Safareigs

safareigEls safareigs també són construccions rurals amb una funció determinada com era la de rentar i fer bugada. De safareigs podem trobar els públics i els privats. Els primers eren construïts pels ajuntaments i el seu ús era per totes les dones. Els segons eren construïts en aquells indrets amb possibilitat d’aigua, normalment al costat de les basses dels horts més propers a la casa o en alguns masos. Molts cops la mateixa bassa de regar s’utilitzava com a safareig.


De safareigs públics n’havien hagut en gairebé tots els pobles per petits que fossin. Actualment es conserven 40 safareigs públics . Un element molt singular del safareig és el rentador, lloc on es feia l’acció de fregar el sabó sobre la roba, que acostuma a ser una llosa de pedra.

Els safareigs poden estar formats per una sola bassa o per més d’una, el més habitual són dues basses, una per rentar i l’altra per esbandir. En alguns pobles hi havia una tercera bassa destinada a rentar la roba dels malalts.


Com he anat comentant, l’aigua sempre ha estat un bé escàs i en molts pobles veurem que les basses del safareig s’omplien de l’aigua que brollava d’una font, normalment la font del poble, passant primer per l’abeurador dels animals i que continuava canalitzada al sortir del safareig cap algun hort per ser aprofitada per regar.