:: >LES TIC I LA COOPERACIË PER AL DESENVOLUPAMENT >Les TIC en els pa´sos Órabs del Mediterrani

Les TIC en els pa´sos Órabs del Mediterrani

Les disparitats existents en el nivell de desenvolupament entre els països mediterranis es reprodueixen en l'àmbit de les noves tecnologies. De forma general, la manca de recursos humans, els entorns desfavoridors i el retard en el desenvolupament d'infrastructures restringeixen la capacitat dels països àrabs per a capitalitzar la revolució de les Tecnologies de la Informació i Comunicació. Les societats i economies àrabs s'enfronten al repte d'adaptar-se ràpidament a un mitjà tecnològic en permanent canvi i evolució i explotar les noves eines existents al mateix temps que es respecta la seva integritat cultural.
 
Així, l'adopció i accés a noves tecnologies encara difereix molt de ser l'adequat.
 
Segons l'informe de desenvolupament humà en la regió àrab, en el 2002 només un 0,6% de la població de la regió del Magreb utilitzava internet i l'índex de la irrupció dels ordinadors personals era de només un 1,2%. A més, de forma general, la inversió en I+D no excedia el 0,5% del PNB, molt per baix de la mitjana mundial.
 
Els indicadors que influeixen directament en l’àmbit digital són la persistència d'importants bosses d'analfabetisme, els nivells d'educació, la composició per edat de la població, els problemes de l’idioma, la manca de formació de reciclatge i programes d'educació d'adults, així com la presència d'entorns no propicis —els aspectes culturals relatius al gènere, per exemple—, i de forma especial, la falta de recursos humans quant a la capacitat tècnica de desenvolupar i emprar les TIC.
 
A més, la incidència digital no afecta únicament entre els diferents països, sinó que també marca una fractura en el si de cada un d'ells. Els abismes de la informació reprodueixen fractures socioeconòmiques, especialment respecte a les disparitats d'ingressos i educació, que separen dins d'un mateix país les élites ben connectades dels més desfavorits, que romanen desvinculats de l'accés i ús de la informació.
 
En els últims anys uns quants països àrabs han reajustat els currículums educatius per a incloure programes d'aprenentatge dirigits al coneixement de les TIC. No obstant, s'observa que, generalment, en matèria de noves tecnologies, s'atorga molta més rellevància a la seva aplicació en l'educació superior amb l’objectiu de promoure la producció científica. En aquest sentit, apostar per una extensió de les TIC en l'educació bàsica, encara que residual, podria ser molt efectiva i generar de nou models d'aprenentatge molt més dinàmics i eficaços.