Presentació
Aquesta web es va crear per anar 'més enllà del bloc'. Però no ha funcionat. Els blocs, les xarxes socials... es mengen el dia a dia i deixen les webs obsoletes. Per tant dedico aquest espai als vells records d'infantesa... Any de renovació: 2011

icona rss Rss

INTRODUCCIÓ

Com dic a la presentació, aquesta web la dedico a fer de contenidor d'aquells elements d'infància que ens transporten a llocs, emocions, experiències viscudes, persones... de fa molts, molts anys. Concretament parlo de mitjans dels 70 fins finals dels 80. Fins aquella edat on un ja ha deixat de ser nen i ha esdevingut un projecte d'adolescent. Bé, el propòsit d'aquesta web és semblant al de tantes similars que hi ha per la xarxa, és a dir, a través dels nostres 'objectes' reviure uns temps passats, oblidats... amb la voluntat que aquest record, tot i amb la gairebé inevitable enyorança, sigui positiu i que pugui transmetre la felicitat que m'ha transmès a mi reviure certs passatges de la meva infància a través de trossos de paper o joquines mig trencades... El títol de la web fa esment a un dels primers llibres de text del que guardo bon record (tot i haver estat amagat molts anys en una capsa atrotinada, la meva memòria). Sense manies ni complexes.

TRES I NO RES - LLIBRE 2 EGBRECORDS D'INFANTESA. Publicat al bloc de Tinet l'11/06/2010

A finals de l'any passat, fent neteja a les golfes, van començar a sortir, d'entre les caixes de cartró atrotinades, certs elements que desprenien una forta olor a nostàlgia. Em refereixo a joguines, ‘tebeos’, treballs escolars, ‘cuentus’, llibres de text ... de la meva infància. Això, sumat al fet d'haver superat la barrera dels 35 anys, va fer detonar un efecte-nostàlgia diferent al tipus de nostàlgia que fins ara havia sentit.Va començar a brollar una font inacabable de records que creia oblidats.

Algun cap de setmana pujo a aquella petita habitació de les golfes, on, d’esquitllevi, dóna el sol de la tarda, i mentre miro alguns d'aquests vells objectes de les darreries dels 70 i començaments dels 80, medito sobre les emocions que em provoquen.

És positiu o és negatiu recordar amb nostàlgia? Li he donat voltes, i de fet en un altre post ja he parlat d'aquest assumpte. El cert és que les emocions sempre han estat positives, de enyor però no per alguna cosa que va ser i no tornarà (que ho és) sinó d'alegria per haver viscut aquells temps i que, confrontats amb els temps actuals no tenen comparació. Segurament les generacions posteriors no entendran com podíem gaudir amb el que teníem, però sincerament me la porta fluixa.

I, perquè aquesta nota ara i aquí? Doncs perquè hi ha un paio un parell d'anys més gran que jo, de Bilbao, que, suposo en un moment semblant al que vaig tenir, va començar a fer una llista d’objectes, records, sentiments... i d'allà va sorgir un projecte que ja porta dos llibres i en preparació un tercer. A més, el seu treball ha inspirat a molta altra gent que fa el mateix en els seus respectius blocs i webs. Suposo que un boom dels 80, com explotava aquell anunci de la Coca-Cola de fa un o dos anys. I m’hi vull afegir.

He valorat si serà una pèrdua de temps, justament del que no disposo, però em proposo reservar un petit espai del meu Internet per anar compartint amb vosaltres, amics i / o desconeguts, aquests moments de la nostra infantesa. Segurament alguns records coincidiran, altres variaran una mica i la majoria seran ben diferents. Però, amb una mica de sort, algun d'aquests us farà esbossar un somriure, com a mi me l'han provocat alguns dels llocs que he visitat.

No es tracta de dir 'vells temps van ser millors', en absolut. Cada temps, cada època té les seves coses bones i les seves coses no tan bones. Hi ha temporades xungues i altres millors. Tan sols es tracta d'això, a través dels objectes i dels records d'altres, recuperar els propis records adormits.

No tant recordar com em divertia amb els clics o com patia amb Marco, sinó especialment recordar també les persones, els moments, aquells caps de setmana al mas dels padrins, les xocolatines Nestle que portava la tia de Valls, els matins dels diumenges al llit dels pares, els moments amb els amics d'infantesa mullant les patates xip a Coca-Cola, al bar de la Remei, mentre donaven una pel.lícula del Bruce-Lee, aquella excursió al Zoo de Barcelona a tercer d'EGB, comprant amb els pares pel carrer de la Cort de Valls (sempre queia un ‘pitufo’). .. Pensava que havia oblidat tot això, però pels qui tenim mala memòria sort en tenim d'aquests 'trastos' que ens retornen la gent estimada que ja no hi és (gràcies, mama, per no llençar-ho tot) ;-)

P.D. Alguns dels menús de la web estan inspirats en el llibre 'Plástico y Papel' de l'editorial Astiberri.
P.D. Segurament tots els elements publicats tindran el seu copyright. He de dir que tot el que surt és escannejat d'elements propis.
P.D. A banda dels records propis segurament incorporaré els dels meus germans, especialment el petit doncs ens portem més anys i algunes coses que li molaven doncs a mi ja no tant.