::Inici >Dades Interessants >Castell de l'Albà

Castell de l'Albà

Situat al Terme Municipal de Santes Creus a la comarca de l'Alt Camp a dalt de la Serra de l'Albà a uns 789 m

un vell document (del 977 o 978), es refereix al conveni llavors establert entre el bisbe de Barcelona i Guitard "de Mureden", amb l'aprovació del comte Borrell, pel "castro de Albano", el qual Guitard tindrà pel bisbe barceloní. El 1160 el rep el monestir cistercenc de Valldaura (Cerdanyola del Vallès) i els drets sobre el territori de l'Alba que dóna principi als orígens del Monestir de Santes Creus. El 1187 desapareix el domini del bisbat i passa a poder de Bernat de l'Alba que manté la senyoria. En 1179 actuen de governadors "castlans", Eimeric d'Espiells i Bernat de l'Alba. És durant el segle XIII que l'església perd el domini del castell a favor de la família Alba i el 1358 passa a poder de Bertran de Gallifa. És en entrar al segle XVIII que en celebrar el matrimoni entre Maria Caterina d'Iborra i Salbà amb Xavier Copons, senyor de la Manresana, que el castell passa a integrar-se dins del seu patrimoni. Es conserven les seves ruïnes i una torre circular.
Es pot apreciar a través de documentació vària, que aquest sector ha constituït al llarg dels anys, un límit del bisbat de Barcelona. En el segle XI, el perill de les incu rva el llinatge Albà referit al castell, sense que es deixi de copsar la senyoria eclesiàstica. Albà com a cognom, es torna Salbà (de s'Albà); així, al segle XIV la família Salbà estava vinculada amb la bisbal del Penedés . Per parentiu, sembla que el castell "de Salba" que pertanyia als Albà o Salbà era "d'en Bertran de Gallifa" tal i com apareix en el fogatjament de 1365-1370. Quan es van extingir els senyorius, Albà pertanyia almarqués de Manresana, pel tràmit familiar.
castell de l'Albà