MUNTANYES I VIATGES
Castor
El Castor, Castore en italià (4.223m) és una muntanya dels Alps situada a la cresta fronterera entre Suïssa i Itàlia. L'any 2002 ens hi vam aproximar pel vessant sud, per la vall de Gressoney, enclavament de llengua i toponímia francesa en una vall administrativament italiana, domini de la casa ducal de Savoia des del segle XI. La reina d'Itàlia Margherita de Savoia hi estiuejava sovint al castell que va fer construir el rei Humbert I de Savoia a finals del segle XIX.
Des de Gressoney-Saint-Jean (1.385m), vista cap al nord de la muralla fronterera, amb el Castor a l'esquerra, el Lyskamm al centre i la Piràmide Vincent del Mont Rosa a la dreta.
Les vicissituds de la història han permès que també existeixi a la vall de Gressoney una minoria walser de llengua alemanya i una altra de llengua francoprovençal. Tanmateix, l'estil de vida alpí és similar a altres zones de la serralada.
Des de Stafal, un parell de telefèrics ens pugen fins el coll Bettaforca, a 2.700m. Aquí comença el llarg camí d'aproximació al refugi entre tarteram de roques i congestes.
El tram final de l'aproximació és una cresta rocosa equipada amb ajudes en forma de maromes de seguretat i fins i tot un petit pont de fusta. Vam xalar fent el recorregut sota el sol.
En cinc hores, tranquill·lament, vam arribar al refugi Quintino Sella, a 3.585m, estratègicament situat al peu de la cresta fronterera, amb el Castor a l'esquerra i el Lyskamm a la dreta.
Al capvespre, després de sopar, la panoràmica és àmplia. Cap a la dreta (est) s'estén la colecció de cims del massís del Mont Rosa, dels quals són visibles, de dreta a esquerra: la Punta Giodani (4.046m), la Piràmide Vincent (4.215m), el Balmenhorn (4.167m), el Corno Nero (4.321m), el Ludwigshohe (4.343m) i la Punta Parrot (4.434m), que vam assolir els anys 1991 i 1992.
Des del refugi, s'endivina la via normal del Castor que intentarem l'endemà.
L'alba del dia següent ens agafa a les dues cordades, tots equipats amb piolet i grampons, pujant cap a la cresta que baixa del coll Felikjoch.
Una vegada al coll, només hem de recórrer amb cura l'esmolada aresta ondulant, passant primer pel Felikhorn (4.174m). Per sort el dia és esplèndid.
Cim del Castor (4.223m) des del cim nord (4.205m). Les cordades que pugen per la cara nord-est vénen des del refugi Val d'Ayas, per una via més exigent i compromesa.
El panorama des del cim és excepcional. La cresta fronterera continua cap a l'oest: en primer terme el bessó Pollux (4.089m), a continuació la Roccia Nera i els Breithorns. L'inconfusible Cerví o Matterhorn (4.478m) comença una línia de cims cap la dreta: la Dent Blanche (4.357m), l'Ober Gabelhorn (4.063m) i l'agut Zinalrothorn (4.221m)
Més cap al nord-oest apareix al final la piràmide nevada del gegant Weisshorn (4.506m)
Vist des d'aquí, el Cerví ensenya la seva aresta Lyon accessible des de Breuil-Cervinia. A la seva dreta la Dent Blanche.
El massís de Mischabel (Dom, Taschhorn i Alphubel) es destaquen cap al nord-est.
Cap l'oest/sud-oest apareix al fons a l'esquerra el massís del Mont Blanc (4.808m) i a la dreta la Dent d'Herens (4.174m). En primer terme, l'anodina Gobba di Rollin (3.898m)
Després de més d'una hora al cim gaudint d'un dia excepcional de calma i visibilitat, donem el tomb i encarem la baixada pel mateix camí, l'ondulada i preciosa aresta sud-est del Castor.