A les 7 del matí ens trobem al lloc habitual un grup de 16 excursionistes per fer aquesta vegada un recorregut per una zona de les Muntanyes de Llaberia, lloc totalment desconeguda pel grup i guiats pel nostre amic i company Joan Llaberia Folch que és un bon coneixedor del terreny.
Aparquem els cotxes al poble de Llaberia i amb una temperatura més que fresca, impròpia de la primavera (8 graus), a les 8 en punt, comencem a caminar en baixada pel GR-7 en direcció a la Fou. El deixem al cap de 20 minuts per agafar una pista a la dreta a la zona on hi ha la Barraca de la Font de la Plana; passem pel davant d’aquesta magnífica construcció de pedra seca i avancem pel mig de la llera del barranc d’en Jover. De seguida el deixem per girar a la dreta per un senderó costerut que ens porta al Portell de la Punta a 695 mts. Quina vista s’obre davant nostre! Capçanes, Marçà, El pantà de Guiaments i allà al fons, molt lluny, la caseta de la Vall, on teníem previst esmorzar. El descens que s’ha de fer per arribar a la Vall de Calàs es preveu considerable i quan comencem a baixar veiem també que és dificultosa i molt relliscosa. Fem una parada per visitat el Forat de Llaberia i seguim avall fins arribar a la pista, cruïlla importat de camins. Nosaltres seguim a la dreta pel mig de vinyes molt ben cuidades fins arribar a la Caseta de la Vall, al voltant de les 10 hores. Naturalment tenim gana i pensem en esmorzar. Aquesta vegada ho fem còmodament asseguts als pedrissos del mas, però no ens entretenim maça doncs encara falta molt camí i el temps no sembla segur. Fem la foto del grup al complert i seguim pel costat d’una magnífica plantació de vinya fins trobar un senderó que, en forta pujada, ens porta a la Cresta del Gall. Un cop assolit aquest punt toca baixar de nou per un camí molt bonic pel mig del bosc, trobant alguns Cocons, fins arribar al mas del Cosme, ara totalment enrunat però que en el seu dia devia ser important. Fem fotos i reposem una mica, doncs segons el guia ara ens espera una llarga pujada fins arribar al Grau.
Deu ni do quina pujada! Caminem pel mig del bosc sempre en direcció a la alta paret muntanyosa que tenim davant nostre, i ens preguntem per on la passarem doncs no s’entreveu cap lloc adient. Al cap de ¾ d’hora finalment hi arribem i veiem amb sorpresa una escletxa a la paret de la muntanya, equipada amb molts metres de cadena per ajudar-nos a superar aquest important desnivell. Ens encanta aquesta petita aventura i ens disposem a superar aquest pas que ens fa pujar una mica l’adrenalina . No cal dir que ho aconseguim amb èxit, arribem al Pla del Grau i des d’allí podem veure ja el poble de Llaberia i ens sembla que ja arribem. Dic sembla, doncs ens trobem un camí que ens fa donar molta volta per un terreny pedregós i feréstec, anomenat Les Pedrisses, afortunadament marcat amb pintura blava, que el que fa es vorejar i buscar el millor lloc per salvar el profund Barranc d’en Jover que s’obre davant nostre. Finalment trobem el lloc adient per passar el barranc a gual sense dificultat i trobem un pal indicador de cruïlla de camins. Trobem el GR-7 de nou, que ve de Colldejou, el seguim en direcció a Llaberia i en uns 10 minuts ens porta a la entrada del poble. En arribar a l’aparcament donem per acabada la sortida que ha durat 5 hores i quart i ens ha permès conèixer una mica més del nostre territori.