Metro Alpin (Mittelallalin).