Punt Etnogràfic GorresDeCop

Cap els anys cinquanta, del passat segle

Enllaços d'interès

la web de les Gorres de Cop

Nom de l'element

La Gorra de Cop; La tècnica cistellera de Gorres de Cop.

 

Tipus d'element

Gorra de Cop; Tècnica de Gorres de Cop.

 

Altres denominacions

 

De l’objecte: atura cops; barret; barret de cop; capçana; careta; carota; casquet; cervellera; cofa; còfia; gorra de caure; gorret de palla; gorreta de barqueta; gorro de cop; salvacops; salvanyerots; salvatrinxots; tossalera; trencafront; xitxonera.

De la tècnica: fer gorres; fer cascos; fer casc reixat; fer gorra ordinària; fer gorra del plenall; fer gorra reixada.

 

Breu descripció

Gorra de palla amb un sortint de secció semiesfèrica a la part superior i amb la part inferior de forma tòrica. S'utilitza per a protegir els infants que comencen a caminar evitant mals majors quan es colpegen el cap. La seva producció s’ha desenvolupat únicament a la població de Bellvei (Baix Penedès) des d’inicis del segle XIX ençà. A més de gorres es produeixen altres objectes elaborats amb la mateixa tècnica singular, basats en models tradicionals i d’altres de disseny innovador.

 

Grups i comunitats

Sala de les Gorres de Cop; Associació Artesania de les Gorres de Cop; artesanes veteranes de la població local.

 

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català oriental central.

 

Localització

Bellvei (Baix Penedès).

 

Precisions a la localització

A tot el nucli de la població, poble d’uns 2.100 habitants, de la comarca del Baix Penedès. Una part del municipi està situat a la depressió del Penedès i l’altra a les elevacions de la serra prelitoral, amb el pic de la Muga com a punt més alt.

 

Georeferenciació

Easting: 380817.3; Northing: 4566533.4; Altitud: 107,26 m

 

 

Accident geogràfic

Plana del Penedès.

 

Data de realització

Activitat artesanal que es realitza durant tot l’any en diferents formats: Artesans individuals; oferta de diversos cursos de diferents durades al municipi; demostració i venda a Fires de Fibres Vegetals de Catalunya; exposicions i cursos puntuals fora del municipi; incorporació de dades a les xarxes.

 

Descripció general

La Gorra de Cop és un objecte de cistelleria elaborat amb una tècnica única en la cistelleria ibèrica. La tècnica per a elaborar Gorres de Cop és molt singular i ha estat identificada tan sols en la elaboració dels objectes fets per artesans i artesanes del municipi de Bellvei. Aquests artesans preserven uns coneixements i maneres de fer tradicionals que són anteriors a la indústria i al comerç massiu.

L’elaboració de gorres de cop i objectes de palla es produeix a Bellvei des del segle XIX i ha estat present fins a finals del segle XX, moment que van tancar els tallers. L’any 2001 va ser un moment important per la salvaguarda i transmissió de la tècnica de les gorres de cop i dels coneixements associats, a través de les dones artesanes que l’havien tingut com ofici i de les accions i activitats vinculades a l’Escola Municipal de les Gorres de Cop i a l’Associació Artesania de les Gorres de Cop.

A partir d’aleshores es tornen a elaborar amb palla de sègol molts dels d’objectes que s’havien fet en els tallers desapareguts: gorres de cop, cistelles, joguines, bomboneres, joiers, sotagots i estalvis, miniatures, paneres, ventalls, folres d’ampolla, bosses de mà, pameles, agulles de solapa, folres per botelles, capsetes, etc.

Com a molts dels treballs de cistelleria artesana, hi ha la recol·lecció de la fibra, en aquest cas del cereal, la neteja de nusos i fulles, així com el tractament previ que per a la palla es fa amb sofre. Els fils es preparen tallant-los a mida i encerant-los. Els processos i preparatius previs es descriuran més endavant.

El procés artesanal de l’objecte en si consisteix a teixir en espiral, amb tiges de palla netes, preferentment de sègol, subjectes mitjançant nusos fets amb fils de cotó encerat, col·locats en forma radial al voltant d’un eix que permet el gir per a teixir.

Per a fer qualsevol objecte amb aquesta tècnica es procedeix de la mateixa manera com es fa una Gorra de Cop, objecte original d’aquest ofici i que es desenvolupa de la manera següent:

Es prepara un bon grapat de palla, remullada i esbandida.

Els fils es lliguen sobre el didal que tenim a la “màquina”, suport vertical amb cargol basculant.

Es molt útil aprendre a fer el nus tal com s’ensenyava. Un primer moviment col·loca els fils de manera que amb el segon moviment el nus ja s’estreny. Així es fa la feina amb més rapidesa, el que farà molt més eficient a l’artesana.

Per començar la gorra es fa primer el “casc”. Anomenem casc a la part central de la gorra, de forma semiesfèrica, rematada amb un reixat o pics fets amb una palla lleugerament més gruixuda.

Per començar el casc es col·loca, al cargol de la màquina, un cilindre de fusta foradat (“didal”) que pugui girar. Al voltant es lliguen 10 fils, encerats, d’aproximadament 50 cm, distribuïts regularment i igualats, és a dir, lligats per la meitat. Es col·loquen dues palles, a la dreta la més fina i es fixen amb un primer parell de fils, mitjançant un nus senzill, que cal estrènyer. Es va lligant la palla amb els fils següents, un rere l’altre, fent girar la peça cap a nosaltres. En acabar la primera volta es repeteix el procés situant cada nus de la segona volta just per damunt de l’anterior i així successivament.

Aquesta tècnica es treballa seleccionant la palla de l’esquerra, la exterior, amb cura, tallant-la i substituint-la per una de nova quan comenci a enfosquir-se, per tal que la peça resulti ben blanca. Per fer el canvi de palla es prepara el nus, ajustant-lo sense estrènyer, es talla la palla vella just per sobre del nus i s’encasta la palla nova fixant-la en estrènyer el nus. 

Se li dona forma semiesfèrica desplaçant lleugerament les palles a la dreta en relació a la volta de sota i inclinant en el mateix sentit el nus. Per finalitzar el casc cal afegir 10 fils curts (d’uns 15 cm) a la penúltima volta, centrant-los entre els 10 espais. Seguidament, es teixeix una darrera volta amb els 20 fils. Així la distància entre els nusos s’ha reduït a la meitat per seguir teixint engrandint la gorra.

S’acaba el casc teixint un “reixat”. Per fer-lo es substitueixen les dues palles per una de més ampla. Aquests pics es fan amb l’ajut d’un “motlle”, petita fusta que, col·locada sota la palla, permet lligar-la en forma de pic. Es fa un segon nus i es talla el fil sobrer. Cal fer els nusos ben amagats perquè el casc no ens quedi pelut.

Aquest casc també es pot fer de principi a fi amb reixats. Tradicionalment es necessiten set voltes de reixats i s’anomena “casc del plenall” o “casc reixat”. Calen 20 fils encerats de 80 cm. i l’ajut de dos o tres motllos d’entre 4 mm i 11 mm d’alçària, que s’hauran de fer servir de petit a gran, per a cadascuna de les set voltes de reixat.

El casc del plenall es comença amb 10 fils que es lliguen al didal i es fan dues voltes amb dues palles ben primes. A la tercera volta s’afegeixen els altres 10 fils al centre dels deu espais fent cinc voltes més. Substituint les dues palles per una de més ampla, es fa una primera volta de reixats amb el motlle més petit. En tallar els fils en queden a les mans 40, dels quals es reserven 20 col·locant els altres 20 als reixats, per a fer dues voltes amb palla prima i també el segon reixat amb palla ampla. Es tallen els fils i es reserven els 40 fils que en resulten. Es col·loquen els altres 20 fils que teníem, per fer dues voltes més amb palla prima i serà el moment de fer el tercer reixat escollint novament una palla més ampla. S’ha d’inclinar un xic el reixat, per donar forma al casc, quan es comença la següent volta. Han tornat a quedar 40 fils que juntament amb els altres 40 són els justos per fer, quatre cops més, dues voltes i reixat parant atenció a la mida dels motlles i a la forma del casc.

Per començar la part que s’anomena gorra es parteix d’un casc.

Es passa un fil encerat d’uns 70cm. per cadascun dels 20 reixats. Repetim el procés que hem descrit abans per a teixir.

Es treballa pla unes voltes, una damunt l’altra, fent el que es diu una mica de “planellet”, i tot seguit li donarem forma tòrica desplaçant progressivament les palles, igual com vam fer per donar forma al casc. 

La posició de la màquina ajuda en l’evolució de la curvatura de la peça. Es comença abaixada (posició horitzontal del cargol) tal com s’ha treballat el casc i s’aixeca el cargol quan es necessita fer el gir final de la gorra. 

A la boca de la gorra se li dona una forma oval per a que s’adapti millor al cap de l’infant. Aquesta operació restarà uns 4cm. aproximadament, al perímetre final i s’anomena “ficar palletes”. Es treballen els deu fils d’un costat amb palles progressivament més curtes i centrades a cada volta. Es fa el mateix amb els deu fils de l’altre costat.

Com a subjecció per al seu ús es cosirà una beta o galó, tot al voltant de la boca de la gorra, deixant penjant un tram de cinta a cada costat per a lligar la gorra sota la barbeta de l’infant. S’ha de cosir passant l’agulla a banda i banda dels nusos que lliguen la palla doncs, si es cus només a la palla, el fil la trenca i el cosit es desfà.

Es guarnirà la part superior amb una llaçada o tapant amb beta o amb trena de palla, l’orifici superior. Les darreres generacions van fer servir el llaç de tres voltes que l’Anna Guardiola i Galimany va ensenyar al taller de l’Associació.

A diferència de molts tallers de fer barrets, on veiem diferents models de motllos per produir els articles correctament entallats, les Gorres de Cop evolucionen entre les mans artesanes sense ajustar-se a cap enginy. La talla correspondrà amb la mida del perímetre de la obertura. Les mides o talles més habituals van de 45 cm. de boca, la més petita, fins a 52 cm. Una gorra adquirida en una família, es passava d’infant a infant. Les mides folgades eren les més adients ja que en cas que el cap fos gran, ja anava bé i si el cap era petit, s’ajustava amb enginy. Una manera ràpida d’ajustar era cosint un drap a la part de la boca de la gorra on bellugués més. Una altra manera més discreta era cosir una creu de llaçada a la part interior del casc, a l’alçada dels reixats, per impedir que el cap s’enfonsés dins la gorra i tapés els ulls del nadó.

La producció d’una gorra es duia a terme amb la participació de diversos actors:

a) Taller de producció de palla, que adquiria les garbes, segades a mà. Les rebien per ferrocarril en grans quantitats. Un cop netejada de nusos i fulles les lligaven a munts i és així com les adquirien els tallers d’artesanes.

b) Tallers de gorres, establerts als baixos de les cases. Al pati de la casa tenien un quartet habilitat com a ensofradora. En aquests tallers les aprenentes es reunien a treballar. Les treballadores que exercien a casa seva recollien el material al taller i entregaven la feina feta.

c) Cosidores. La feina de guarniment es podia donar a un altre taller o a qui es prestava a fer aquesta tasca.

d) Distribució. Majoristes que venien a comprar-les directament al poble. També al poble hi havia el “recader”, traginer que apropava les saques amb les Gorres de Cop fins El Vendrell, si aquestes calia enviar-les per ferrocarril.

Argot propi de l’ofici de les Gorres de Cop:

-       Gorra de cop:  també coneguda fora de Catalunya com a “chichonera”.

-       Casc:  part central superior de la gorra de cop. De forma semiesfèrica, no és ben bé un casc, ja que aquesta part de la gorra queda per damunt del cap i no pas al voltant.

-       Gorra:  és el nom que rep l’altra meitat de la gorra de cop que no és el casc. Aquesta part s’acaba en forma oval per adaptar-la als costats del cap per damunt de les orelles.

-       Planellet:  teixit en pla. Quan comencem la part plana de la  gorra i ja hem de començar a girar es diu que ja hem d’aixecar la màquina perquè ja tenim el planellet fet.

-       Boca:  obertura de la gorra. La mida d’aquesta correspon a la talla de la gorra que haurà de ser un parell de centímetres superior al perímetre cranial de l’infant.

-       Casc del plenall:  també anomenat casc reixat, és el nom que rep el casc que està fet de principi a fi amb reixats. Una gorra tota reixada no era habitual veure-la comercialitzada, però algunes artesanes en van fer ocasionalment.

-       Reixat:  formació de pics, entre nus i nus, amb l’ajut d’un motllo.

-       Motllo:  peça petita de fusta que es posa sota la palla per formar pics anomenats reixats. També s’anomenen motllos les peces grans de fusta que es fan servir com els didals, per elaborar objectes sense cul, als que posteriorment se li clavarà un cul de fusta definitiu. En disseny modern aquests motllos permetran jugar amb les formes en l’inici de la peça.

-       Didal:  cilindre de fusta que es punxa al cargol de la màquina. Sobre el didal es lliguen els fils. Es feien partint d’un carret de fil de fusta, tallat en tres parts. La part central es el didal i els extrems, les ànimes.

-       Ànima:  Extrem del rodet de fil de fusta, que es tallava en tres parts. Quan la peça es belluga en el didal, s’extreu d’aquest i es col·loca directament al cargol, subjectada a banda i banda per les ànimes.

-       Suro:  de sempre s’han fet servir trossos de cuir, tot i anomenar-los suros. Serveixen per aconseguir que el didal giri sense desfer la femella del cargol.

-       Guitarra:  s’anomena així a la fusta de mida concreta al voltant de la qual se li embolica el fil amb la intenció de tallar-ne molts, tots a la mateixa mida.

-       Màquina:  tot i el nom, és un estri que no fa feina. Es tracta d’un peu de fusta on està subjecte un cargol basculant que servirà de suport per a l’elaboració de la peça.

-       Bufat:  quan la palla se’ns doblega després del nus. Si no es corregeix es repetirà el defecte a la volta següent.

-       Filets:  retalls sobrers de fils encerats. S’aprofiten en la confecció de fileres de reixats. La llargada mínima ha de ser d’uns 15 cm, just per poder fer un parell de nusos en dues voltes, més els dos nusos d’acabament del reixat. Les escapçadures més curtes es guardaven fent boles que ajudaven a encendre el sofre.

-       Ficar palletes:  acte d’afegir palles, a les dues meitats de la boca, per aconseguir passar de rodó a oval.

-       Escatar:  repassar, amb la punta de les tisores, les petites irregularitats de palla junt als nusos. Quan la palla s’ha de substituir per una de nova, si no es talla ben arran del nus, a la gorra li queden sobrants que semblen escates.

Veure l'explicació detallada de l’ofici, d’enorme valor documental, protagonitzat per la Mestra Artesana Leocàdia Castellví. Aquesta filmació, feta pel Circuit Tancat de Televisió d’Osona, fa un complet recorregut del procés, en tan sols 28 minuts. https://www.youtube.com/watch?v=_lRye_Wvd2k

Tanmateix, al mateix canal de youtube @gorresdecop2001, hi ha diferents audiovisuals protagonitzats o editats per Ana Isabel Sánchez-Marín, en català i castellà.

 

Història / Transformacions de l'element

La cistelleria és dels oficis més antics de la humanitat i ha sigut un ofici present en totes les cultures i civilitzacions d’arreu del planeta on cada regió utilitza materials i tècniques diverses pròpies.

Sobre l’origen de les gorres de cop les fonts són la memòria oral. Algunes artesanes grans explicaven que aquesta activitat econòmica la inicia el senyor Roc Vidal, conegut com “el Roc dels Gorros” a principis del segle XIX.

Se sap que en Roc va ser el qui va idear les gorres de cop i que va muntar, a casa seva mateix, a l’antiga Carretera de Tarragona núm. 35 de Bellvei, un taller dedicat a la seva producció i venda. Va començar amb unes divuit treballadores i va arribar a tenir-ne més o menys quaranta. Ho emmagatzemava tot a la sala gran inferior per fer-ne posteriorment la distribució.

Gemma Jover, besnéta d’en Roc Vidal, recorda que el seu besavi es va casar amb una de les seves treballadores, la Maria Badia, i van tenir sis fills. La filla gran, Cecilia Vidal Badia, va néixer l’any 1880. Aquesta es va casar amb Joaquim Torruella Muñoz, encarregat d’una plantació de cacau a Fernando Poo (actualment illa de Bioko, Guinea Equatorial). El matrimoni feia estades de sis mesos a la illa i els altres sis mesos a la península. L’any 1909 el marit va morir en un viatge en vaixell i va ser enterrat a la capital de l’illa Santa Isabel (actual Malabo). Llavors Roc Vidal va recomanar a la seva filla vídua que tornés a la península. Amb els diners que havia guanyat amb el cacau i l’ajuda del seu pare va muntar una botiga a Barcelona,  al carrer dels  Banys Nous. A la botiga, a més de venda, hi havia al darrera un taller de cistelleria on hi treballaven només homes. Quan Cecilia Vidal va tancar la cistelleria de Barcelona va anar a viure a Bellvei, cap a l’any 1933. Va crear una escola privada per a nens i nenes de parvulari que hi va durar uns vint anys.

Durant el segles XIX i XX al Penedès es sembraven cereals, blat, sègol, civada... de tots ells la palla més valorada va ser la palla de sègol doncs, per a fer les Gorres de Cop i els altres objectes de cistelleria, era la més llarga i no excessivament dura.

Amb el pas del temps aquest enginy de protecció infantil pren més protagonisme i la gran demanda dona ocupació a gran part de la població femenina del municipi que s’organitzen trobant-se en uns quants patis i entrades d’algunes cases que prenen el paper de tallers i duen el nom de la mestressa de la casa com ca la Cadi, ca la Tona, etc. Altres artesanes recullen el material al taller corresponent i la realitzen a les seves llars tornant la feina feta l’endemà i cobrant al cap del mes.

Per copsar aquella època tenim el testimoni de la Mestra Artesana Leocàdia Castellví, al 2006 quan, amb motiu del reportatge que va fer el Circuit Tancat de Televisió d’Osona al taller de l’Associació, mentre mostrava tot el procés a càmera, explicava el següent:

“Al poble sempre s'ha fet, sempre s'havien fet, les Gorres de Cop. Nosaltres, llavors, era la feina que hi havia. Les dones treballaven, les que aprenien hi anaven a la casa que els hi ensenyessin, però després ja donaven la feina a la casa. Als 14 anys sortien del col·legi i quan sortien del col·legi s'anaven cap a Les Gorres. Era la feina que teníem, fèiem les gorres, allevorens quan ja en sabies, si volies treballar a casa, podies treballar a casa. Al vespre anàvem allí, ja teníem una hora o l'hora que ens deien. Anàvem i tornàvem la feina, anàvem i ja ens donaven el fil i la palla que necessitàvem per l’endemà i així ens guanyàvem la vida. A mi em va agradar molt sempre de fer-ho, si, si, era un ofici, el que llavors no es mirava tant això de l'artesà ni totes aquestes coses que ara diuen, tot això, mira, fèiem gorres i ja està. És tot el que coneixíem. El fil el tallem per la feina que han de fer. Segons la feina que fem s'ha d'agafar una mida o agafem una altra. Preníem la feina cap a casa i al vespre pues sortíem a la fresca una miqueta allí, tot el veïnat i enceràvem. Llavors fèiem la cera. Quan se n’anàvem cap a treballar, totes anàvem cap a treballar amb l'anella del fil, cap a treballar. Sortíem a la fresca o els cafès una estoneta, o escoltar el ràdio, que llavors no hi havia teles i llavors enceràvem. Té dos parts, igual això, com el pagar. Es pagava: les que eren casqueres es pagava un preu i les que eren de les gorres es pagava un altre. Jo estic molt contenta d'haver fet això, tota la vida. Llavors, després ens vam casar i llavors va agafar feina la meva germana. Llavors jo tenia dones que ens portaven la feina al vespre. Jo els hi donava el fil, heu vist, que tallaven i elles a casa seva, l'endemà al vespre, em tornaven la feina i apa! se'ls hi apuntava i quan era el cap del mes, se'ls hi pagava. Si no, mira! em feien mala cara, pobretes... i després ja han vingut altres coses. La gent s’han fet grans, ja no, no s'ha continuat... En aquest moment jo sóc la petita d'aquí, tenia 14 anys quan vaig sortir de col·legi ara. Vaig començar fent aquesta tapadoreta. Això és una bombonereta i jo feia les tapadoretes. Anàvem tota una colla i aquí, oi!, eren poques en aquest retrato (Fotografia de 1941). Hi havia tres o quatre cases que en donaven de feina, sempre s'havia fet. No ara, ara ja no, ja fa uns quants anys que s'ha perdut. Hi treballàvem tot el poble. Jo me'n recordo que llavors el recader, el carro i l'animal, fins al Vendrell, es prenia unes saques grans nostres, sí això sí, eh?”

Aquest taller de les germanes Castellví era anomenat ca la Cadi. Al cap d’un cert temps aquest taller va començar a treballar, a més, per a en Joan Font, cisteller que a Sants tenia un magatzem molt gran on hi treballaven dones i jovent. A ca la Cadi, a l’entrada, treballaven dotze dones que, a diferència de la resta de tallers, a mes de gorres feien les joguines, cistells, capses, bomboneres, bosses, estalvis, capses de necessers reixades, grosses i quadrades, capses per posar la roba de la canalla i bressols per a les nines... Molts d’aquests objectes era en Joan qui els hi encarregava. Un dia a la setmana en Joan baixava i es quedava a dinar i aquell die feien les mostres. Algunes peces eren acabades al magatzem d’en Joan on hi clavaven culs de fusta i aplicaven els petits cistells a figuretes de fang... En Pau Carrué passava amb el carro per les cases, recollint gorres de cop. La darrera casa era la de la Cadi. Allà feien uns sacs grans, al voltant hi ficaven gorres i al centre tot de joguets. Semblava qui sap què... i no pesava res. Llavors s’ho emportaven en tren. La seva germana, la Rosa, portava els comptes en llibretetes i es amb dues d’aquestes llibretes que hem conegut la major part dels més de cinquanta objectes que es feien en aquell temps. (Nus a Nus, Sánchez-Marín, pàg.11).

 

Elaborant gorres de cop i objectes de palla aquestes dones aprenien un ofici i guanyaven uns diners. Aquest ingrés extra aportat per les dones a l’economia familiar va ser important en un model de subsistència depenent del camp. 

Els tallers també eren espais de treball i de socialització principalment femení. La tècnica de l’ofici i els coneixements eren transmesos dins la mateixa comunitat i també dins la mateixa família.

Amb el pas dels anys, la introducció del plàstic i altres materials, així com els canvis d'hàbits i l’oportunitat de les dones de poder obtenir més ingressos realitzant altres treballs artesanals, com el brodat i l’aplicació de complements a jerseis, va fer aturar aquest ofici tradicional fins a desaparèixer com ofici, tot i que es manté com activitat artesana.

El 1998 la senyora Antònia Solé i Suau, la Tona, va fer la seva última gorra en un d’aquests tallers, als 82 anys. Des de que en tenia 11 anys havia dedicat tota la vida a fer el que li havia ensenyat la seva mare.

Comença el segle XXI amb la iniciativa de l’alcalde de Bellvei, Josep Fonts i Batlle, de crear des del consistori una escola de Gorres de Cop que havia de permetre recuperar, mantenir i donar continuïtat a aquest ofici en greu perill de perdre’s.

Aquesta Escola Municipal va estar en funcionament durant quatre anys. Hi van assitiar dones, joves i xiquets. Una de les seves alumnes va ser Ana Isabel Sánchez-Marín Martínez. Allà va descobrir la tècnica de l’artesania de la palla i l’elaboració de les gorres de cop. Ho va fer de la mà de les dones que tenien l’experiència de tota una vida en aquest ofici.

L’Escola Municipal va ser, amb la complicitat i dedicació altruista de les quadre dones artesanes docents, un magnífic espai per a la transmissió i difusió de l’artesania del poble. L’Escola va rebre visites, va aparèixer a la ràdio i a la televisió i va donar inici, l’any 2003 a la participació anual d’aquesta artesania de la palla a la fira de maig, dins la Mostra d’Oficis Artesans de la Festa de Sant Isidre. També es va iniciar la participació a la gran fira cistellera de repercussió internacional, la Fira del Cistell de Salt (Girona).

Una vegada tancada l’Escola Municipal i per tal d’afavorir la continuïtat de l’activitat artesana generada per l’Escola, es va crear l’Associació Artesania de les Gorres de Cop (2006). La presentació va tenir un important ressò als mitjans de comunicació (Ràdio Bellvei, Diari de Tarragona i TV Vendrell).

Forma part molt activa de l’Associació l’Ana Isabel, Artesana Divulgativa i investigadora de l’artesania de la palla focalitzada en les gorres de cop.  El seu treball de recerca, publicacions i activitats es poden veure al web “Gorres de Cop”:  https://webfacil.tinet.cat/gorres

Les dones van continuar fent gorres al nou espai cedit a l’Associació per l’Ajuntament. Van poder comercialitzar-les en algunes de les cistelleries conegudes de temps enrere. Des de l’Associació es van  gestionar proveïdors de materials, clients, participants. Es van cercar subvencions, aconseguir filmacions, recopilar històries de la gent, gestionar material per exposicions, creació i manteniment de xarxes socials, atendre els mitjans de comunicació, publicacions, etc.

 El Ball de Diables va encarregar gorretes per a obsequiar la seva gent i el Diable Major va lluir gorra de cop amb ala a les seves desfilades. El Ball de Bastons llueix també l’obsequi d’una gorra guarnida amb llaç i beta de color lila. L’Associació va rebre del consistori l’encàrrec de fer dues gorres de cop per la parella de Capgrosos. Les dues gorres gegantines les van fer i obsequiar, les artesanes Ana Isabel Sánchez –Marín i Roser Vidal. Aquestes gorres van substituir les anteriors, que havien fet altres artesanes del poble, anys abans.

L’any 2007, les artesanes de Bellvei Leocàdia Castellví i Solé, Maria Suau i Teana, Teresa Clavé i Ventosa i Antònia Torrents i Forcada van rebre el diploma de “Mestra Artesana”, que concedeix del Departament d’Innovació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, per la seva llarga dedicació, en la recuperació i difusió de l’ofici de fer gorres de cop.

L’Associació va muntar, dins el mateix local destinat a taller, una exposició permanent amb peces antigues i actuals, publicacions, materials de difusió, etc. Aquest Taller/Espai Museístic de les Gorres de Cop es va buidar i tancar l’any 2021. Les peces de particulars es van retornar als/les propietaris/es, que les poden cedir de nou per a un futur centre d’interpretació. 

El local es gestionat per l’Ajuntament i ha passat a anomenar-se Sala de les Gorres de Cop. Situat al passatge de les Escoles núm. 3, en ell s’hi imparteixen de nou els cursos per aprendre a elaborar gorres de cop.

Fins als nostres dies, l’activitat es manté mitjançant aquests cursos impartits a la Sala de les Gorres de Cop, cursos impartits a alguns alumnes de l’escola del Municipi, l’activitat puntual de les artesanes veteranes i l’activitat de l’Associació Artesania de les Gorres de Cop.

 

Descriptors temàtics

 

cistelleria; singularitat; patrimoni; sostenibilitat; infància.

               

Usos i funcions

Objecte de protecció infantil. Ha estat un article de cistelleria amb molta presència a les llars durant un passat recent. Actualment, el paper de protecció per als infants queda relegat i pren protagonisme com a element decoratiu evocador de la infantesa dels nostres avis i pares.

En quan a la tècnica, s’observa un interès creixent, tant per part del col·lectiu d’artesans en fibres vegetals, com de l’Associació Catalana de Cistellaires i del Centre de Desenvolupament Rural, Museu de la Pauma, de Mas de Barberans.

 

Formes d'organització social (formals o informals)

Fins a finals del segle XX la producció i elaboració de gorres de cop i objectes de palla s’ha fet en tallers familiars formats majoritàriament per dones. La distribució i comercialització era directament des d’aquests tallers a les botigues especialitzades com les cistelleries.

Amb la minva de l’ús i funció de les gorres de cop, l’oferta d’altres feines per a fer des de casa, més ben pagades i la disminució de les comandes degut a la utilització del plàstic per a fabricar objectes, van anar tancant els tallers i va desaparèixer l’estructura d’organització i de transmissió de l’ofici. Llavors es va convertir en un treball més individual.

L’any 2001 es va crear l’Escola Municipal de Gorres de cop i es va recuperar la manera comunitària d’elaborar gorres de cop i objectes artesans de palla. Per donar continuïtat a aquesta iniciativa, l’any 2006 es va registrar l’Associació Artesania de les Gorres de Cop, entitat amb objectiu de salvaguarda de l’ofici i transmissió.

Actualment la formació i els cursos dins el municipi els fa l’artesana Roser Hernández, d’Atanagrum, per encàrrec de l’Ajuntament, a la Sala de les Gorres de Cop i la demanda de demostració de l’ofici per par d’algunes fires es atesa per Atanagrum i per l’Ana Isabel Sánchez-Marín.

 

Patrimoni relacionat

fitxa "Les gorres de cop i la tècnica de la cistelleria" (Immaterial Penedès).

 

Anàlisi

Cal preservar l’objecte, la Gorra de Cop, pel que representa dins la memòria col·lectiva i generacional dels països catalans. A destacar principalment els tres models que son els referents, per les seves característiques distintives:

-       Gorra de cop ordinària, de casc i gorra confeccionats amb teixit llis. El casc duplica a 20 fils en la penúltima volta abans del reixat.

-       Gorra de casc del plenall, de casc de teixit reixat i gorra de teixit llis. El casc s’inicia amb 20 fils i està format per set voltes de reixat separades entre sí per dues voltes llises.

-       Gorra reixada, de casc i gorra confeccionats alternant voltes de reixats i dues voltes llises. De treball més fi, si només hi ha una volta llisa entre els reixats i espectacular quan en lloc de 20 fils es treballa amb 30.

En quant a la tècnica, es de gran importància conservar-la i transmetre-la, per l’originalitat i singularitat que té dins la cistelleria ibèrica.

 

Ingredients / Matèria primera

palla de sègol; sofre; aigua; fil de cotó; cera; beta; llaç.

 

Processos i preparatius

Matèria primera: Palla de sègol i fils de cotó.

La palla és la tija seca dels cereals (blat, civada, sègol, ordi, etc.). La tija està dividida en nusos (que tenen borrons que desenvolupen una o dues fulles) i entrenusos (que és la distància entre nus i nus).  Quan es segava a mà la palla era un subproducte útil per a l’artesania, però amb la mecanització de la sega la palla ja no serveix perquè queda aixafada.

Actualment la compra de sègol es fa a Extremadura, ja que allà es fa servir com a farciment de les muntures dels cavalls. També s’havia comprat a Palència (Castella i Lleó). Tot i que pels voltants hi ha pocs pagesos que el conreïn, l’Associació Artesiana de les Gorres de Cop, l’obtingué d’una explotació ramadera de cicle tancat on produeixen l'alimentació dels animals a la mateixa explotació, conreant farratges tradicionals com la trepadella i cereals d'espècies autòctones. Es tracta de la masia La Grossa, del municipi de Calders (Bages) on membres de l’Associació han anat a segar.  

L’any 2007 la Dra. Conxita Royo de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA ) va donar a l’Associació aquests consells per a la sembra del sègol:

“Us recomano fer un adobat de fons (NPK: nitrogen, fòsfor i potassi) però si la terra està descansada, el sègol és rústic així que potser no calgui el primer any. Sembrar a raó de 180 a 200 Kg/Ha. Normalment es fa entre 150 a 180 però com que possiblement ho fareu artesanalment heu de preveure que tindreu més fallo. Colgar entre un o dos centímetres per evitar que s’ho mengin els animals, però no massa profund, per a que pugui néixer. La terra cal que tingui un punt d’humitat, però no massa, per a que no broti de seguida (que no surtin terrossos al llaurar). No cal fer res fins l’hora d’afegir-li nitrogen.”

Quan la climatologia és favorable, del sègol es poden obtenir palles ben llargues. Cal collir-lo a mà quan trenca el color, però encara no està sec tenint cura que les tiges no s’aixafin, el que faria que quedessin malmeses per al seu ús. Es deixa assecar uns dies al sol i es tallen les tiges per eliminar-ne els nusos i fulles. Les palles resultants es mullen amb aigua i un cop esbandida l’aigua sobrera, es tracta amb sofre, per blanquejar-la i desinsectar-la.

Per a exposar-la als vapors de sofre s’ha de tancar dins un receptacle on es pugui cremar sofre dipositat dins una cassola o paella. Es pot utilitzar una caseta d’obra on es col·loca un reixat de fusta a mitja alçària. Sobre el reixat s’hi col·loca la palla remullada. A continuació s’encén el sofre i es diposita al terra de la caseta, a sota la reixa de fusta on hi ha la palla, que queda exposada al fum del sofre encès. No s’ha d’obrir la caseta fins passades 24 hores. Quan ja està ensofrada, ja ha agafat el seu color, ja es tendra, ja es tova, ja és maca i blanca i en tocar-la, és flonja. Abans d'ensofrar no és així, no es pot treballar, el nus talla la palla. De l’ensofradora s’extreu la quantitat que es farà servir i que caldrà tornar a mullar, si surt seca, per a treballar.

Els fils de cotó es tallen a mida, amb l’ajut de la guitarra i es passen un a un, tres o quatre cops, enèrgicament, per dins d’un tros de cera. D’aquesta manera, els nusos quedaran fixats, estrenyent la palla i la peça quedarà compacta.

A continuació el cargol de la “màquina” s’introdueix dins el didal de fusta el qual es subjecta amb la femella per a que pugui girar controladament.

Al voltant del didal es lliguen fortament els fils que es faran servir en la confecció de l’objecte, que es realitza amb l’ajut de motllos i tisores.

Es molt útil aprendre a fer el nus tal com s’ensenyava. Un primer moviment col·loca els fils de manera que amb el segon moviment el nus ja s’estreny. Així es fa la feina amb més rapidesa, el que farà molt més eficient a l’artesana.

Es a dir, tenint en compte que fem servir dues palles alhora, situant a la dreta la més fina per afavorir que la peça es desenvolupi tombant cap a la dreta, el nus més adient es fa passant el fil que tenim a la ma dreta per sota. Caldrà trobar el moviment de mans que ens faci fer el nus amb eficàcia. Podem fer una creu amb el fil de la dreta (que ens vingui de sota) subjecte entre els dits índex i del mig. Passem per sobre (de dalt a baix) el fil de l’esquerra. Aprofitant la posició, pessiguem aquest fil entre el dit del mig i el dit de l’anell de la mà dreta. Un gir de canell realitzarà el nus. Així per a dretans i a l’invers per a esquerrans.

Els procés d’elaboració de les gorres de cop s’ha detallat a l’apartat de la descripció general i es regeix per la tècnica de la cistelleria, fent un treball específic en funció de l’objecte a elaborar.

Els materials emprats en la producció de Gorres de Cop, alguns ja esmentats, son:

-       Palla, preferiblement de sègol, neta i tallada, lliure de nusos i fulles.

-       Fils de cotó, de color blanc o cru, per exemple de 5 caps, de 67 % fibrana i 33 % cotó. També es pot utilitzar el fil de fer tapissos de mig punt.

-       Sofre, en pastilles o en pols, per cremar per a desinsectar i blanquejar la palla.

-       Cera per encerar els fils, de textura semblant al sabó, tallada en pastilles.

-       Galó, cinta d’1 cm d’amplada per a cosir al voltant de l’obertura de la gorra i deixar als costats uns extrems per a cordar la gorra sota la barbeta.

-       Llaçada, llaç de 4 cm d’amplada, del mateix color que el galó, per a la llaçada ornamental superior.

Informació detallada del procés amb il·lustracions al llibre “Mètode d’elaboració de les Gorres de Cop” de Ana Isabel Sánchez-Marín Martínez: https://webfacil.tinet.cat/gorres/273514

Actualment aquesta tècnica i coneixements s’aplica també a l’elaboració d’objectes decoratius o funcionals fets amb palla.

 

Distribució / Consum

La distribució/venda dista molt de ser la de fa uns anys.

A les llibretes de les germanes Castellví, en les que hi anotaven les comandes del seu taller, es pot veure la quantitat i varietat d’objectes que fabricaven amb palla de sègol. Els anys seixanta majoritàriament venien gran varietat de cistelles, capses i també gorres de cop, joguines, ventalls, estalvis, etc.

Durant els anys 2006 i 2007, quan es va aconseguir reprendre la comercialització, gestionant la feina des del taller de l’Associació, es van vendre un total de 392 gorres de diferents mides, a un preu mitjà de 38 euros, a cistelleries de les poblacions: El Vendrell, Vilafranca del Penedès, Barcelona, Castelldefels, Badalona, Reus, Sabadell, Salt, Mora d’Ebre, Valls, Cervera, Girona i Ripoll. El material principal, garbes de palla de sègol, l’havia adquirit l’Ajuntament a la població de Saldaña (Palència).

Actualment els objectes realitzats per les artesanes son venuts principalment a les fires d’artesania. En el cas de les gorres, per a l’ús de protecció del cap de l’infant. En els cas d’altres objectes confeccionats amb la tècnica de fer gorres, per a us domèstic o estètic.

 

Ofici / Coneixements tècnics

L’ofici de cistelleria amb la tècnica de fer gorres requereix del domini d’unes tècniques i coneixements que s’havien transmès en l’àmbit familiar i també comunitari. La cadena formativa era de mestra a aprenenta i el coneixement de la tècnica s’adquireix amb la pràctica.

En l’execució de les peces, cal conèixer els petits detalls, que l’experiència de la mestra artesana domina, per evitar que els fils no vagin rectes, que la palla es trenqui, que es reprodueixin “bufats” volta rere volta (palla que es queda mig doblegada), etc. També cal saber desfer la feina correctament quan convé, per a no malmetre-la i substituir correctament el material defectuós o que s’exhaureix.

En la preparació del material, cal tenir les precaucions necessàries en l’emmagatzematge i manipulació del sofre i en el procés de crema per tal d’evitar accidents doncs el fum que es desprèn de la combustió és tòxic i irritant (SO2) .

Tot i que ha minvat l’ús de les gorres de cop, la palla de sègol, com a primera matèria i la tècnica d’elaboració amb nusos, es manté en objectes artesanals de decoració. A més a més té moltes possibilitats d’expressió artística.  

 

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

La cistelleria és una pràctica de manipulació en la que les mans són indispensables per a treballar. També són necessàries algunes eines i objectes. A més a més, cal fer un tractament previ de les fibres vegetals, en aquest cas la palla de sègol, pel que cal un espai adient.

A banda dels materials emprats en la producció de Gorres de Cop, ja esmentats: Palla, Fils de cotó, Sofre, Cera, Galó, Llaçada, per a treballar amb aquesta tècnica de fer gorres, es fan servir les següents infraestructures i eines:

-       Taller: Sala o espai on emmagatzemar materials, treballar i guardar la producció artesanal.

-       Mobiliari: prestatgeries, taules i cadires per a dipositar els materials i seure a treballar.

-       Ensofradora: caseta d’obra o espai tancat, amb un prestatge reixat de fusta col·locat a mitja alçada, on dipositar la palla i exposar-la al fum del sofre.

-       Paella o cassola vella: per encendre el sofre i dipositar-lo al terra dins l’ensofradora.

-       Cubell amb aigua: per remullar la palla, tant per a ensofrar-la com per a treballar-la.

-       Màquina: peu de fusta i cap de cargol basculant. El cargol ha de poder posicionar-se d’horitzontal a vertical. Precisa d’una femella que subjecti la peça que s’elabora.

-       Suro: retall de cuir que ens serveix per afavorir la subjecció del didal o ànimes i evitar la transmissió del moviment a la rosca.

-       Guitarra: fusta de mida concreta al voltant de la qual s’embolica el fil amb la intenció de tallar-ne molts, tots a la mateixa mida (50 cm per a casc, 60 cm per a gorra curta, 70 cm per a gorra llarga, 80 cm per a casc del plenall).

-       Motllo: peça de fusta. Es fan servir de diferents mides. Les petites es posen sota la palla per formar pics anomenats reixats. Les grans es fan servir com els didals, per elaborar objectes a partir d’una forma concreta d’inici de la peça.

-       Didal: cilindre de fusta foradat al llarg, que s’enfila al cargol de la màquina. Lligant-hi els fils al voltant serveix com a base per començar el teixit. Depenent de la mida a partir de la qual es vol començar, pot ser des d’una canyeta fins a un tros de bastó. Per fer altres objectes, es pot fer servir una fusta rectangular, oval, cilíndrica.

-       Ànima: peces còniques de fusta perforades al centre, per enfilar al cargol de la màquina. El seu diàmetre més ample ajuda a subjectar la peça que es treballa un cop s’ha tret del didal.

-       Tisores: de mida mitjana o petita (p. ex. de 5”).

-       Agulla, didal i fil de cosir.

Veure imatges d’aquests elements al web Gorres de Cop: https://webfacil.tinet.cat/gorres/217638

 

Participants/ Executants

En l'activitat no hi ha cap distinció de gènere, edat, ni es pot parlar d'un grup concret que la practiqui. A partir de saber fer un nus senzill om es capaç de fer una petita peça.

 

Viabilitat i riscos

L’artesania de fibres naturals està tenint una millor acollida que en dècades anteriors degut a la conscienciació de la necessitat d’emprar materials que siguin respectuosos amb el medi ambient. D’altra banda, el coneixement de les tècniques, quantes més millor, fa que sigui possible la innovació i la creació d’objectes contemporanis, ja sigui funcionals, decoratius, evocadors... pel que, cada cop més, hi ha una bona demanda de cursos de cistelleria on s’inclou també la tècnica de fer gorres.

L’elaboració de gorres de cop va lligada a un procés en el que hi participa la comunitat i l’Ajuntament de Bellvei com una acció de salvaguarda i transmissió del coneixement d’aquesta tècnica. En aquest sentit les darreres dues dècades i escaig s’han anat organitzant cursos d’elaboració de gorres de cop adreçats a la població en general. Actualment hi ha cursos de formació dins l’àmbit educatiu reglat com es l’adreçada a alumnes de l’Escola La Muntanyeta. En aquests cursos s’inicia el contacte amb la tècnica d’elaborar objectes amb palla de sègol. Les gorres de cop i objectes elaborats pels alumnes es mostren a la Fira de Sant Isidre, de Bellvei.

En quant a la gorra de cop, el seu cost de producció dificulta la seva comercialització a un preu de mercat competitiu. La producció es, avui per avui, molt puntual i exclusiva.

No obstant això i per tal de propiciar la continuïtat i el desenvolupament d’aquest ofici l’Ana Isabel Sánchez-Marín ha anat fent les següents accions:

-       va registrar l’associació que facilità durant dues dècades la comercialització de les gorres fetes per les artesanes en actiu.

-       treballa des de diferents punts per recuperar, documentar i difondre aquesta tècnica cistellera, fent recerca dins el municipi (recull fotogràfic de peces).

-       va muntar i gestionar l’Espai Museístic/taller de les Gorres de Cop fins 2020.

-       manté el web actualitzat.

-       col·labora i participa amb Associacions i Fires (demostracions, cursos, exposicions).

-       participa en certàmens d’artesania amb peces tradicionals i innovadores d’aquesta tècnica.

-       gestiona la publicació de films propis i aliens a Youtube, al canal @gorresdecop2001.

-       mostra l’ofici a Instagram.

-       Fa assaig amb cereals com el triticale, l’espelta i la civada salvatge, el sègol verd i el sègol pigat per difondre oferint més possibilitats en quan a la obtenció de matèria primera.

-       Es autora de dos llibres, ambdós en català i castellà, un que explica amb detall el mètode d’elaboració de les gorres i l’altre que recull un extens treball de recerca.

-       Va aportar el contingut a la persona que ha completat la descripció del mot a Viquipèdia.

-       Va aportar documentació escrita, audiovisual i fotogràfica a l’Àngels Travé, de l’Institut d’Estudis Penedesencs, per a la inscripció de la fitxa “Les gorres de cop i la tècnica de la cistelleria” d’Immaterial Penedès.

-       du a terme la redacció d’aquest formulari.

 

Reconeixement patrimonial

A data d’avui, fitxa "Les gorres de cop i la tècnica de la cistelleria"  de l’Inventari del PCI del Penedès. https://immaterialpenedes.cat/inventari/21/2469

Mesures de salvaguarda, promoció o difusió

De 2001 ençà s’han pres diverses mesures de recuperació, promoció, salvaguarda i difusió de la tècnica cistellera de Gorres de Cop. S’ha mantingut l’activitat provinent dels tallers de dones de Bellvei en crear-se l’Escola Municipal de Gorres de Cop, que va donar pas al taller de l’Associació Artesania de les Gorres de Cop, que ha donat pas a la Sala de les Gorres de Cop.

La salvaguarda parteix d’un extens treball de recerca dins el municipi, principalment.

La tècnica ha estat diversos cops enregistrada amb audiovisual i s’ha documentat extensament en web i edició bibliogràfica.

El circuit europeu de les fibres vegetals, té les principals fires a Mas de Barberans i Salt a Catalunya; Issigeac i Vallebregues, a França; Vilanova di Bagnacavallo, a Itàlia; i Lichtenfels, a Alemanya. Les Gorres de Cop hi son presents a les dues fires principals de Catalunya. Des de 2005 a la “Fira del Cistell” de Salt, municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona i des de 2007 a la “Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals” de Mas de Barberans, municipi de la comarca del Montsià. A ambdues fires, amb força participació al seus Certàmens Internacionals de les fibres vegetals, amb peces tradicionals i de disseny propi.

La difusió mitjançant cursos, tant en les esmentades Fires i d’altres llocs puntuals com dins el mateix municipi, es continua fent ininterrompudament.

Es propòsit que aquesta tècnica es declari BCIL i temps més enllà també BCIN

Des del Consistori hi ha la intenció de la creació d’un centre d’interpretació de les Gorres de Cop i per altra banda s’estan duen a terme contactes amb el Consorci de Comerç, Artesania i Moda, de Catalunya, per demanar la declaració d’una zona d’oficis singulars de Catalunya.

 

Transmissió

La transmissió del coneixement de la tècnica es fa mitjançant cursos adaptats a les necessitats dels aprenents.

Una presa de contacte es fa en tallers de curta durada a les fires i demostracions o tallers de cap de setmana.

Un aprenentatge intens, principalment per a gent amb habilitats artesanes, consta d’un curs setmanal de 40 hores.

Cursos d’una trobada a la setmana son els impartits al municipi.

Son aquests darrers els que llueixen a la Fira de maig amb demostració del que han aprés i, al seu torn, incentiven que hi hagi més gent interessada a mantenir viva aquesta artesania pròpia de la vila.

Es pot continuar transmetent o aprenent, com sempre s’havia fet, en l’àmbit familiar de les persones que han participat en cursos. Actualment també en el marc d’una associació, a través del taller organitzat per l’ajuntament, així com també de mestre a aprenent en un entorn més personalitzat amb les artesanes en actiu, etc.

 

Altres mesures de salvaguarda

A les dues darreres dècades hi ha hagut diverses persones i entitats que, en conèixer la labor de recuperació de la Gorra de Cop i la seva tècnica, han afavorit també la salvaguarda, promoció i difusió, cadascuna des del seu àmbit particular.

L’Hermini Mampel va dissenyar i obsequiar el logo “gorres de cop. BELLVEI” targeta de forma quadrada que al revers explica “Gorra de palla, treballada a mà, que des de mitjans del segle XIX, es fa servir a Bellvei per a evitar que els infants rebin cops al cap quan aprenen a caminar”. Va cedir l’us del logo a l’Associació. Per la seva banda l’Ajuntament el va registrar essent publicat el 6 de maig de 2002 a la pàgina 72 del BOLETÍN OFICIAL DE LA PROPIEDAD INDUSTRIAL.

La Vanguardia. Publicat a Catalunya Verda. Guia de Turisme Rural 2001 / 2002 recull un reportatge sobre la figura de Dolors Pascual, la Lola.

CENTRAD, Centro de Artesanía e Deseño, de Lugo, va gestionar dos tallers setmanals de 40h impartits a Rio Rato per a l’aprenentatge sobre la preparació dels materials i l’execució completa de la tècnica.

L’Associació de Cistellaires de Catalunya dona suport convidant a la participació d’artesanes de les Gorres de Cop per a impartir algun dels seus tallers i participar de les fires de Salt i Mas de Barberans.

A la Fira de Salt l’any 2021, va facilitar una sala per a presentar l'ofici projectant filmacions i mostrant l’aparador que recollia els estris i materials originals, exposant els diferents tipus de Gorres de Cop, així com les rèpliques d'objectes fets el passat segle amb la mateixa tècnica, juntament amb d’altres dissenys moderns.

El Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma, de Mas de Barberans, inclou les Gorres de Cop dins l’Exposició d’un any de durada "Elogi a la Cistelleria" que no és una exposició de cistells sinó una exposició amb la darrera obra dels creadors que han destacat (amb premis o mencions) a qualsevol de les edicions del Certamen de fibres vegetals de Salt i Mas de Barberans. (nov. 2021 a nov. 2022).

Alguns particulars han demanat en préstec Gorres de Cop per mostrar-los en esdeveniments festius, passarel·la de moda, representacions teatrals.

Un col·laborador de Viquipèdia edita una acurada definició del mot Gorra de Cop.

De Tot Arreu Produccions.- Canal: xip/tv (Cataluña) Dins el seu programa “Fet a mà” i sota el títol “Les gorres de la memòria” edità la filmació de tot el  procés d’elaboració d’una Gorra de Cop.

El Circuit Tancat de Televisió d’Osona va fer un complet recorregut del procés, de la mà de Leocàdia Castellví, diplomada Mestra Artesana, de gran qualitat i importància documental, amb Sebastià Raurell a la Direcció, David Aragüete de càmera i Ivette Vila fent la producció i edició amb sintonia de Pep Sala.

Eugenio Monesma Moliner, director de cinema etnogràfic i fotògraf aragonès, conegut per les seves sèries de documentals sobre costums, oficis perduts, i tradicions de diferents parts d'Espanya, va fer i publicar una petita filmació de l’ofici practicat en una demostració a la Festa de la Sega d’Albelda.

Carlos Fontales, gran divulgador de la cistelleria espanyola a nivell internacional, va publicar un vídeo, al canal VIMEO, amb el títol LA GORRA DE COP O CHICHONERA, que correspon al curs de 40h impartit a Rio Rato, Lugo.

The Straw Shop, el major proveïdor de productes específics d'art de palla als EUA, dedica un apartat dins la seva web per a explicar l’ofici de les Gorres de Cop.

VERÒNICA MAIN, MBE (membre de la Ordre de l’Imperi Britànic), llatadora de barrets de palla tradicional amb més experiència del Regne Unit, fa una ressenya de la tècnica de Gorres de Cop al web.

La Asociación Conemporánea de Artes y Oficios inclou al seu web España Artesana, la labor de l’artesana de “las chichoneras”.

Informació de publicacions i audiovisuals a: https://webfacil.tinet.cat/gorres/171223

 

Bibliografia i webgrafia

Hi ha editats dos llibres, un primer llibre de 36 pàgines sobre els materials, argot, instruccions, consells, etc. acompanyats de fotografies i dibuixos per transmetre tot el que cal saber per executar l'ofici i un segon llibre de 160 pàgines sobre les darreres artesanes, les darreres troballes, les Gorres de Cop catalanes, el que pot ser l’origen, estris, materials, dades tècniques, les Gorres de Cop estrangeres, etc. tots dos en català i castellà.

La Col·lecció Local de la Biblioteca Pública “Terra Baixa” de El Vendrell inclou un exemplar de cada llibre. El seu fons té com a principal objectiu el de la preservació i conservació del patrimoni bibliogràfic d’aquest territori.

Ana Isabel Sánchez-Marín Martínez (2007) Mètode d'elaboració de les Gorres de Cop. Arión.

Ana Isabel Sánchez-Marín Martínez (2022a) Nus a Nus, Treballs de Palla. Treball d’impremta.

Ana Isabel Sánchez-Marín Martínez (2022b) Nudo a Nudo, Trabajos de Paja. Treball d’impremta.

Ana Isabel Sánchez-Marín Martínez (2022c) Método de elaboración, Chichoneras o Gorres de Cop. Treball d’impremta.

 

El Webfàcil de Tinet és una iniciativa de l'Organisme Autònom per a la Societat de la Informació (OASI) de la Diputació de Tarragona, per a facilitar i potenciar la creació de pàgines web al nostre territori. La pàgina web GdC va ser creada amb la intenció de preservar el patrimoni de l'Artesania de les Gorres de Cop catalanes.  La seva edició va a càrrec de na Ana Isabel Sánchez-Marín Martínez.

 http://webfacil.tinet.cat/gorres

 

 

Imatge:

 

Imatge 1 Gorra de cop ordinària; 2 el tresor d'Alexia i Ariadna; 3 Arxiu Municipal de Roses -  fons Família Coll núm. Reg. 6506 autor desconegut anys 1910 1920; 4 ventalls de 1960; 5 el casc; 6 GdC alçada; 7 GdC diàmetres; 8 GdC mida; 9 de 1910 ordinària i de casc reixat; 10 sègol assecant-se; 11 neteja de nusos i fulles; 12 ensofradora al pati de la Sala de les Gorres; 13 sègol fil i cera; 14 cap de màquina preparat per a casc; 15 el nus més eficient; 16 a SALT fent gorra; 17 la talla d’una gorra; 18 Artesanes; 19 Artesanes 1941; 20 Publicada a Catalunya Verda - La Vanguardia – Guia de Turisme Rural; 21 2001 Escola Municipal; 22 Mestra Artesana: Antonia Torrents Forcada; 23 Mestra Artesana Leocadia Castellvi Solé; 24 Mestra Artesana Maria Suau Teana; 25 Mestra Artesana Teresa Clavé Ventosa; 26 mostra d'ofici a Mas de Barberans; 27 recordant Leocàdia i les “joguines” fetes a ca la Cadi: 28 film d'Eugenio Monesma LAS CHICHONERAS; 29 Filmació Circuit tancat Televisió d'Osona; 30 Exposició Elogi a la cistelleria; 31 El Taller Espai Museístic de les GdC; 32 llibres; 33 Monogràfic a Salt 2021 articles; 34 Monogràfic a Salt 2021 eines; 35 Monogràfic a Salt 2021; 36 fira de Salt; 37 tallers infantils; 38 Mas de Barberans; 39 mostra d'oficis artesans des de 2003; 40 Ball de bastons de Bellvei; 41 Gorra per a capgròs; 42 Gorres en procés; 43 antigues gorres ordinària i de casc reixat; 44 Feta per Dolores Pascual la Lola al 1982; 45 1r Premi Tradicional CIRCA de Salt; 46 guanyador del concurs per a la imatge de les gorres Jan Hijano; 47 marca enregistrada ; 48 QR Viquipèdia Gorra de Cop.

 

 

 

Redactor/a de la fitxa

Sánchez-Marín Martínez, Ana Isabel

 

Entitat o grup de recerca

Associació Artesania de les Gorres de Cop.

 

Investigadors/es

Sánchez-Marín Martínez, Ana Isabel; Escolà Piñol, Josep.

 

Informants

Castellví Solé, Leocàdia; Castellví Solé, Rosa; Clavé Ventosa, Teresa; Guardiola Galimany, Anna; Jover Torruella, Gemma; Main, Verónica; Mañé, Josep; Pascual, Dolors; Puig, Imma; Pujol, Laura; Sans, Antònia; Suau Teana, Maria; Torrens Forcada, Antònia; Vidal, Joan; Vidal, Montserrat; Vidal Roser.

 

Participació del grup/comunitat en l'aportació de dades

A partir de les fotografies proporcionades per l’Ajuntament de Bellvei i el mestratge de les artesanes de l’escola Municipal (2001 – 2004), l’Associació Artesania de les Gorres de cop començà a recollir tota la informació que culmina amb la redacció d’aquesta fitxa.