Avui triem un altra vegada Capafonts com a destí de la nostra sortida excursionista. L’últim dia ens va quedar una racó per inspeccionar, la Capçalera del Barranc d’en Fort i la Cova de l’Argany, i ja que som per la zona volem visitar també la cova de Les Gralles i la Font de la Llúdriga amb les Tosques, que degut a les abundants pluges d’aquesta primavera, pensem que estaran magnífiques.
Sortim d’hora, a les 7 del matí, per evitar la calor. Es clar que no sabíem que més aviat faria fred i un temps plujós. En arribar a Capafonts aparquem els cotxes i tot just comencem a caminar s’escapen les primeres gotes, afortunadament no dura gaire i podem seguir la excursió prevista en direcció a la capçalera del Barranc d’en Fort. No ens costa gaire trobar l’entrada, tot i que el camí està emboscat i ple de matolls mullats que ens deixen els pantalons ben xops.
Al cap d’una hora arribem al racó que buscàvem i localitzem la cova de l’Argany i el petit salt d’aigua de la capçalera del barranc. Un lloc ombrívol, feréstec i força bonic de veure. Pensem que es bona hora per esmorzar i ho fem a la mateixa cova. No estem maça estona doncs fa fresca allà baix i tot i el cafè calent de la Tere, no ens acabem de refer.
Desfem el camí i pugem al dret buscant el solet que tímidament volia lluir fins al camí del Grau, el qual baixem, per la dreta, en direcció de nou a Capafonts. Abans d’arribar al poble trobem una pista que es la que porta a la Font de la Llúdriga, passant pel Bosc de la Vila. Hi caminem una estona còmodament fins a trobar la cadena de la pista principal que barra el pas als vehicles. Descartem aquest camí doncs primer volem anar a la cova de les Gralles i per això agafem un senderó que ens hi portarà directament. Es un camí força costerut, ombrívol i bonic de trepitjar. En una hora arribem a una cruïlla amb un pal senyalitzador. Si seguíssim recte aniríem al Pont de Goi, però nosaltres girem a l’esquerra per un senderó planer a mitja alçada que ens permet veure allà al fons el salt del barranc de la font Nova que cau a la cova de Les Gralles i ens uns 20 minuts ens plantem al nostre destí. En arribar, se’ns obre davant nostre una meravella, més que una cova això es la catedral de les Coves. Es tan gran!! El salt d’aigua cau amb força i, no se per quin misteri, de sobte arriba una corrent d’aire que l’escampa i ens deixa bens mullats. Fem les fotos com podem protegint les càmeres i, tot i la incomoditat, ens hi estem una bona estona gaudint del moment.
Tirem endarrere pel mateix camí, ara de baixada, fins arribar a la pista principal que porta a la Llúdriga. Hi arribem en una mitja hora i quedem bocabadats de la quantitat d’aigua que brolla de sota terra entre mig d’unes pedres per perdre’s barranc avall, i que al ajuntar-se amb l’aigua d’altres barrancs donen lloc al naixement del riu Brugent. Ens dol marxar però es fa tard i el cel presenta uns núvols amenaçadors.
Anem en direcció al poble de Capafonts, ara sí, per la pista principal, no sense passar a visitar les Tosques. Es un lloc difícil de descriure de tant deliciós com és. S’ha de veure!!. Les aigües provinents de la Font de la Llúdriga fan uns tolls ombrívols, en mig de les muntanyes, on l’aigua agafa unes tonalitat turqueses. Aquest és l’últim objectiu de la sortida i amb celeritat seguim pista avall en direcció als cotxes. Llàstima que ens agafa la pluja un quart d’hora abans d’arribar-hi i quedem ben xops. Que hi farem, tot no pot sortir be. A la 1 del migdia donem per acabada la caminada al cap de 4 hores i mitja, amb la satisfacció d’haver pogut gaudir d’aquestos racons tan especials en bona companyia.