::Inici >Dades Interessants >Ermita de Sant Blai

Ermita de Sant Blai

Situada a les Muntanyes de Tivissa

sant blai

SANT BLAI A TIVISSA . RIBERA D'EBRE.
Un relat de: Antonio Mora Vergés
Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l'Antonio Mora Vergés pel camí asfaltat que des de Tivissa mena fins a l
'ermita o santuari de Sant Blai , és a migdia de la vila, al camí antic del Perelló, al vessant d'un puig on hi ha les
restes del castell de Sant Blai que, segons la tradició, havia estat un antic castell sarraí; actualment es creu però
que es tracta del castell de Tivissa, que apareix ja documentat el 1174.
L'actual edifici del santuari , d'estil neogòtic data del 1858; la veu popular diu que fou bastit per commemorar la
conquesta cristiana de Tivissa . El lloc a l'abric de les muntanyes, gaudeix d'un particular microclima que teníem
ocasió de constatar.
El diumenge després del 3 de febrer té lloc un romiatge molt participat per la gen t d'aquestes contrades.
Quan a l'advocació de Sant Blai, algunes dades d'interès :
Tothom - d'una certa edat - relaciona la fama de sant Blai com a remeier per a tots els mals de gol, i això per la
transmissió per via oral del miracle en que va salvar un xiquet de morir ofegat per una espina que tenia clavada a
la gola.
Segons una llegenda, se li acostaven també animals malalts perquè els guarís, però no li molestaven en el seu
temps d'oració. El governador de Cappadocia , Agrícola, va desfermar una gran persecució contra els cristians , i
en arribar a Sebaste, els seus caçadors van eixir a buscar animals per als jocs de l'arena al bosc d'Argeus i se'n
van trobar molts, que esperaven fora de la cova de Sant Blai. Allí van trobar sant Blai en oració i el van arrestar.
Agrícola va tractar sense èxit de fer-li apostatar.
Durant la seua estada en la presó, sant Blai va guarir alguns presoners. Finalment va ser tirat a un llac. Sant Blai,
parat en la superfície, va convidar els seus perseguidors a caminar sobre les aigües i així demostrar el poder dels
seus déus. Però es van ofegar. Quan va tornar a terra va ser torturat i decapitat. I és que quan l'home es planteja
formes refinades de matar, la seua imaginació no té límits ; el martiri de Blai va consistir a esquarterar-lo amb
grans raspalls de ferro, com els que s'usaven per a cardar la llana. Potser per això, alguns gremis de cardadors
el tenien com a patró.
Va morir a principis del segle IV (any 316); el seu culte es va estendre ràpidament per l'orient europeu, i durant
les croades, les seues relíquies es van escampar per tot Europa. La seua devoció es va propagar gràcies a molts
guariments miraculosos, sobretot dels mals de gola. I així tenim el nostre patró sant Blai als retaules de moltes
esglésies, en la benedicció dels pans, amb un cordó al coll, en record d'eixe Blai que és el millor del món a l'hora
de guarir goles.
Sota un sol d'injustícia, tornàvem a la vila de Tivissa; construïda sobre un turó, al peu dels vessants
septentrionals de la serralada del mateix nom, a uns 310 metres sobre el nivell del mar, i ocupant un graó de la
muntanya, en forma d'esperó, que domina la vall de l'Ebre , té l'església - la gran església Arxipestral de Sant
Jaume, on es conjuguen diversos estils arquitectònics i una església dins un altra- en el seu punt més extrem.
Això amics lectors serà però objecte d'una nova història.
© Antonio Mora Vergés