::Inici >Hist˛ria

Hist˛ria

A les terres de secà han estat conreats tradicionalment vinya, oliveres i cereals. Hi ha notícia d'avellaners, ametllers i garrofers des del 1460. Ara, després d'uns quants anys d'un gran predomini vitícola, els avellaners han recuperat el lloc que havien assolit abans de la guerra civil de 1936-39, i els ametllers s'han estès molt, de manera que les 925 ha que hi ha de vinya són seguides de prop per les 862 ha d'avellaners i les 835 ha d'ametllers. Les oliveres n'ocupen 406 ha, mentre que els garrofers (140 ha) són en retrocés, després de les gelades del 1956. Són de regadiu totes les terres de l'oest del Francolí, les que voregen els torrents i aquelles on hi ha alguna mina o pou. Als torrents se succeeixen les rescloses, que desvien l'aigua naixent del seu llit cap a sèquies. Unes i altres provenen de l'edat mitjana (algunes són enregistrades ja els segles XIII i XIV). Fins al començament del segle XX al regadiu tingué importància el cànem. El substituí l'avellaner, que hi predominà fins a la gran crisi de la postguerra i que, ja recuperat, ara ocupa 775 ha. Avui hi resten pocs pagesos, sobretot joves, car la majoria s'han passat a la indústria. Aquesta absència ha estat pal·liada amb una intensa mecanització del camp i una doble dedicació per part dels nous treballadors industrials, que, a deshora, conreen la terra. Hi ha una cooperativa agrícola. La propietat és molt repartida. És important la cria d'aviram (300.000 caps en 22 granges) i de porcs (2.500 d'engreix i 1.000 de reproductors, en 21 granges). La indústria vallenca té els antecedents en una important activitat menestral medieval. Hi ha notícia de teixits fets a Valls des del segle XIII, i de blanqueries i tintoreries des del XIV. El segle XIX perduraven totes les indústries esmentades, i adquiriren importància les del cànem (cordes i espardenyes) i del calçat. D'agrícoles, hi havia les d'aiguardent, oli i farina. Però durant aquella centúria la indústria s'anquilosà, i era en decadència a la primera meitat del segle XX. En restaren només algunes de teixits i blanqueria. En canvi, s'inicià la metal·lúrgica, ara la més important de totes (dóna feina a uns 2.500 obrers); materials per a instal·lacions elèctriques, objectes d'acer inoxidable, electrodomèstics, portes automàtiques, maquinària agrícola, etc. L'empresa més important té 1.100 treballadors. També hi ha indústria de la fusta i de ceràmica i foneries, i la química és incipient. És important la indústria de la construcció, i van de baixa l'alimentària, de blanqueria i tèxtil, bé que, d'aquestes, encara en resten algunes de filats, teixits, gènere de punt i confecció. Els darrers vint-i-cinc anys han plegat moltes indústries petites: de farina, pasta de sopa, alcohol, fruita seca, molins d'oli, gèneres de punt, blanquers, etc. En compensació, n'han estat instal·lades d'altres de més grans, de manera que el balanç és ben positiu. Des del 1964 hi ha un polígon industrial, on actualment s'han establert 43 indústries mitjanes i petites. Al terme s'exploten marbre i pedra per a la construcció.