MUNTANYES I VIATGES
Weissmies
Muntanya de 4.023m situada a la vall de Saas, al cantó del Valais, al sud de Suïssa. Al setembre del 1993 vam fer la primera visita a aquesta preciosa i tranquil·la vall per tal de col·leccionar uns quants quatremils. Per atacar el Weissmies vam prendre com a punt de partida la Hohsaashütte, cabana o refugi Hohsaas.
Setembre 1993. Saas-Grund al fons de la vall i Saas-Fee una mica més amunt, des del telefèric que puja al refugi Hohsaas.
Setembre 1993. Des del refugi Hohsaas (3.101m) el panorama de cims és aclaparador. La vall de Saas sembla una corona alpina d'atractives maragdes que enlluernen els nostres ulls mediterranis.
Setembre 1993. El vessant nord-oest del Weissmies des del refugi Hohsaas. La glacera Triftgletscher que remuntarem demà es despenja amb seracs i esquerdes.
Setembre 1993. El Lagginhorn (4.010m) des del refugi Hohsaas, un objectiu per demà passat que el mal temps ens impedirà aconseguir.
Setembre 1993. Des del refugi Hohsaas, mirant cap el sud, un espectacle de cims: el Mont Rosa a l'esquerra (Nordend i Punta Dufour, ja coneguts) i la part sud del massís de Mischabel.
Setembre 1993. Des del refugi Hohsaas, mirant cap al sud-oest, els cims més alts del massís de Mischabel, amb el Dom (4.545m), el pic més alt íntegrament en territori suís.
Setembre 1993. El refugi privat Hohsaas és un xalet acollidor, de 36 places i molt ben atès. A l'estiu aplega alpinistes i caminadors; a l'hivern, esquiadors.
Setembre 1993. La llengua de la glacera Triftgletscher és el camí de pujada cap el cim.
Setembre 1993. La part baixa de la glacera Triftgletscher està molt esquerdada, cal seguir la traça i no badar, anar sempre encordats, amb grampons i el piolet a la mà.
Setembre 1993. Les primeres llums de l'albada ens fan més visibles les esquerdes i el seracs.
Setembre 1993. La gran esquerda de la rimaia la podrem salvar per un pont de neu que ja ha aguantat el pes de la cordada que ens precedeix.
Setembre 1993. Un pont de neu pot desplomar-se per l'excés de pes i enfonsar-te en una esquerda fonda. Cal que el company estigui atent per retenir-te amb la corda i clavant el piolet.
Setembre 1993. Passada la rimaia, la cresta Triftgrat, ornada de cornises, és el camí cap el cim.
Setembre 1993. El vent bufa fort i la temperatura és de -7ºC, però el cim ja és més a prop.
Setembre 1993. La boira sobtada ens amagarà la perspectiva des del cim, no cal entretenir-se.