::Inici >Dades Interessants >Ermites de la serra de Cardó

Ermites de la serra de Cardó

14 ermites situades al voltants del Balneari de Cardó

Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa en 1148. Benifallet i les seves rodalies fou donada als Pinyol que es convertiren en els senyors d’aquestes terres fins que el 1417 el senyoriu va passar a mans del monjos de Benifassà.

El carmelitans, a més dels convents situats en zones urbanes establien també els deserts, llocs apartats on no tenien contacte amb la resta de la població i portaven una vida ascètica.

Van triar aquest lloc que reunia les condicions oportunes per a establir-hi un desert: apartat de nuclis habitats i amb aigua abundant.

Un cop triada la ubicació, van comprar els terrenys al seu propietari i demanaren l’oportú permís a la comunitat cistercenca de Benifassà. El carmelità tortosí Pere Pau Revull amb un altre frare s’establiren en aquest lloc el 1605. L’any següent van ocupar una casa facilitada pel canonge tortosí Josep Simó, oficialitzant en un solemne acte la fundació de l’establiment dedicat a sant Hilari, o Hilarió. unitària amb l’eremítica. El 1617 es va consagrar una església, data en que també s’hi establí definitivament la comunitat. Arribà a tenir 30 religiosos i eremites. Va rebre el suport, des del 1676, de Pere Antoni d'Aragó i la seva esposa, també protectors de Poblet.

Des dels inicis el convent va pleitejar amb els pobladors veïns amb motiu de drets de pastura. És de suposar que els incendis que van patir els boscos en aquella època hi tinguessin relació.

Al voltant del convent existeixen encara moltes de les onze ermites que eren ocupades per monjos que vivien isolats. La primera ermita que es va aixecar fou la de Sant Bernat -o Ermita Cremada- bastida inicialment com a porteria del conjunt monàstic. El sobrenom és degut a que va ser víctima d’un incendi. Hom deia que la pròpia comunitat l’havia cremat intencionadament després d’haver sorprès l’ermità que l’ocupava amb una dona, aquestes tenien l’accés prohibit en tot el desert. Sant Josep (1611), fundada a iniciativa de Josep Dalmau, benefactor dels carmelitans. La de l'Àngel Custodi (1612). Sant Simeó l’Estilita -o ermita de la Columna- (1612). Una llegenda diu que aquesta ermita va ser ocupada per un dels fundadors del convent, aquest va caure un dia, de cap per avall, en un forat on hi havia una font. Va poder sortir degut a que de manera miraculosa va donar-se la volta, trobant-se cara amunt.

Altres ermites foren les de Santa Teresa (1612), Sant Jeroni (1613), del Carme (1613), Santa Anna (1614), Sant Onofre (1616), que havia estat ocupada pel fundador del convent. Sant Joan Baptista (1616), i Santa Agnès (1622).

Més endavant es van aixecar les ermites de Santa Maria del Borboll, la de la Nativitat (desapareguda) i la de Sant Roc.

 

Bibliografia:

Manuel Beguer Pinyol. El valle de Cardó. Algueró i Baiges. Tortosa, 1948

Cayetano Barraquer y Roviralta. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona, 1906


  ermita santa teresa.bmpermita sant onofre.jpgBenifallet---Ermita-03_20100616110247...6 Ermita de la Columna.jpgsanta agnes.JPG