A Catalunya, amb el Pacte Nacional per a la Immigració signat l’any 2008, en plena fase de creixement de la immigració, els catalans i les catalanes ens vam afirmar en la voluntat de ser un sol poble que comparteix una cultura pública comuna (fonamentada en els valors democràtics) i que valora la diversitat (cultural, ideològica, de maneres de viure) com una riquesa.
Aquesta proposta catalana, implementada sempre amb moltes dificultats i aspectes a millorar, recull l’equilibri entre cohesió i diversitat que és, per altra banda, la síntesi a aprendre de l’experiència europea. Sense haver-ho dit explícitament, aquesta síntesi catalana coincideix prou bé amb el que el món de l’acadèmia ha etiquetat com a “interculturalisme”, una síntesi que té com a punt de partida el reconeixement de la diferència i de la ferma voluntat de viure junts aquells que ens sabem i que ens reconeixem com a diferents. Aquest punt de partida s’expressa al voltant de tres idees:
- No demanar a ningú que deixi de ser qui és i oferir a tothom que sigui també català o catalana.
- Compartir amb tothom uns valors públics bàsics (drets humans, llibertats democràtiques, pluralisme, laïcitat, la llengua catalana com a espai de comunicació compartit), que configuren un espai cívic comú.
- Des d’aquest espai comú, acceptar i valorar la diversitat (maneres de viure, ideològica, cultural, lingüística, religiosa o de procedència) com una riquesa i una fortalesa de la nostra societat.
A partir d’aquest punt de partida, la perspectiva de l’interculturalisme com a eina de construcció social es pot resumir en tres eixos:
- La inclusió com a condició necessària per a la construcció d’una societat cohesionada. Una societat en la qual volem tothom a dins i ningú fora, per tant, una societat que ofereix oportunitats i que garanteix els drets socials bàsics a tothom, des de l’educació i la salut, a l’accés a l’habitatge i al mercat de treball.
- La interacció positiva que ens porta a tots i a totes a fer un pas per a acostar-nos a l’altre. Una societat que no posa barreres i que permet que tothom hi pugui ser a tot arreu.
- La diversitat com un fet indiscutible i com una característica que aporta valor a la societat, que ens fa més rics, més forts i millors. Posar la diversitat en valor i, també, oposar-nos activament a la discriminació i a totes les ideologies de l’odi.
Aquest procés de construcció social, amb inclusió, interacció i diversitat, facilita que les persones desenvolupin un sentit de pertinença a la societat de la qual formen part, tant en els espais propers i de la quotidianitat (el carrer, el barri, el poble, la ciutat), com de manera més genèrica i àmplia. El sentit de pertinença és la base sobre la qual s’assenta l’exercici d’una ciutadania plena, compromesa amb l’exercici dels drets i dels deures, una ciutadania que també s’acaba expressant en la plenitud de drets polítics per a totes les persones que en són membres.