A mig camí


A MIG CAMÍ



      "Aquí estic, a mig camí de la felicitat, estés sense poder moure'm. A mig camí de trobar-me amb ella. Em sento la sang com em corre per la pell. Tinc una gran ferida al coll i em fa mal cada cop que m'empasso la saliva. No se si sobreviuré. Per sort he trobat aquest paper i el llapis i puc escriure aquestes lletres. No paro de pensar en ella. Com l'estimo! Aquests mesos amb ella han estat els mes feliços de la meva vida...vida...es pot dir que curta perque sento que se m'acaba. Comença a ploure i em mullo. La ferida no para de sagnar. Em veig tota la roba tenyida de vermell. No puc moure les cames, crec tenir la columna trencada encara que, ara ja tant em fa... Ella deu estar patint, em deu trobar a faltar; no vull que pateixi. Intento aixecar-me pero no puc. Vull veure-la per ultima vegada pero son masses quilómetres. Se m'acaba el full i nomes em queda dir que l'est..."

     Aquestes son les uniques frases que la policia pogué desxifrar en aquell paper mullat i tacat de sang. El trobaren al costat d'un noi de 20 anys que, al volant del seu cotxe, havia sortit de la carretera i caigut a un precipici per culpa d'un conductor que envaí el seu carril fent-lo girar cap al buit. La vida d'aquest noi no havia estat gaire feliç fins, feia prop d'un any, quan va coneixer la que era la seva xicota. S'havien demostrat amor profund, en tots els aspectes. I ara que estaven fent plans per casar-se...

     -Declarem a l'acusat culpable dels carrecs que se l'imputen i el condemnem a 15 anys de pressó per conducció temeraria i assasinat involuntari.

     La sala era gairebé buida i l'home veia com una nit d'alcohol i bogeria es convertia, dues setmanes despres, en la seva perdua de llibertat i honor. La dona mes endevant el deixaria amagant a aquell nen de dos anys l'existencia del seu pare. Els quinze anys es convertirien en dos i mig. La condemna es va acabar amb un suicidi.