Com ja explicitàvem en el cartell d’anunci d’aquesta sortida dominical es bo, de tant en tant, orientar les excursions cap indrets poc freqüentats, allunyats de la muntanya, que sembla a primera vista mes adient als nostres objectius, però que també ofereixen experiències no menys interessants. En la varietat també està el gust i així ha estat avui en el que 20 amics del nostre grup hem viatjat en direcció a Tarragona on, aparcant els nostres vehicles en un lloc un pel amagat, pels darreres del hospital Juan XXIII, ha començat l’excursió fent una passejada inicial per la vora del riu Francolí, fins arriba a l’entrada del Parc Eco-Històric del aqüeducte romà de les Ferreres, també conegut con a Pont del Diable, on, tot gaudint d’una visió i perspectiva del monument realment magnífica , s’esmorzat plàcidament prenen com sempre el cafè calentet preparat per la Tere i les gostes de licor del Joan que sempre son molt agraïdes per tot el grup.
Ja complert l’objectiu de alimentar-nos, i abans d’abandonar el lloc, l’Amadeu ha fet una breu pinzellada històrica i llegendària sobre la construcció de l’aqüeducte i la seva utilització com a subministrament d’aigua del Francolí a l’Imperial Tàrraco que ha estat força interessant. I no podia faltar l’experiència de travessar-lo per la part superior, avui força restaurada, cosa que ho han fet la majoria de la gent.
Ara ja seguint el camí PR de l’anella verda dels Boscos de Tarragona, caminant quasi sempre per pistes amples i mes aviat planeres, hem passat pel Mas del Arcs, on i hagut una bona sessió fotogràfica, mes envant, en el seu temps, el important mas del Pastor, avui molt abandonat, per arribar al peu de la carretera de Tarragona a l’Argentera i seguir per l’altra costat fins trobar l’encreuament del GR-172 que te el començament al cementiri de Tarragona, passa pel Catllar i acaba a Bellprat on enllaça amb el GR-7 camí d’Andorra. Com que el nostre objectiu i punt final de la caminada era arribar al Santuari del Llorito, anem per la direcció correcta que ens ho indica un magnífic pal direccional situat estratègicament en un encreuament de camins complicat. Ara ja, en suau baixada caminant per un camí pedregós i travessant un frondós bosc de pi negral mediterrani, arribem en pocs minuts al peu mateix de l’autopista AP-7 que voregem fins anar a trobar de nou la carretera que havíem travessat abans, passar el pont sobre l’autopista, seguir un tros de l’antiga carretera, ara ja abandonada i sense sortida que venia de Sant Pere i Sant Pau, canviar de direcció un altre vegada seguint l’indicació d’un altre pal, passar per sota de la carretera mitjançant un túnel i ja amb un altre gir enfilar la suau pujada pins arribar al Santuari que varem poder visitar dons era obert apunt de celebrar la missa del diumenge. Es tracta d’una construcció molt particular, en forma ovoide i un campanar al costat simulant un far amb una gran i cuidada explanada asfaltada al seu davant, tot envoltat de molta vegetació i arbres molt ben enjardinats. A un costat hem vist un altre edifici que es un Centre de Espiritualitat i vocacions del Pares Rogacionistes.
Realment ha estat un caminada amable, sense cap dificultat, tal i com havíem previst, tot plegat per poder celebrar, com ja es costum, el nostre IV aniversari com a grup excursionista de Vinyols. Un “piscolabis” amb cervesa, unes olivetes, coca de recapte, fuet i patatones, amb el brindis amb “CAVA”, ha posat el punt final a l’excursió on cal dir que el temps ens ha acompanyat, quasi sense vent i un solet d’allò mes que agradable.