Pous

interior pouQuan l’aigua a aprofitar ja no és la de la pluja sinó que es tracta d’obtenir-la d’alguna veta d’aigües subterrànies, el pagès es dedicava a cavar profunds pous, la llargada dels quals depenia de la profunditat de la veta. Un cop trobada l’aigua les parets dels pous eren revestides amb pedra i al capdamunt s’aixecava una construcció molt similar a la dels bassots. Per això molts cops quan veiem una d’aquestes construccions des de lluny no podem apreciar si es tracta d’un pou o un bassot fins que no arribem al seu interior. Alguns pous però, no tenen coberta de falsa volta com els bassots ja que en aquests casos no cal protegir l’aigua dels efectes evaporadors del sol.

El lloc concret per excavar el pou era determinat pel “saurí”.

Uns elements que solen acompanyar els pous i els bassots i cisternes amb més profunditat són les corrioles o politges per col·locar una corda amb la galleda per extreure l’aigua, i en aquells on el nivell d’aigua era quasi a rans de terra s’utilitzava la grua . També és habitual trobar una petita pica de pedra per dipositar-hi l’aigua.