Capafons-Barranc de la Llenguaeixuta-Grau de la Xota-Els Motllats-La Creu Trencada-El Grauet-El Grau-Barranc d’en Fort-Capafons
Avui ens hem trobat a les 8 del matí al lloc habitual, un grup de 19 amics per gaudir d’ una sortida tranquil·la i amable fugint de les “canyeres” que hem fet últimament.
Puntualment ens hem dirigit amb els cotxes a Capafons, lloc d’inici de la sortida. Després d’aparcar a la carretera, per sota el poble, hem començat a caminar per la pista que mena a la Llúdriga, però com que aquest no era avui l’objectiu, en arribar a la cruïlla en girat a la dreta per caminar pel costat del Barranc del Ribadell. Aquest l’hem deixat ben aviat per guanyar alçada ràpidament i caminar per sobre del Barranc de la Llenguaeixuta. La pujada ens ha permès tenir unes magnifiques vistes tota l’estona sobre el Picorandan, mola de pedra característica sempre vigilant sobre el poble de Capafons. La pujada l’hem fet tranquil·la, fent fotos i gaudint del paisatge i sense adonar-nos en ¾ d’hora hem arribat al Grau de la Xota. Es tractava de passar una llissera de roca força inclinada, afortunadament equipada amb una cadena i un esgraó de ferro que facilita, i molt, el pas força aeri. Un cop assolit l’objectiu ja era hora d’esmorzar i ens hem assegut en lloc privilegiat amb vistes per una banda a la Serra Plana per sobre de la Febró i per l’altra sobre els Motllats i el poble de Capafons allà al fons. Hem pogut gaudir d’una estona relaxada amb bon temps, doncs el ventet avui no s’ha fet present, ja era hora! Com sempre entrepà, unes avellanetes, el cafè de la Tere i les gotes.
Amb la panxa plena, tocava seguir la ruta, ara ja més fàcil, i amb dues grimpades més trobar el camí per arribar a la Creu Trencada. La senda s’ esdevenir planera, de bon caminar i plena de flors de tot colors, l’únic, una mica perdedora que obligava a estar amatent per poder seguir les fites, per cert, molt ben col·locades.
Total que abans de 2/4 de 12 que érem al GR, camí de la Mussara a Prades, i en pocs minuts a la Creu, lloc que ha anat be per fer un petit descans i la obligada foto de grup. Acomplert el ritual, hem seguit endavant deixant la pista principal i seguint a l’esquerra per la pista dels Motllats pista hem abandonat de seguida per agafar, a l’esquerra, un petit senderó que ens permetria arribar al Barranc d’en Fort. El camí ha començat el descens força decidit per un terreny pedregós que ens ha obligat a anar amb molt de compte, passant pel Grauet i seguidament pel Grau. En aquest punt hem volgut trobar la cova de l’Argany, que està indicada al mapa i, deixant el camí principal, alguns hem baixat al dret, per una llissera força perillosa fins arribar a la capçalera del Barranc d’en Fort. Sentíem remor d’aigua i, en arribar a prop, hem pogut veure que portava un bon doll d’aigua que es precipitava al fons del barranc fen un bonic salt d’aigua. Quin racó tan bonic! La cova buscada l’hem vist al fons però era impossible baixar per allí! Llàstima que anem ja una mica justos de temps i haurem de deixar la descoberta per un altra dia. Un cop re agrupats de nou, hem seguit camí per la banda esquerra del Grau, passant ara per un paratge ombrívol molt bonic anomenat el Bosc de la Vila. Arribem a la pista que porta a la Llúdriga, però la deixem de seguida per seguir per un senderó que en poc temps ens ha porta a tocar del poble. Ara només queda l’última aventura que és creuar a gual el Barranc que, per cert, porta força aigua. Hem anat saltant d’un en un i afortunadament no hi ha hagut cap ensurt i en un tres i no rés ens hem plantat als cotxes, després d’haver caminat 4 hores justes tal i com estava previst.
Estem contents doncs hem pogut fer una nova caminada coneixent paratges diferents en un dia assolellat de primavera, que es el que toca.