::Inici >Articles

Articles


Esport infantil sense riscos.



Futbol, bàsquet, tenis, atletisme, ciclisme, dansa, patinatge, hoquei, natació … i així seguiríem confeccionant una llarga llista d’esports, tant individuals com d’equip, que els nostres fills practiquen d’una forma continuada.
La pràctica de l’esport és beneficiosa per als nens, i les campanyes de sensibilització en aquest aspecte estan donant resultats ( disminuir el sedentarisme infantil, ajuda a controlar l’alimentació, millora l’autoestima i la relació amb altres nens ) i cada vegada hi ha activitats per a nens i nenes de menor edat. Però tots els beneficis que té la pràctica esportiva es poden veure afectats si aquesta no es realitza en unes bones condicions, tant a nivell d’organització com a nivell individual.
El cos dels nens està en un període de creixement, i la seva estructura esquelètica encara no ha assolit un nivell de maduresa que els permeti suportar una càrrega de treball excessiva. Els ossos encara no estan mineralitzats completament i l’existència del cartílag de creixement els fa especialment vulnerables.
Les lesions en aquesta edat poden ser a causa de macro-traumatismes (cops , esquinços, fractures ) o per micro-traumatismes ( impactes dels peus al terra, impactes repetitius d’una pilota, llançaments ). Aquestes últimes són les que podríem anomenar lesions per sobre ús, es a dir, les que apareixen per que un moviment s’ha realitzat en múltiples ocasions. Algun exemple de patologia d’aquest tipus seria la malaltia d’ Osgood Schlatter o la síndrome de Sinding Larsen Johanson, que afecten a la tíbia i la ròtula per una excessiva tensió del tendó del múscul quàdriceps. També inclouríem en aquest grup tendinitis, fractures per estrès o dolor de les articulacions de la columna.
Així doncs, per reduir al màxim les possibilitats de les lesions, hi ha d’haver una bona planificació de l’exercici, mantenir una alimentació equilibrada i acudir a les revisions pediàtriques per l’edat. A nivell osteopàtic, a EIX natural podem fer una acurada valoració de la mobilitat musculo-esquelètica del nen/a, per que l’existència d’alguna desalineació anatòmica ( diferència de llargada de les cames, alteració de les corbes de la columna ) o algun bloqueig articular en la pelvis, extremitats i columna poden provocar la sobrecàrrega en una inserció tendinosa i desencadenar la patologia.
Es millor no esperar que la lesió es manifesti i que l’activitat esportiva i escolar dels nens es vegi afectada.


 

 

El dolor crònic facetari.

 

 

 


Les facetes són la part de les vèrtebres que formen les articulacions i que juntament amb els discs vertebrals permeten el seu moviment. El dolor en aquestes estructures es coneix com a síndrome del dolor facetari.

 

 

 

El paper de les articulacions facetaries lumbars és controlar l'excessiu moviment, especialment en la rotació i extensió i amb això donar estabilitat a la columna, protegint el disc. També tenen un paper en el suport de la càrrega del pes del cos, però a causa de la seva reduïda superfície d'àrea (són articulacions relativament petites), la càrrega que suporten està molt concentrada.

 

 

 

Aquesta càrrega augmenta quan la zona lumbar es col·loca en extensió, per això s'han d'evitar postures que augmentin la lordosi  ( corba ) lumbar, però també les postures per temps prolongats amb el tronc en flexió (per exemple assegut inclinat cap endavant) poden irritar les articulacions facetaries i produir dolor. Així doncs, la síndrome facetaria, també té un component postural.

 

 

 

Els símptomes que produeix, a més de dolor a la zona lumbar, poden incloure:

 

 

 

·         Dolor al gluti i maluc.

 

 

 

·         Rigidesa lumbar, especialment al matí o després d’una inactivitat prolongada.

 

 

 

·         Dolor difús , referit a la cama per la cara posterior, simulant una ciàtica.

 

 

 

·         Augment del dolor en hiperextensió lumbar.


Pot ser que fins a un 80% dels pacients amb dolor crònic lumbar tinguin part dels seus símptomes provinents de les articulacions facetaries. De vegades els símptomes poden aparèixer de sobte després d'un moviment trivial del tronc lumbar, com ajupir-se a recollir alguna cosa del terra. Un exemple d'això és el síndrome agut de la faceta bloquejada on es produeix una pèrdua sobtada de la mobilitat molt marcada descrit pel pacient com “enganxat” o “encallat” i un dolor molt intens a qualsevol moviment, ja que les articulacions facetaries són extremadament sensibles.

En aquestos casos el tractament amb osteopatia ens permetrà alliberar l’articulació afectada i relaxar tots els teixits que l’envolten, normalitzant el moviment.








Vallenc, especial salut 2009

La utilització de laxant de forma continuada i sense control mèdic en aquestos casos provoca una disminució de l’activitat intestinal encara més acusada, i fa que la seva regularització posterior sigui mes difícil.

Per què encara em fa mal?

EIX natural

Aquesta es la pregunta que es fan moltes  persones que s’han sotmès a algun tractament per recuperar-se d’una lesió, traumatisme  o patologia de l’aparell locomotor, i que després de moltes sessions veuen com aquestes molèsties no acaben de millorar. La resposta a aquesta pregunta la podríem trobar en el propi cos de la persona.

Després d’una agressió, el cos pot recuperar el seu estat normal de relaxació gràcies als seus processos naturals, però si l’agressió externa és constant i el cos esgota la seva energia es molt possible que disminueixin les possibilitats de reacció i es produeixi un desequilibri energètic que derivi en tensió crònica i malaltia.

Per tant una acumulació de estrés i agressions al cos ens deriva a patrons de tensió en les membranes del sistemes cranio-sacral i a totes les fàscies. Tensions profundes i internes que estan constantment  actives, esgotant-nos i degenerant els teixits i impedint la lliure circulació de líquids.

Algunes d’aquestes tensions les podem arrossegar des del mateix moment del naixement, fet que condicionarà el nostre creixement i la nostra vida d’adults, perpetuant o fent-nos vulnerables a les agressions.

El terapeuta cranio-sacral té com objectiu localitzar els desequilibris del sistema cranio-sacral  a tot el cos i ajudar a portar-los a la normalitat, per mitjà d’un treball subtil en els teixits connectius  que embolcallen els nostres òrgans i connecten totes les parts del nostre cos.

A EIX natural s’apliquen tractaments  de teràpia cranio-sacral i osteopatia a adults i infants de forma totalment individualitzada.

Josep Ferré Solé

Osteòpata d’EIX natural



Vallenc, especial salut 2007


EIX natural. Osteopatia - Fisioteràpia

En el centre d’Osteopatia i Fisioteràpia EIX natural es  posa a l’abast dels seus clients tot un ventall de tècniques pel tractament de les seves patologies des de una vessant global de les mateixes, el que permet una orientació del diagnòstic i del tractament més acurat i precís. Amb l’ús de les maniobres d’osteopatia s’aconsegueix restablir la mobilitat i la funcionalitat de les articulacions del cos, ja siguin a nivell del nostre esquelet (esquena, cames, braços), o a nivell visceral (intestins, estómac, ronyons).

Aquest examen del cos en la seva totalitat permet establir una possible relació entre diverses patologies, i el que en una teràpia convencional donaria pas a dos tractaments diferents, amb l’osteopatia el podríem englobar en un de sol, o en tot cas reduir en moltes ocasions la ingesta de diversos medicaments.

Així trobem que actuacions sobre les membranes cranials o sobre la musculatura i articulacions del coll,  poden reduir de forma significativa els mals de cap, o com una mobilització sobre els intestins millora el trànsit intestinal.

De la mateixa manera, a nivell de patologies de traumatologia (lumbàlgies, dolors de genoll, tendinitis, túnel carpià, etc),  un correcte funcionament de les articulacions farà que millorin, i combinat amb tècniques de Reeducació Postural (RPG) i de Mobilització del Sistema Nerviós (TNA), apropem el cos al seu equilibri natural, amb el benefici conseqüent per a totes aquestes estructures.




Vallenc, especial salut 2006


Tècniques d’osteopatia per millorar el restrenyiment.

Clínicament es defineix el restrenyiment com la emissió retardada o infreqüent de femta ( de menys de tres deposicions a la setmana) i de vegades amb dificultat per la seva expulsió.

La seva prevalença es troba al voltant del 2,5% en homes i el 5% en dones, però si tinguéssim en compte la percepció que tenim cada un de nosaltres del restrenyiment llavors aquesta prevalença augmenta fins el 20%.

Les causes que el produeixen són molt variades, amb una sèrie de factors creuats que fan que el seu diagnòstic i la tria del millor tractament hagi de ser molt acurada.

Podem trobar el seu origen en malalties de l’aparell digestiu (úlceres d’estómac o duodè, hèrnies, lesions postquirúrgiques, hemorroides, diverticulitis…), l’us continu de diversos fàrmacs (antiàcids, antiinflamatoris, antidepressius, diürètics, tractaments del Parkinson…), trastorns funcionals del tub digestiu (disminució del trànsit intestinal,  alteració de la musculatura de pelvis, còlon irritable…) o diverses malalties sistèmiques (diabetis, hipotiroidisme, Parkinson, demències…).

Davant l’aparició dels símptomes de restrenyiment el primer pas es la consulta al nostre metge per poder descartar la possibilitat d’una malaltia i esbrinar la causa que el provoca, i en funció d’aquesta s’establirà el tractament més adequat.

La gran majoria dels casos de restrenyiment es deuen a una dieta deficitària en fibra, el que provoca una disminució de la mobilitat intestinal i per tant una dificultat per anar al lavabo. Si a aquesta dieta poc rica en fibra se li suma un estil de vida sedentari provoca un augment dels símptomes.

L’aparell digestiu està constituït per la seva majoria de fibres musculars per poder realitzar els moviments peristàlitcs que fan avançar el bol alimentari per tot el seu trajecte. La poca quantitat d’aquest bol i poc moviment, faciliten la formació d’adherències que limiten els moviments dels intestins, entre les seves diverses parts i amb la resta d’òrgans.

La utilització de tècniques osteopàtiques viscerals és molt útil per que permet alliberar el sistema digestiu d’aquestes adherències i les tensions que provoquen la hipomobilitat, també dona un estímul que dinamitza l’intestí ajudant-lo a recuperar un ritme més funcional.

 Des de la millora del nostre ritme respiratori fins a la relaxació de la musculatura de la pelvis, passant per maniobres en els altres òrgans que intervenen en la digestió (estòmac, duodé, vesícula, fetge...) el ventall d’actuacions per millorar els símptomes del restrenyiment és molt ampli, i si ho combinem amb una dieta equilibrada i rica en fibra els resultat poden ser molt satisfactoris.