Aquesta tradició és del Nepal i tot i que ells comparen el procés de sel·lecció amb el del Lama jo li trobo certa similitut amb els concursos de Miss occidentals. Pel que es veu, actualment, es poden trobar vàries Kumaris per tot Nepal, cada ciutat en té la seva, inclòs hi ha ciutats que en tenen vàries. Però de Devi Kumari Reial només n´hi ha una i viu en un palau del segle XVIII, el Kumari Ghal, al centre de la ciutat de Katmandú.
La Kumari actual (segons les últimes dades que tinc jo) es la Preety Shakya i va ser escollida el 10 de juliol del 2001 a l´edat de 4 anys.
Durant el procés de selecció s´escolleix a una nena que ha de ser una Verge Vestal i una Deessa vivent, representació de Taleja, Kali i la Mare Universal, que els protegirà dels mals esperits i els portarà bona sort... és adorada tant per budistes com per indús i fins i tot els reis del Neal li rendeixen homenatge.
De les Kumaris hi ha poca informació, Nepal és un país llunyà, sabem poc de les seves costums, a sobre les dones tene poca importància, son de les que pasen dels pares als marits... A les Kumaris no se les permet parlar amb forans, està prohibit fer-lis fotos, les seves families estan poc disposades a respondre preguntes i els sacerdots encara menys. Existeix la honrossa excepció d´una única entrevista però no van deixar fer gaire preguntes a la Kumari...
En fi... Que si hem de comparar amb els Lames, tenim l´exemple del nen-Lama espanyol, que si en sabem coses és precissament perquè son espanyols i si a sa mare hi ha coses que no li agraden, es pot queixar, ens pot explicar coses... fins i tot ha escrit llibres.
En definitiva, que trobarem que una Kumari més que Deessa és una pobra nena trista...