Les TIC i l'educació

Actualment, ja no és possible limitar l'educació bàsica al coneixement i habilitats bàsiques com l'alfabetització, el càlcul i les competències rudimentàries del dia a dia.
 
Tampoc és suficient que aquesta educació bàsica arribi a la majoria, en escoles i durant períodes lectius. Els nous reptes econòmics i socials ens obliguen a pensar en l'educació bàsica com una activitat d'aprenentatge per a tothom, en qualsevol moment i lloc.
 
L'economia moderna, els requisits socials, polítics i tecnològics exigeixen que tots els membres de la societat posseeixin un nivell mínim d'educació bàsica.
 
El major repte és arribar a individus i grups que històricament han quedat exclosos i, en aquest sentit, és necessari ser innovador i superar les dificultats per a accedir a aquests potencials estudiants, estiguin on estiguin.

Per a fer front a la diversitat, complexitat i demandes canviants dels serveis educatius, l'aprenentatge no pot limitar-se a l'aula tradicional. En molts casos exigir que un estudiant assisteixi a un determinat lloc per a aprendre no és realista ni econòmicament viable. Així, l'oferta ha d’anar més enllà de la modalitat d’educació presencial en institucions públiques o privades, i incloure l’educació a distància, recolzada pels mitjans de comunicació i en entorns d'educació no formal.
 
Per una altra banda, la necessitat d’un accés continuat a la informació i al coneixement fa que la distinció que tradicionalment es feia entre aprendre i treballar ja no sigui certa. L'educació es converteix en un continu, sense principi ni fi establert, i proporciona oportunitats per a l'aprenentatge al llarg de tota la vida que ajuda als individus, famílies, llocs de treball i comunitats a adaptar-se als canvis econòmics i socials.
 
El món està experimentant una evolució real en la difusió del coneixement i en la promoció de la formació, per mitjà dels avenços en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Aquest factor, que és definit per molts experts com una revolució en l'aprenentatge, fa que tant continguts com processos d'aprenentatge estiguin disponibles en qualsevol moment i lloc. Conseqüentment, podem afirmar que les TIC són una necessitat més que un luxe.
 
En qualsevol cas la tecnologia és només una eina. El fet de subministrar l’equipament informàtic i el software necessari a les escoles no condueix automàticament a una reforma de l'ensenyança ni millora l'aprenentatge. La integració de la tecnologia en els sistemes d'aprenentatge és molt més complicada: implica una anàlisi rigorós dels objectius educatius i dels canvis, una comprensió realista del potencial de les tecnologies i dels requisits necessaris perquè les TIC siguin efectives en l'educació. Tot depèn en gran manera de les pràctiques educatives i de com les TIC s'utilitzen per a millorar-les.
 
Les esperances suscitades per les tecnologies de la informació digital perden consistència mentre no s’aconsegueixi integrar-les de veritat en els plans d'estudis i la pedagogia.
 
La generalització de l'adquisició dels fonaments de les tecnologies digitals només serà possible si s'efectua una adequada formació del personal competent i s'universalitza la utilització de la informàtica en els centres docents. Això exigeix inversions econòmiques considerables, que suposen una ferma voluntat en el pla polític i decisions audaces a l'hora d'efectuar les assignacions pressupostàries.