A les 8 en punt del matí ens vam concentrar al punt de trobada 15 amics que ràpidament en vam dirigir amb els cotxes a la Venta de la Serra de la Llena, després de passar per Ulldemolins. Passaven 10 minuts de les 9 quan vam començar a caminar, aquesta vegada baixant en direcció al riu Montsant. Ens esperava un fort descents passant per Colldemónecs i el Grau de l’Euga. El camí encara força planer i carener, permetia gaudir plenament de les vistes, a la dreta el Pantà de Margalef, a l’ esquerra Els Solans i davant nostre tot el perfil de la Serra de Montsant amb les seves formes arrodonides, perfectament retallat i envoltat per la calitja matinal. Portàvem mes d’una hora caminant i com que començava a ser hora d’esmorzar, en arribar a l’Escambell vam parar per fer l’àpat, com sempre amb tranquil·litat i bona harmonia i aquesta vegada amb una vista immillorable i un solet que escalfava d’allò més. S’estava bé allà dalt, però tocava seguir el camí que intuíem a partir d’ara es complicaria.
Efectivament així va ser, la baixada es va accentuar i amb l’element afegit dels còdols relliscosos es feia difícil avançar i havíem de posar-hi molta atenció. Finalment, a les 12 del migdia, vam arribar a baix, a la llera del Riu, davant mateix del Mas de Soleràs i aquí començava la nota graciosa; s’havia de passar a l’altra riba i ho havíem de fer a güal per un riu força cabalós a causa de les pluges. No va haver-hi cap mes remei que descalçar-se, treure’s els pantalons i amb les sabates a la ma i molta precaució, dons la llera relliscava perillosament, passar a l’altra costat. Al cap de força estona vam aconseguir passar tots, amb sabates mullades i alguna cosa més, afortunadament no feia fred i això no ens va suposar un inconvenient insalvable.