Una sola nit


UNA SOLA NIT


 
     A fora, al carrer, la pluja era intensa. Les gotes mullaven el terra que no podia engolir més líquid element i formaven tolls que reflectien la llum de la lluna.
     Ell, davant la pantalla de l'ordinador, acabava d'escriure aquell missatge. Aquell missatge que feia tant de temps que volia escriure. Aquell missatge que tenia reprimit al fons del cor. Envoltat pel núvol de nicotina que produïa la seva cigarreta, va acabar les dues últimes frases, les més importants. Va pitjar amb el punter el botó d'”Enviar” i va apagar el tabac al cendrer. Quan l'enviament havia conclòs, tancà l'ordinador, agafà les claus del cotxe i, amb un cop de porta, abandonà el pis. Escales avall, un sentiment d'alliberament aflorà al seu cor a la vegada que un senzill somriure es dibuixava a la seva cara.
     En pocs minuts el cotxe sortia del pàrquing subterrani i notava, de sobte, les gotes a la seva freda xapa. Els eixugaparabrises s'accionaren de manera automàtica i li tornaren la visió del carrer perduda per breus moments. L'home es sentí sol de cop i buscà la companyia del só d'un disc d'en Pep Sala. La cançó que sonava era "Si no fos per tu". Si no fos per ella el seu món s'hauria enfonsat ja feia temps.
     El cotxe comença a devorar quilòmetres de carretera mullada, fent cas omís de l'enorme cortina d'aigua. L'home pitjava l'accelerador cada cop amb més força. Volia arribar el més aviat possible al seu destí. Quants cops havia fet el mateix camí sense esperança!
     L'home accionà l'intermitent quan veié el cartell de Sant Sadurní i, en breu, abandonà la carretera nacional per endinsar-se de ple al camí del seu desig.
     Arribà a aquell poble i passà unes quantes illes de cases quan, en el punt en que el seu cor va bategar tant fort que semblava que es sortia del pit, girà a la dreta i la veié a la llunyania, en aquella parada d'autobús. Era una parada totalment descoberta i la dona es protegia amb un paraigua blau de les gotes de pluja. Ella l'estava esperant. L'esperava com ell sabia que ella ho faria. Ella l'esperava amb aquell missatge gravat a la seva memòria:
     -"Estic fart d'aquesta farsa. En vint minuts et vinc a buscar en aquella parada del 23 que hi ha davant d'aquell taller mecànic. Et prometo un viatge. No un d'aquells en que has de fer la refotuda cua per facturar l'equipatge. Et prometo un viatge a la passió i a la llibertat. Es un viatge d'anada i tornada. No et prometo res més. Només que et mostraré el que sento. Només el que vull que sentis amb mi."
     El cotxe s'aturà i ella va obrir la porta i va entrar. Ell la mirà i no va dir res. Va arrencar el cotxe i no va parar fins arribar a tocar la platja. Van baixar del cotxe i, agafats de la mà, van córrer per la sorra, deixant que la pluja els amarés. Quan van arribar a la vora del mar es van aturar. Ell es va asseure a la humida sorra. Ella es va asseure a les seves cames. Van creuar les seves mirades i sense deixar de fer-ho, els seus llavis es van anar acostant, a poc a poc, lentament, fins a trobar el dolç contacte de l'amor.
     La pluja va anar esfumant-se mentre els dos amants es donaven el que feia temps es guardaven l'un per l'altre. La Lluna, testimoni d'excepció, es va amagar darrera d'un núvol per regala'ls-hi la intimitat que es mereixien.
     Aquella nit va ser per ells i per ningú més. Una sola nit, no n'hi hauria més. Una sola nit per la passió. Una sola nit per anar fins on s'acaba el món. Una sola nit per no mirar enrere. Una sola nit de suaus carícies i dolces paraules.