Ens reunim un grup de 12 amics, a les 7 del matí, al lloc de sempre. Avancem l’hora de sortida respecte del que és habitual, dons sabem que l’excursió és llarga i preveiem que calorosa tenint em compte que estem en plena primavera. Ens dirigim aquesta vegada a la Vilella Baixa i, un cop aparcats els cotxes, comencem la caminada passant pel magnífic pont medieval, anomenat Pont Gran, i seguim per la riba dreta el riu, que creuem molt aviat per un pas cimentat i pista asfaltada que ens porta en forta pujada a la carretera on trobem el pal indicador que ens dona la direcció al Grau Empedrat, que és el que tenim la intenció d’agafar. Passem pel mig de vinyes verdes i ufanoses on el camí es va enfilant, i en poc menys d’una hora ens plantem al Pont de Cavaloca. Es un altre pont medieval, preciós, que passa per sobre del barranc que porta el mateix nom. Ens emportem una agradable sorpresa doncs el barranc porta aigua, cosa gens habitual, però amb tanta pluja com ha caigut tampoc no es d’estranyà. Reposem un moment que aprofitem per beure un glop d’aigua i fer fotos. Sense maça pausa seguim el camí doncs ens espera una forta pujada fins arribar al Coll de Cantacorbs, però com que la calor encara no és maça forta a aquesta hores del matí, arribem al lloc fixat bastant fresquets, emprant un hora aproximadament. Son les 10, per tant hora d’esmorzar; l’estómac prou que ho reclama i ens col·loquem en un privilegiat mirador. Tenim el poble de Cabacés als nostres peus, i a un costat la Punta de Cantacorbs, on els veïns han decidit col·locar-hi una estelada i a l’altra banda podem veure fins i tot la Mola de Colldejou retallada allà a la llunyania. Esmorzem com sempre amb tranquil·litat i amb la seguretat que som afortunats d’estar en un lloc tant tranquil i bonic.
Un cop fet l’àpat, seguim endavant puig encara ens queda força estona de caminada, però la bona noticia és que quasi sempre serà de baixada. Ens dirigim al poble, sense acabar d’arribar-hi, doncs ens trobem amb el GR-171 que comença al Santuari de Pinós i mora al refugi del Caro passant per Escala Dei . L’agafem per l’esquerra i el seguim una bona estona, en forta baixada, allunyant-nos del poble passant pel mig de vinyes, oliveres i moltes flors fins arribar a la carretera.
Ara ens toca trepitjar asfalt una mitja hora; son 2/4 de dotze del migdia i comença a fer calor, però no se’ns fa pesat doncs ens distraiem amb el pantà de la Vilella Baixa que trobem de seguida a la dreta de la carretera. Es bonic veure’l tan ple i amb el sobreexidor llançant aigua amb fúria riu avall.
Passem per sobre del Barranc de Cavaloca i en pocs minuts deixem la carretera per agafar una pista a la dreta que ens ha de portar al costat mateix del riu; sort que no cal creuar-lo, doncs porta un cabal força important i hauria estat un problema. A la dreta del riu veiem un senderó petit i embrossat el qual seguim amb dificultat. Afortunadament al cap d’uns quants metres esdevé en una pista ampla que anem seguin còmodament sempre pel la vora del riu sentin la música que ens regala l’aigua que llisca fins a desembocar, mes avall, al riu de Siurana. Caminem tranquil·lament i no podem deixar de meravellar-nos de la diversitat de flors que anem trobant durant tot el matí, ni ha de tots els colors i suposem que la climatologia ha ajudat a aquest esclat de la naturalesa. En una mitja hora trobem un pal indicador que assenyala, a la dreta, el Grau de la Figuera, nosaltres seguim endavant en direcció al poble de la Vilella Baixa que ja és prop i seguim una pista que ens allunya de moment del costat del riu per portar-nos novament a la carretera que la seguim per la dreta. La deixem al cap de pocs metres per seguir en forta baixada la pista cimentada, per la qual havíem passat al matí, fins retrobar de nou el riu. El seguim ara per la seva riba esquerra, per fer-ho diferent del matí, enfilant un senderó estret i molt bonic fins arribar al poble. La vista sobre el Pont Gran des de aquesta perspectiva es immillorable i naturalment fem moltes fotos. Ara només queda arribar als cotxes i donar per acabada l’excursió, cosa que fem desprès de 5 hores de caminada i uns 14 kms.
Estem molt satisfets doncs hem pogut conèixer molt de terreny amb una temperatura calorosa, però suportable , vegetació i aigua abundant i flors, moltes flors.
Fins la propera