MUNTANYES I VIATGES
Serra de Miramar
Modesta serra d'orientació nord-est/sud-oest, que serveix de límit entre les comarques de la Conca de Barberà i l'Alt Camp. Pertany al conjunt de la serralada prelitoral catalana. El punt més alt és el Tossal Gros o de Sant Jordi, de 867 metres d'alçada.
Serra de Miramar amb el Tossal Gros al centre. Vista des de l'Alt Camp, amb el Pla de Santa Maria en primer terme i Figuerola al peu de la serra.
La Serra de Miramar elevant-se sobre la Conca de Barberà. Vista des de la pujada a Rojals, en les Muntanyes de Prades. El cim del Tossal Gros queda a l'esquerra, a la dreta la Cogulla (789m)
Desembre 1980. En la pujada amb les primeres llums al Tossal Gros, destaca la silueta de la Torre dels Moros o castell de Prenafeta. La Conca de Barberà resta sota un mantell de boira. Al fons les Muntanyes de Prades.
Desembre 1980. Des del cim del Tossal Gros, el poble de Barberà de la Conca emergeix de la boira.
Desembre 1980. A l'esquerra el cim de la Cogulla, la boira cobreix la Conca de Barberà i a la dreta les Muntanyes de Prades.
Desembre 1980. Des del cim del Tossal Gros, d'esquerra a dreta: la serra de Comaverd, el Puig de Cabdells i la Voltorera (820m)
Desembre 1980. De baixada de l'excursió, l'ermita de Sant Salvador de Prenafeta, llavors abandonada.
Al febrer del 2013, una nevada inusual va cobrir la serra. Vista del cim de la Cogulla amb les antenes de telecomunicacions des del petit poble de Miramar.