::Portada >Entrevistes per a dummies de la cultura

Entrevistes per a dummies de la cultura

En aquest apartat, anirem publicant entrevistes amb diferents artistes i creadors. Sense rigor, ni academicisme, ni un pèl de periodisme. Pura especul·lació, demagògia, surrealisme i superficialitat per a persones que estimen la cultura i avorreixen els divismes...

Il·lustració, còmic i Deliròpolis. Entrevista a Miquel Villalba

Una entrevista de Txus Garcia (katalitza.com) per a jovescreadors.tinet.cat, realitzada via correu electrònic a Miquel Villalba (artista) juny de 2007


Txus Garcia: Presenta’t a un grup d’exquisits avantguardistes de Barcelona

Miquel Villalba: Bon dia grup d’exquisits avantguardistes de Barcelona. Sóc elchicotriste.

TxG: Però tu que fas? Còmic? Il·lustració? Pintura? Dibuix? Caricatures?

MV: Deliris, malsons, al·lucinacions, hologrames i paelles valencianes.

TxG: Et faig aquelles pregunta sobre si el còmic és art o ja no cal fer-la

MV: Seria com demanar si la terra és rodona. Després sempre hi haurà qui et digui que no, que és “achatada por los polos”. Tot és art, però això t’ho pots creure o no. 

TxG: Què t’inspira més, per crear: una monja, la teva veïna, un regidor de cultura o un carquinyoli de Santes Creus? 

MV: Una veïna monja mastegant un regidor de cultura com si fos un carquinyoli. De la Fatarella, però.

TxG: Deia la Glòria Fuertes: "Nací para puta o payaso" I tu, què voldries ser de gran?

MV: Lo que soy, un puto payaso. (què fuerte la Gloria!)

TxG: Explica’m perquè Deliròpolis és una revista que val la pena (dono fe) de comprar-la, col·leccionar-la i enganxar-s’hi

MV: Perquè a dins hi han futurs referents internacionals del mon del còmic que estan deixant les seves petjades de manera totalment desinteressada, en pur estat de gràcia creativa, i això està passant en una petita ciutat adormida com la nostra. És un miracle.

TxG: Alguna recomanació per llegir còmic als no iniciats/des? Autors/es?

MV:  Delirópolis: Surrealismo y Arte secuencial. Benjamin Constantne, Laura Camelli, Ramón Sarlé, Mike Smith, Hugo Prades, Audrey Ranty, José luis Zaragoza, Iain Ramsay, etc.

TxG: Psicologia barata: fes relacions automàtiques i surrealistes o comenta allò que et suggereixin: 

-         Política

MV: marmita catalítica

-         Tarragona

MV: m’esborrona

-         Joventut

MV: em fa patir

-         Dreta

MV: cara

-         Esquerra

MV: creu

-         Libido

MV: lluç de tres quilos i mig

-         Déu

MV: Onze

-         Tim Burton

MV: miT turBon

-         TBO

MV: Art seqüencial latent

-                   Teatre

MV: noies maques fent cops de ventall a lo meu cor

TxG: Autoentrevista: fes-te una pregunta que mai t’hagin fet i que t’agradaria poder contestar aquí...

MV:  ¿Es usted alérgico al glutamato?

TxG: Finalment, acomiada’t d’un grup de joves del Saló del Còmic que desitgen escoltar els teus consells per ser un bon creatiu, en general.

MV: Adéu, grup de joves del Saló del Còmic que desitgeu escoltar els meus consells per ser un bon creatiu, i sortiu ara mateix d’aquest supermercat editorial!


+ INFO:

Web de Deliròpolis: http://club.telepolis.com/miguelvillalba/indice.htm



Què és la poesia?: Entrevista a Dolors Miquel

Una entrevista de Txus Garcia (katalitza.com) per a jovescreadors.tinet.cat, realitzada via correu electrònic a la poeta Dolors Miquel (Torredembarra). novembre de 2006

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemes-solts/miquel,dolors.jpg
Txus Garcia: Presenta’t a un grup de jubilades de Vimbodí que fan ceràmica.
Dolors Miquel: La poesia sembla de vegades fang mal pastat, que quan el poses a coure s’esquerda i no serveix ni per deixar-hi un pessic de sal o una glopada d’aigua.Però la poesia també pot ser aquell atuell que traspassa civilitzacions i guerres i es troba un bon dia en una cova fosca o sota terra i treu el cap i diu: “Ei, xiques, que aquí estic mig bellesa, mig utilitat, fotent-me’n del pas del temps i de la història!”
 
TxG: Poesia… ¿eres tú? Què coi és la poesia?
DM: Per a Bécquer i tot un seguit de poetes mascles, la poesia era una dona. La frase té el mateix interès que aquella que diu:“Per tu aniria al pol nord /En pantaló curt d’esport.”
 
TxG: Et faig aquelles preguntes sobre la literatura de dones i les dones poetes o ja no cal fer-les? 
DM: Ser dona és una meravella tan gran com ser home. A partir d’aquesta premissa tot s’espatlla: la suposada revolta feminista només ha servit per dues coses:
 
1.- per que els homes s’estalviïn els tiquets dels sopars, dinars.
2.- per que al súper i altres llocs hagis de carregar tu les bosses.
 
Tot i que les dones escriuen i versifiquen des de sempre, la seva irrupció al mercat tancat del rei mascle es veu més com una anècdota, i em crec que són més aviat els mascles els qui tenen interès en el rètol de literatura feminista, que és una cosa així com un rètol per tal de classificar i no haver d’aprofundir ni tractar la literatura feta per femelles amb un rigor i seriositat acadèmic, crític o professional.
http://www.barcelonareview.com/14/pics/dolor.jpg
 
TxG: Què t’inspira més, per fer poemes: un camioner, la teva veïna, l’home pocatita o la dona submisa? 
DM: Ni idea.. quan em trobi aquests elements t’ho diré... de moment (i ara que faig memòria del que he escrit ja), m’han inspirat tots.
 
TxG: Deia la Glòria Fuertes: "Nací para puta o payaso" I tu, què voldries ser de gran?
DM: Una vella alegre i tranquil·la.
 
TxG: I allò de que no ets polipoeta? Que ve a ser doncs, la polipoesia?
DM: No m’agrada aquesta paraula.. em recorda a policia, polinèsia.. no sé. Per a mi la polipoesia ha esdevingut, en la major part de les seves manifestacions, una gratuïtat concessionària al món de l’espectacle que és la nostra societat. Si bé, sense els mitjans que el món de l’espectacle té per a fer-ho.
A mi tant em dóna amb què es faci poesia o com: no trobo que hi hagi a l’actualitat cap mena de modernitat en allò que alguns anomenen polipoesia, és senzillament un mitjà poètic més, i molt usat.Em crec que ser poeta ja costa molt, és molt difícil. Per què no dir-ne senzillament poesia?
 
TxG: Alguna recomanació per llegir poesia als no iniciats/des? Autors/es?
DM:  Sí... la principal: que si no els agrada no llegeixin el llibre.
  
TxG: Psicologia barata: fes relacions automàtiques i surrealistes o comenta allò que et suggereixin: 
- Política
DM: una pluja de granotes en una carretera plena de tolls, quan és de nit i no saps on vas.
 
- Tarragona
DM: una rambla hivernal buida que s’allarga fins a un mirador on la gent diuen que s’hi tira.
 
- Joventut
DM: l’accident necessari per poder ser boig sense arribar a que et tanquin.
 
- Dreta
DM: una metàfora del déu catòlic passat pel guant feudal.
 
- Esquerra
DM: provinent del substrat romà, em crec del bascoide... així com una pervivència del poble que ve de lluny.
 
- Libido
DM: una collonada del cocaïnòman del Freud, portada al paroxisme per l’època filla de l’època victoriana (o sigui la nostra)
 
- Déu
DM: allò que veig quan miro i no hi veig.
 
-  Glòria Fuertes
DM: un bigoti entre les cuixes
 
- Novel·la
DM: l’excusa del mercat editorial i dels usuaris de la xarxa metropolitana, ferroviària, aèria, etc.
 
- Amiga
DM: un somriure d’orella a orella (ídem, amic)
 
http://www.pirinaigua.org/ El Camí 2003
 
TxG: Autoentrevista: fes-te una pregunta que mai t'hagin fet i que t'agradaria poder contestar aquí...
DM: 
 
- Com t’agraden més les carxofes?
- rebossadetes, sense cap dubte.
 
TxG: Finalment, acomiada’t d’un grup de joves lletraferits que desitgen escoltar els teus consells per escriure bona poesia.
DM: Per escriure bona poesia allò que es necessita és necessitat. I com deia Maragall: “la poesia tot just ha començat... i és plena de virtuts desconegudes”

+ INFO:


 ELS 3 ESTATS DE LA MATÈRIA (AIOÇ, 2004)

          Que jo, més assenyada en la meva fortuna,
          tinc entre totes dues mans ambdós ulls
          i només allò que toco veig.
               Sor Juana Inés de la Cruz


     1. Poema Animal

Vine.
Estic bloquejada.
No puc escriure res.
No puc pensar en res.
Tinc un curtcircuit:
els cables em ballen al cap,
les molècules se'm fonen.
Hi ha una tempesta d'àtoms,
hi ha una explosió neuronal.
El meu cos reclama carn,
la teva carn, la teva.
L'aliment animal,
la sensació robada,
la sensació animal.
Estic bloquejada.
Tinc un curtcircuit.
Sóc un robot del meu sexe.
Tu pots moure els terminals.
El meu desig engabiat
m'esgarrapa com una fera.
Vol llançar-se contra tu.
Vol la teva carn, la teva.
Sóc l'autòmat del meu desig.
Cap terminal em funciona.
Tinc un curtcircuit.
Estic bloquejada.
Vine.

     2. Poema Vegetal

Ara sóc aquí.
Sóc un bosc d'heures obscenes.
Sóc un bosc de lianes impúdiques,
sóc l'esparracada masoquista d'esbarzers.
Travesso els espais foscos del cervell.
Muntada al cavall de la solitud,
a la gropa dels desitjos salvatges.
Sóc la densitat que s'ofega en l'excés.
Perduda en la immensitat del conte de la carn
t'espero llop cínic, escena mòbida.
Matar-te i morir en un lapsus de tmps,
murmurar foscor com si fos incendi,
devorar el límit, matar allò conegut.
Densitat que s'ofega en l'excés.
Ets el camí que em duu sense mi.
Tu sóc aquí.
Fantasia vegetal. Tardor del misteri.
Despulla'm.

http://www.sant-cugat.net/daltabaix/dolm2.jpg

     3. Poema Mineral

          La lluna una pedra és, e no ha ànima.
               Sermons de Sant Vicent


No puc creure que.
Que i no ho puc creure.
On ni quan. La carn? Sóc una pedra.
¡Algun cop t'he desitjat
amb la força d'un riu vaginal?
Sóc al mar. Sóc una pedra al mar.
El mar se'n recorda del riu?
Vénen les marees. La lluna és capriciosa.
La lluna és una pedra. Al buit.
Jo sóc la lluna. Levito els cossos.
La Ingravitud. ¿És un cos
un astre que baixa cap a la mort?
La mort és plena de lluna.
La mort és ofegar-se en ombra d'aigua.
El teu cadàver... Sóc una pedra...
Ja no et desitjo, home.
M'he empassat un forat negre.



Poesía Visual i Mail art: Entrevista a César Reglero

Una entrevista de Txus Garcia (katalitza.com) per a jovescreadors.tinet.cat, realitzada via correu electrònic a César Reglero Campos (Roda de Bará). Setembre de 2006

Txus Garcia: ¿Cómo te presentarías a ti mismo, ante un auditorio lleno de personas que no saben nada sobre el mail-art?
César Reglero: Me pondría colorado, trataría de escabullirme, la boca se me quedaría seca, se me haría un nudo en el estómago, me temblarían las piernas,...porque la cuestión no es fácil por cuanto explicar que el mail art es una forma de ser y estar en el arte, es un asunto bastante complejo, pero creo que esa es la mejor definición. Para hacer digerible esta definición sería bueno aclarar que se trata de un movimiento universal de artistas de todo el mundo que usan el correo postal y electrónico como forma de comunicación, de intercambiar proyectos u obras. Como una forma de traspasar fronteras y hacer magia a partir de un sobre.
Otra serie de aclaraciones facilitará la tarea: en el mail art no se maneja dinero, no hay censuras, selecciones ni discriminaciones, no se devuelven las obras ni se comercializa con ellas. En el mail art se potencia sobre todo el aspecto comunicacional del arte, se potencia la creatividad por encima de las técnicas y los academicismos, lo lúdico, etc.

César Reglero en el Taller del Sol. Recomendamos una visita pausada y lenta, ya que la totalidad del Museo es una acción artística, una instalación poética que repasa la historia del mail art - Casco Antiguo, Tarragona - julio 2006

TxG:  ¿Cómo explicarías a un grupo de alumnos de primaria qué es el mail art?
 
CRC: Un grupo de primaria entendería muy bien lo que es el mail art, por cuanto a estas edades el arte es pura creación, puro divertimento. No se piensa en comercializar sus creaciones y es una forma de comunicación con los demás, probablemente su mejor forma de comunicación. Por lo tanto, todo esto les acerca a eso que yo llamo UNA ACTITUD ante el arte que implica pureza de sentimientos. El arte infantil mantiene esa pureza porque no les preocupa en absoluto que lo que hagan sea arte o deje de serlo, su única preocupación es HACER, COMUNICAR y DISFRUTAR.
De hecho, muchos profesores mail-artistas, explican a sus alumnos el significado del arte correo e invitan a sus alumnos a participar en convocatorias, proyectos y exposiciones de mail art, y las participaciones son masivas.
 
TxG:  ¿Qué ejemplos de mail art le pondrías a una ama de casa de Sabiñánigo?
 
CRC:  A las amas de casa de Sabiñánigo les explicaría que una barra de pan o una berenjena, con su sello y la dirección del destinatario correspondiente, pueden ser suficiente para crear una acción de mail art de profundas repercusiones sociales en los estamentos de correo y en la historia del arte en general.
TxG:  ¿Qué le contestarías a un Sargento si te pregunta que normas tiene el mail art?
 
CRC:  Pues se sabe de sargentos que no han entendido en absoluto las normas del mail art. Recuerdo el caso de una conocido mail-artista y performance, que recurrió a estas dos disciplina en 1994 para proclamar su insumisión al servicio militar obligatorio como un acto artístico y acabó en los Juzgados de Castellón. Se convirtió en su obra más trascendente, pero el sargento no entendió nada sobre las normas del mail art.

Las típica estampaciones de mail-artistas (Fragmento de una edición de Ryosuke Cohen

TxG:  ¿Y si un filósofo como Javier Sádaba te preguntara por la ética y el sentido último del mail art?
 
CRC: Le tendría que contestar que como todo ser vivo, nace, crece se desarrolla y muere. Su fin último debe es la muerte como un estado de máxima espiritualidad. Pero desde 1960, año aproximado de su nacimiento, de momento se encuentra en periodo de máximo desarrollo, a pesar de su medio siglo de existencia. Hoy en día se considera que es el movimiento artístico más masivo que existe. En una convocatoria bien montada y con el contenido adecuado, los participantes pueden superar fácilmente el medio millar de participantes, y Tarragona tiene buenos ejemplos de ellos a través del Taller del Sol, Amnistía Internacional, AUMA (Acción Urgente de Mail Art), Tarragona Patrimoni de la Pau, la Escola Taller D´Art, etc.
TxG:  ¿Qué diferencias hay, si las hay, entre poeta visual, artista visual y mail artista?
 
CRC:  El artista visual es un término amplio que abarca infinidad de conceptos. El poeta visual se mueve en un terreno más especifico que entronca con la poesía discursiva, concretista, letristas, etc., y desemboca en el maremagnum actual de la poesía sonora, polipoesía, poema acción, poema proceso, ciberpoesía, etc.
Finalmente decir que el mail art, en este caso, y tal y como está formulada la pregunta, sería un medio propicio para que tanto el artista visual y, sobre todo el poeta visual, se exprese libremente con todas la posibilidades que le brinda un movimiento universal que fomenta especialmente la creatividad dentro de un espacio donde se prima el factor comunicacional y lúdico.

Con motivo de la masacre que se esta produciendo en el Libano, el Taller del Sol, y dentro de los encuentros de ACCIONES MINIMAS URBANAS BROSSIANAS, realizó una convocatoria de urgencia a la que asistieron César Reglero, Txus García, Agustín Calvo Galán, Eddie (J. Bermúdez), Julia Marqués y José Antonio Marcelo. El Colectivo pasó a denominarse, momentáneamente, AU (Acción Urgente).

 
TxG:  ¿Son ciertos esos rumores de que hay diferentes corrientes en el mail art?
 
CRC:  Actualmente, (Septiembre del 2006), se supone que hay unos cinco mil mail artistas ACTIVOS en todo el mundo. Al decir activos quiero decir que son artistas multifacéticos y multidisciplinares, por lo tanto, la diversidad de corrientes y maneras de entender el mail art es muy diversa, sin embargo, la esencia del mail art, se mantiene fundamentalmente en todos los casos.
TxG: ¿Podrías decir 10 nombres básicos de maestros del mail art i 10 nombres de nuevos mail artistas?
 
CRC:  Podría, pero no quiero. Los nombres no serían importantes, sino lo que han realizado. Y eso, para cualquier persona interesada en el tema, tiene un canal de información en el boek861 (http://boek861.com) , allí existe un DICCIONARIO MÁGICO Y OCULTO DE MAIL ART, donde quedan reflejados los mail artistas históricos y las nuevas generaciones que ya son realidades, con los hechos que les avalan.

Visita al estupendo y completísimo, Archivo-Museo del Taller del Sol. Recomendamos una visita pausada y lenta, ya que la totalidad del Museo es una acción artística, una instalación poética que repasa la historia del mail art - Casco Antiguo, Tarragona - julio 2006

TxG: Psicología barata: establece relaciones automáticas y surrealistas a estos términos o coméntalos:
-         Política
CRC:  El mayor espectáculo del mundo
-         Tarragona
CRC: Char3 como esencia de que nos quedamos en los romanos
-         Juventud
CRC:  La corriente continúa y a veces alterna
-         Derecha
CRC:  ¿La civilizada o la cavernícola?

César Reglero, Isabel Jover y otros artistas en Paraules per la Pau de septiembre de 2006

-         Izquierda
CRC:  ¿La utópica o la real?
-         Libido
CRC:  Espera, estoy consultando la obra completa de Freud.
-         Dios
CRC:  Volver a la respuesta anterior
-         Joan Brossa
CRC:  Seguir la estela de las respuestas
-         Alimento
CRC:  Joan Brossa
TxG:  Recomendaciones y palabras finales que ofrecerías al despedirte de un encuentro de famosos y estupendos mail artistas
 
CRC:  Mi PAZ os dejo, mi PAZ os doy
 

César Reglero haciendo en plena acción mínima urbana brossiana. Casco Antiguo, Tarragona - julio 2006

Més informació, art, mail art i poesia visual d'en César Reglero i d'altres desenes d'artistes a: http://www.boek861.com/