Tal i com vam anunciar, aquest diumenge, dia 16, s’havia programat una sortida amable, última sortida regular abans de l’estiu, que va resultar molt bonica, amena i cultural.
Com sempre, a les 8 del matí, estàvem reunits als plataners de Vinyols un grup de 24 amics preparats per caminar i gaudir d’una sortida excursionista que reunia tots els ingredients per resultar més que interessant. Situats el cotxes a un punt de la Carretera del Montnás al Catllar, a tocar de l’autovia A-7, per on travessa el GR- 92, anomenat Camí de Ronda, vam començar a caminar a les 8,45 visitant d’entrada el Mas del Sorder, construcció Modernista amb cúpula folrada de trencadís ceràmic de color verd, molt al us de l’època en que es va aixecar però, malauradament, avui abandonat pels seus propietaris. En poc més de mig hora s’arribà a la pedrera romana de El Mèdol que ara està barrada al pas per obres de millora i restauració. A la part de dalt, tenint-la a vista de moixó, s’esmorzà en un bonic racó de pedra tallada i on es fé una curta dissertació cultural referida a la pedrera i la seva importància en l’època de la dominació romana a Tarraco.
Continuant la ruta, vàrem travessar pel damunt d’un pont passarel·la la autovia A-7, per sota l’autopista AP-7, i ja fora, la carretera N-340 i per sota, la via del tren. Ara el camí asfaltat ens va conduir a la platja de la Mora i per l’esquerra, pujant al pinar, al camí de ronda de l’ urbanització amb cases i xalets molt macos a tocar de l’aigua. La vista i la lluminositat de la mar Mediterrània eren excel·lents i les bones sensacions fluïen airoses en tots els participants. Seguint les roques de vora mar, molt aviat vam albirar el Castell de Tamarit, molt bonic des de aquesta part Sud, amb la platja de la Jovera a sota seu plena de banyistes a aquelles hores de mig matí. En aquell punt es fé un altra explicació històrica d’aquella magnífica construcció i els seus avatars al llarg dels anys.
Baixant tots a la platja d’Altafulla, a sota del castell i al peu d’un càmping, es caminà una estona per la sorra, travessant l’antiga desembocadura del riu Gaià, fins arribar a la capçalera del passeig marítim del barri de Baixamar, plena d’antigues cases de pescadors, avui convertides en segones residències d’estiueig i bars amb terrassa a peu de platja. Tot molt bonic però amb aquell bat de sol la sensació era de calor, que vam poder apaivagar al final del passeig, just on comença una zona de pins i taules de picnic amb molta i refrescant ombra. Però la sorpresa, molt ben rebuda, no era solament l’ombra dels arbres sinó que allí, l’organització havia preparat beguda refrescant i uns porrons de xampú que van anar d’allò mes bé.
Ja recuperats quedava l’ultima part de la caminada, que no era altre que recórrer els penya-segats del “Roquer” dels Munts, passant primer per la petita i recollida platja del Canyadell, el Far, la Punta de la Galera, el Cap Gros (avui engolit pel port nàutic), i arribar a la zona de bars i terrasses que es troben just al començament de la llarga platja de Torredembarra i el roquer, dit abans, Roca de Sant Joan. Pels que vam conèixer aquella zona abans de la construcció del port esportiu, tot és canviat, i el mar i les seves corrents han ampliat molt la zona de platja de sorra i avui queda molt lluny del espai natural que havia ocupat des de temps immemorials. Coses del progrés. Com que eren les 13.00 hores i tal com estava previst, la majoria van aprofitar l’estona per donar-se un bon i refrescant bany al mar.
Per acabar i arrodonir la diada, tots plegats, els caminadors i 4 mes que es van afegir com a acompanyants, vam cruspir-nos una paella de comiat i vam tornar a Vinyols més contents que un gínjol.