MUNTANYES I VIATGES
Cerví-Matterhorn
El Cerví o Matterhorn (4.476m) és, diuen molts, la muntanya més bonica del món, una piràmide perfecta, aïllada, com dibuixada, l'emblema de Suïssa. Jo hi estic d'acord. És un cim mític de l'època heroica, vençut al 1865 per Edward Whymper en una escalada tràgica, la seva cara nord va ser un dels tres darrers reptes alpins a superar als anys 30 del segle xx. Situat a la cresta fronterera amb Itàlia, al 1991 em vaig veure amb cor de fer-hi un intent, que va resultar fallit. Hi vam tornar els anys 1992 i 1993, però les condicions d'excés de neu impedien l'escalada. Al 1994, per fi, vaig aconseguir pujar al cim de la muntanya que més havia desitjat.
Agost 1994. La silueta inconfusible del Cerví s'alça solitària i desafiant quasi tres mil metres per damunt dels carrers de Zermatt (1.620m), població peatonal on no es pot arribar en coche, només caminant o en tren des de la població de Täsch, al cantó del Valais, al sud de Suïssa.
Agost 1991. Un telefèric s'enlaira sobre Zermatt i puja fins el llac Schwarzsee (2.587m)
Agost 1991. Des del llac Schwarzsee es té una visió magnífica de l'aresta Hörnli (nod-est) que separa la cara est (esquerra) i la fosca i glaçada cara nord (dreta).
Agost 1991. Un sender permet pujar en dues hores fins el refugi Hörnli (3.260m) al peu de l'aresta, la via normal fins el cim, 1.200m d'escalada contínua de segon, tercer i quart grau.
Agost 1991. La Dent Blanche (4.357m) des del refugi Hörnli, mirant al nord-oest.
Agost 1991. D'esquerra a dreta: l'Ober Gabelhorn (4.063m), el punxegut Zinalrothorn (4.221m) i el gegant Weisshorn (4.505m) des del refugi Hörnli mirant cap el nord.
Agost 1991. En direcció est, el massís del Mont Rosa, amb quatre cims il·luminats pel sol ponent: Nordend, Dufour, Zumstein i Signalkuppe. També es veuen les glaceres Gornergletscher (esquerra) i Grenzgletscher, que baixa del Lysjoch.
Agost 1991. A la dreta del Mont Rosa, l'aresta fronterera mostra el Lyskamm, els Breithorn i l'aguda piràmide del Klein Matterhorn, on hi arriba un telefèric.
Agost 1991. A 2/4 de 5 del matí més de 100 persones ens llancem muntanya amunt a la llum dels frontals. Qual el sol ens atrapa ja portem dues hores grimpant i procurant no perdre la ruta.
Agost 1991. Als 4.003m apareix el refugi Solvay, una cabana d'emergència entaforada a l'aresta. A partir d'aquest punt les dificultats augmenten, cal anar encordat i assegurar cada pas.
Agost 1991. L'Espatlla, petit replà a l'aresta on toquem la glaçada cara nord, cal posar-se els grampons i comencen les majors dificultats: uns quants passos de quart grau equipats amb gruixudes maromes.
Agost 1991. La verticalitat de l'itinerari és important i la presència de la neu i el glaç complica la progressió per terreny mixt.
Agost 1991. L'aglomeració de gent ens aquests passos tan delicats incrementa el perill. En el penúltim ressalt ens quedem atrapats després d'una caiguda.
Agost 1991. Un helicòpter rescata un ferit sota nostre, estarem 2h aturats obligatòriament pel rescat. Al final girem cua i encarem la llarga baixada amb ràpels. No ha pogut ser.
Juliol 1992. Un any després, coronat el Dom de Mischabel, tornem al Cerví amb ganes, però en aquestes condicions de tanta neu en ple estiu ni els guies hi pugen, serà un altre any. Al 1993 ens passarà el mateix.
Agost 1994. Hotel Belvedere i refugi Hörnli (3.260m). Tornem tres dies després d'un nou intent que el mal temps ens va obligar a abandonar quan portàvem dues hores d'escalada.
Agost 1994. Primera part de la via, amb el refugi a baix, que remunta el rocam de la cara est per sota l'aresta. Havíem sortit a 2/4 de 5 a la llum dels frontals.
Agost 1994. Molta gent a la via. El refugi Solvay apareix quan portem tes hores pujant.
Agost 1994. Passat el Solvay l'aresta guanya inclinació i dificultat. cal assegurar amb la corda.
Agost 1994. Arribant a l'Espatlla, on trepitgem un part de la cara nord nevada i glaçada.
Agost 1994. A l'Espatlla cal posar-se el grampons, trepitjar neu i gel i fer cua als passos complicats. Anem al nostre ritme per estar més tranquils i segurs, no cometre errors.
Agost 1994. Els passos de quart grau equipats amb maromes. La major dificultat de la via.
Agost 1994. El penúltim pas, que al 1991 no vaig poder superar. Ara em trec els grampons i l'escalo amb sorprenent facilitat. La porta del cim està oberta de bat a bat.
Agost 1994. La Teulada, pendent final de la cara nord, nevada i amb glaç amagat a sota.
Agost 1994. Arribant al cim suís del Cerví (4.478m). El cim italià amb la creu és més baix.
Agost 1994. La següent cordada remunta la cresta fins el cim amb un panorama únic: el Mont Rosa, el Lyskamm, els Breithorn, la cresta fronterera entre Suïssa i Itàlia.
Agost 1994. Rapelant pas a pas la baixada amb seguretat, gaudim d'un vespre irrepetible, amb l'ombra del Cerví dibuixada en direcció al Mont Rosa.
Agost 1994. El cims del massís de Mischabel (Dom, Täschhorn, Alphubel) cap al nord-est.
Agost 1994. S'ha fet tard i per evitar baixar a les fosques, decidim aturar-nos a fet nit al refugi Solvay, una cabana d'emergència prevista per aquestes situacions.
Agost 1994. A punta de dia reprenem la baixada, ens creuem amb la gent que puja. El refugi Hörnli ja es veu a prop.
Agost 1994. Rapelant una i altra vegada quan convé, anem desfent la via cara avall.
Agost 1994. Des del refugi Hörnli es veu tota l'aresta que hem escalat, 1.200m de desnivell. La lletra R dibuixada indica el lloc on és el refugi Solvay. El repte està aconseguit.